¡°Colau ¨¦s qui est¨¤ m¨¦s a prop de ser una l¨ªder de la talla dels vells temps¡±

ERC amena?a l'hegemonia sobiranista de CDC, sigles mutades a PDECat despr¨¦s del cas Pujol. Ciutadans ha fagocitat el PSC i el PP i ¨¦s la principal for?a de l'oposici¨®. La CUP s'ha erigit en partit clau en el proc¨¦s independentista. Uni¨® ha saltat de la Cambra i va cam¨ª de la liquidaci¨®, mentre que Iniciativa s'ha dilu?t en S¨ª que es Pot. L'historiador Joan B. Culla (Barcelona, 1952) dissecciona aquests casos en El tsunami. Com i per qu¨¨ el sistema de partits catal¨¤ ha esdevingut irreconeixible (P¨°rtic).

Pregunta. El cas Vidal ¨¦s un s¨ªmptoma dels efectes del ¡°tsunami¡± que vost¨¨ analitza?

L¡¯historiador ha publicat l¡¯assaig? ¡°Tusnami. Com i per qu¨¨ el sistema de partits catal¨¤ ha esdevingut irreconeixible¡±

Resposta. ?s un s¨ªmptoma menor, no rellevant. Santiago Vidal ¨¦s alg¨² ali¨¨ a la pol¨ªtica, amb el que aix¨° representa de desconeixement del sistema. Els paracaigudistes en pol¨ªtica tenen aquest risc, per¨° fitxatges d'aquest tipus, n'hi ha hagut sempre, encara que amb el proc¨¦s han augmentat.

P. I el cas Pujol, ¨¦s una q¨¹esti¨® de l'anterior r¨¨gim de partits?

R. El cas Pujol ¨¦s una altra cosa: la manifestaci¨® extrema d'una de les tres causes que provoquen el tsunami: all¨° que els enginyers anomenen la fatiga de materials, la deterioraci¨® progressiva del r¨¨gim nascut entre 1977 i 1980. ?s el m¨¤xim exponent perqu¨¨ ¨¦s un assumpte de conductes poc ¨¨tiques per¨° que no afecten un ministre o un conseller, sin¨® alg¨² que havia estat durant 30 anys el l¨ªder pol¨ªtic, l'ide¨°leg, el cartell electoral, qui deia qu¨¨ estava b¨¦ i malament¡­ i els efectes s¨®n at¨°mics. El cas G¨¹rtel ¨¦s molt important, per¨° no afecta el cor del que representa i ha representat el PP a Espanya en els ¨²ltims 40 anys. Pujol era el paradigma i s¨ªmbol d'una determinada forma d'entendre el m¨®n.

P. A m¨¦s d'aquesta fatiga de materials quins altres factors han acabat amb el mapa pol¨ªtic nascut amb la Transici¨®?

El canvi obeeix a tres causes: el desgast; la crisi econ¨°mica i el proc¨¦s independentista"

R. La crisi econ¨°mica i el proc¨¦s independentista, que per si sol no ho pot explicar tot.

P. Per¨° aquest canvi que vost¨¨ analitza ¨¦s una anomalia?

R. Que un sistema pol¨ªtic es desgasti ¨¦s normal, l'excepcional ¨¦s la conflu¨¨ncia dels tres factors que expliquen el que ha passat ara.

P. Com ha estat possible que el vector nacional s'hagi imposat al vector social en la din¨¤mica pol¨ªtica coincidint amb la crisi econ¨°mica m¨¦s gran des dels anys 30 del segle passat?

R. El sistema catal¨¤ sempre ha estat diferent, perqu¨¨ a m¨¦s de l'eix esquerra-dreta tamb¨¦ existia el catalanisme-espanyolisme. Quan l'eix catalanisme-espanyolisme s'ha transformat en independentisme-unionisme, la frontera es fa m¨¦s profunda i ja no es pot tenir un peu a cada b¨¤ndol. El PSC, per exemple, durant molts anys va tenir un peu a cada b¨¤ndol i aquesta va ser una de les claus del seu ¨¨xit. Fins que el proc¨¦s no tingui un desenlla?, a curt termini la divis¨°ria esquerra-dreta ser¨¤ complicada.

Ha desaparegut Uni¨®; Converg¨¨ncia ha canviat de nom; el PSC ha estat jibaritzat; i ICV s¡¯ha eclipsat i ha sorgit el fenomen dels comuns

P. La sortida de Mas for?ada per la CUP ¨¦s la gran manifestaci¨® del canvi de mapa pol¨ªtic?

R. S¨ª, n'¨¦s una.

P. Podria enumerar cinc manifestacions m¨¦s del tsunami?

R. La desaparici¨® d'Uni¨® Democr¨¤tica; que Converg¨¨ncia s'ha vist obligada a canviar de nom i intentar fer oblidar que es van anomenar Converg¨¨ncia i que mai van tenir res a veure amb Jordi Pujol; la jivaritzaci¨® del PSC; l'eclipsi definitiu, al meu entendre, d'Iniciativa per enfilar-se a l'onada i no veure's atropellada a costa de diluir la seva personalitat; i el fenomen Comuns amb tota la seva provisionalitat. Alg¨² s'imaginava que Ada Colau seria alcaldessa de Barcelona fa cinc anys? I el que succeir¨¤, perqu¨¨ el paisatge encara no s'ha recol¡¤locat del tot.

P. Els partits acumulen deu anys sense grans lideratges. Colau es pot vincular amb els lideratges cl¨¤ssics del passat?

La indefinici¨® pot llastrar els comuns per¨° l¡¯ambig¨¹itat sempre ha estat un avantatge. El PSC? i CiU van ser mestres"

R. Els lideratges cl¨¤ssics corresponien a una altra ¨¨poca. En aquests moments Colau ¨¦s qui est¨¤ m¨¦s a prop de ser, en un futur a mig termini, una l¨ªder de la talla, de la consist¨¨ncia, de la durabilitat dels l¨ªders dels vells temps. Entre altres coses perqu¨¨ t¨¦ una plataforma magn¨ªfica, que ¨¦s l'alcaldia de Barcelona.

P. N'hi ha d'altres?

R. ?s complicat. Colau emergeix en un espai nou en el qual no ha hagut de competir amb ning¨². En altres espais pol¨ªtics ¨¦s dif¨ªcil perqu¨¨ el tsunami ha estat devastador no nom¨¦s per a les sigles i les quotes electorals, sin¨® per als lideratges. Si Carles Puigdemont hagu¨¦s mostrat ambici¨® de continuar podria ser-ho, per¨° en no presentar-se genera al PDECat un problema seri¨®s, perqu¨¨ no hi ha una reserva de l¨ªders en condicions. I Oriol Junqueras, que va debutar en pol¨ªtica fa relativament poc temps, tamb¨¦ pot ser-ho. No ¨¦s una figura erosionada pel passat.

P. La indefinici¨® dels comuns sobre el refer¨¨ndum pot frustrar el lideratge de Colau?

R. La indefinici¨® pot llastrar el projecte dels comuns. L'ambig¨¹itat en pol¨ªtica ha estat m¨¦s un avantatge que un inconvenient. Tant CiU com PSC han estat mestres de l'ambig¨¹itat. Pujol seria un premi Nobel de l'ambig¨¹itat si exist¨ªs el guard¨®. El problema ¨¦s que amb l'eclosi¨® del proc¨¦s el temps de les ambig¨¹itats s'ha acabat, de moment. Els comuns intenten conrear-la, per¨° ¨¦s molt dif¨ªcil.

P. El que no ¨¦s indefinit ¨¦s ERC en la seva intenci¨® de ser la for?a hegem¨°nica del sobiranisme.

R. L'objectiu d'ERC, des de temps de Carod-Rovira, ha estat intentar absorbir una bona base muscular de CDC. Ho va intentar el 2003 i el 2006 amb la f¨®rmula de portar-la a l'oposici¨® i quedar-se amb les seves xarxes clientelars. Aix¨ª creien que CDC duraria poc, per¨° va resistir i el 2010 va guanyar. Un dels m¨¨rits de Junqueras ¨¦s entendre aix¨° i entendre que la t¨¤ctica bona no ¨¦s enfrontar-se a CDC sin¨® abra?ar-la i governar amb ella. Aix¨ª ¨¦s m¨¦s f¨¤cil presentar-se com a hereu.

?s grotesc pensar que Tv3, que t¨¦ l¡¯audi¨¨ncia que t¨¦, pugui capgirar la ra¨® del 50% dels catalans¡±

P. Vost¨¨ creu, com assenyala una enquesta de Societat Civil Catalana, que TV3 ha derivat cap a l'independentisme?

R. ?s grotesc pensar que TV3, que t¨¦ l'audi¨¨ncia que t¨¦, pugui capgirar la ra¨® del 50% dels catalans. TV3 ha anat reflectint gradualment l'evoluci¨® de les franges centrals de la societat catalana.

P. ?s possible que en un mapa amb set partits al Parlament com l'actual pugui crear-se un partit catch all, com pret¨¦n el PDECat?

R. Com a objectiu est¨¤ molt b¨¦, per¨° objectivament ¨¦s molt dif¨ªcil. Per al PDECat i per a ERC, que tamb¨¦ aspira a aix¨°.