Explosi¨® de solidaritat

Una pac¨ªfica explosi¨® de solidaritat va sacsejar el Sant Jordi barcelon¨ª la nit d'aquest dissabte. Al crit de "Casa nostra, casa Vostra" i de "Volem acullir", l'acte per les persones refugiades va trencar les fronteres del t¨ªpic concert solidari per esdevenir una efectiva barreja de m¨²sica alegre, sentiments i durs discursos (sovint en primera persona) i proclames contra una situaci¨® inaguantable que cap dels que podria fer-ho sembla disposat a canviar. Gemma Nierga ho va resumir en un dels seus parlaments dirigint-se al p¨²blic: "Estem parlant de coses molt tristes per¨° tots teniu un somriure d'esperan?a". Sens dubte la paraula esperan?a li va guanyar el pols a tota la duresa de les situacions exposades i denunciades.

El Sant Jordi es va omplir oferint les seves millors gales per a l'ocasi¨®, les quinze mil entrades (entre els 15 i els 60 euros) s'havien esgotat amb setmanes d'anticipaci¨® i a l'ambient es barrejava l'euf¨°ria amb una certa r¨¤bia gens continguda davant la impassibilitat internacional. Jordi ?vole va carregar contra la llotja d'autoritats que "no fan res amagats rere l'excusa de les compet¨¨ncies quan simplement es tracta d'incompet¨¨ncia". El mateix ?vole es va alegrar de veure els quinze mil assistents lluitant per les persones refugiades i migrants: "Aix¨° ha de ser, com a m¨ªnim, inconstitucional", va afirmar.

El concert estava previst per a les 22 hores per¨°, com coneguts s¨®n els embussos previs a qualsevol esdeveniment a la muntanya de Montju?c, el p¨²blic va decidir avan?ar-se i mitja hora abans al Sant Jordi ja estava pr¨¤cticament ple. Sorpresa, preveient-lo (o simplement per casualitat), la Barcelona Gypsy Balcan Orchestra va ocupar a aquesta hora l'escenari animant l'espera amb un ventall de ritmes tremendament contagiosos que van anar dels balls gitanos a les can?ons de la guerra espanyola.

Un aperitiu agradable que va desembocar a l'hora anunciada en punt en una performance de la Fura dels Baus (amb tocs de Pink Floyd) evocant camps de refugiats, bombardejos indiscriminats sobre hospitals i migracions massives. El cam¨ª de la vetllada estava ja tra?at per¨° el p¨²blic encara es mostrava fred i distant. Va ser l'anunci de Manolo Garc¨ªa amb Llu¨ªs Llach el que va despertar el personal del seu sopor. Amb l'ambient ja caldejat pels?P¨¢jaros de barro de Garcia, acompanyat amb palmes per tots els presents, va iniciar un ascens que ja no s'aturaria en tota la vetllada.

Paco Ib¨¢?ez, acompanyat per Marina Rossell, va evocar Alberti i va enterrar al mar "tots els criminals que han provocat aquesta situaci¨®". Macaco va posar el Sant Jordi de peu i ho va fer botar Con la mano levant¨¤ "perqu¨¨ els nostres pol¨ªtics s'assabentin i facin els canvis que es necessiten per solucionar aquesta situaci¨®".

Les primeres llumetes agitant acompassadament (ara s¨®n pantalles de m¨°bil en lloc de les cl¨¤ssiques espelmes i encenedors) van apar¨¨ixer quan un cor catal¨¤ i un altre afric¨¤ van entonar Que tinguem sort tamb¨¦ de Llach.

Es va parlar de racisme, de sexisme, de refugiats, de mort a la Mediterr¨¤nia, de S¨ªria, de trag¨¨dies humanit¨¤ries... entre rock, flamenc, can?¨® i gospel. Amb mitja hora de retard sobre l'horari previst, just a la mitjanit, es va arribar al punt ¨¤lgid, musicalment parlant, de la vetllada quan l'escenari es va inundar de veus conegudes per secundar Joan Manuel Serrat cantant Mediterr¨¢neo. Ismael Serrano, Antonio Orozco, Manolo Garc¨ªa, Marina Rossell i S¨ªlvia Comes, entre d'altres, van secundar el mestre que es va felicitar per veure "tants implicats en una causa tan humana com ¨¦s la just¨ªcia", perqu¨¨ acollir els refugiats no ¨¦s altra cosa que un acte de pura just¨ªcia. Serrat va demanar que "aquesta implicaci¨® no acab¨¦s amb el concert i segu¨ªs viva despr¨¦s" mentre els castellers aixecaven quatre pilars i el p¨²blic en peu corejava Volem acollir.