Siguem seriosos!

L'unionisme ens est¨¤ malacostumant a tant rid¨ªcul, que no pot ser, que despr¨¦s, si rectifica, el trobarem a faltar. L'independentisme ¨¦s tan poca cosa que pot resistir les seves formes grotesques i les seves incompet¨¨ncies, per¨° d'un senyor Estat, amb els seus mitjans, els seus policies, les seves institucions i empreses, n¡¯esper¨¤vem una altra cosa. Els independentistes tamb¨¦ paguem impostos i tenim tot el dret del m¨®n a ser maltractats de forma correcta. El que ha passat aquests ¨²ltims dies ¨¦s tan pat¨¨tic i tan pen¨®s que no es pot aguantar.

Ha arribat el moment que alg¨² demani a fiscals, cossos policials i periodistes d'afegit que es comportin, que aix¨° ¨¦s un frenes¨ª. Que h¨¤gim de ser els independentistes els qui els avisin ¨¦s una cosa que pensava que no veuria. He arribat a pensar que aquesta estrat¨¨gia de crear la imatge d'una Catalunya violenta ¨¦s un intent desesperat perqu¨¨ ens faci pena un Estat tan potiner.

He assistit a totes les manifestacions independentistes. Per a alg¨² que no ha anat a esplais, les performances de coloraines sempre fan cosa, si he de ser sincer. I les samarretes han estat el menys important, que si empats de la CUP, que si aguantar les fotos de Puigdemont amb guitarra i Rahola¡­ Per¨°, mireu, al final, tot aix¨° no ¨¦s res comparat amb qualsevol llei Wert o amb el desastre de Rodalies. Hi ha una escala que conv¨¦ no oblidar, sobretot, quan no es t¨¦ un poder efectiu. Quan no es mana, s'arriben a perdonar fins i tot les batucades. Quan es mana, el rid¨ªcul ¨¦s imperdonable, i aix¨° ¨¦s el que est¨¤ fent l'unionisme dia s¨ª, dia tamb¨¦.

Han estat setmanes molt especials. Recordarem la baixada d'escalinata, cigarret a la m¨¤, de la fiscal Magaldi enmig d'un clima de terror i, per descomptat, la roda de premsa posterior. Com podem oblidar les declaracions sobre el feixisme a Catalunya de l'inigualable Josep Piqu¨¦, el mateix que gaireb¨¦ es parteix l'espinada fent rever¨¨ncies a George Bush, mentre la caverna deia que el clima de viol¨¨ncia que es viu a Catalunya ¨¦s molt pitjor que el del Pa¨ªs Basc en temps d'ETA¡­ Tot aix¨°, amanit amb el can?oneta medi¨¤tica habitual, repetint una vegada i una altra tots els t¨°pics als quals ens estan acostumant des del principi dels temps: la tensi¨®, les fam¨ªlies trencades, la persecuci¨® cultural dels intel¡¤lectuals exiliats a Madrid i l'¨²ltim, negociacions ocultes, Junqueras planejant tra?cions, que detinguin a Mas i dos ous durs¡­

Escolteu, que els potiners ¨¦rem nosaltres, els que pintem cartolines de colors mentre paguem les multes a ?mnium i a l'ANC, com en els millors temps del r¨¨gim. Aquest era el nostre paper, sortir al carrer i que les portades es riguessin de nosaltres, per¨° ¨¦s que Madrid ens roba fins i tot el rid¨ªcul. S¨®n insaciables, mira que hi ha moltes coses de les quals riure¡¯s, que si els partits independentistes estan mig morts, que si no hi ha cap manera d'articular una acci¨® conjunta, que si¡­ I mira que aquests riures tenen el vistiplau de l'esquerra revolucion¨¤ria catalana, que tenim els comuns per veure-les venir, que no han mogut ni un dit amb totes les acusacions de viol¨¨ncia, ells, tan a favor dels bantus, tan entretinguts amb les seves est¨¤tues de Franco, els seus carretons de supermercat i les seves superilles.

Doncs ni aix¨ª. I el que passa ¨¦s que ens assabentem de les ¨²ltimes not¨ªcies del cas de les escoltes de la Camarga i tornen a sortir el patetisme absolut de S¨¢nchez Camacho, la col¡¤laboraci¨® necess¨¤ria de Jorge Moragas i no s¨¦ quina lluita ¡ªdisculpeu-me, em perdo¡ª entre faccions de la policia. Rumieu-hi, que no tot ser¨¤ riure, que aix¨° ¨¦s greu. Si ¨¦s que no els hi podem posar m¨¦s f¨¤cil. Si el fiscal anticorrupci¨® era dels seus i es prenia caf¨¨s amb llet amb periodistes que eren veritables martells de l'anticorrupci¨® convergent.

?s que ens estan consentint i comen?o a pensar que ¨¦s una estrat¨¨gia calculada perqu¨¨ ens quedem a Espanya. Perqu¨¨¡­ qui voldr¨¤ perdre's aquesta xaranga? Qui en plenes facultats voldria abandonar un lloc com aquest? De deb¨°, ara: si despr¨¦s de tants anys de mobilitzacions pac¨ªfiques tot el que ha d'oferir l'Estat ¨¦s el que hem vist fins avui, aquest pa¨ªs est¨¤ molt pitjor del que creiem. Qu¨¨ m¨¦s voldr¨ªem que el catal¨¤ fos el principal problema que arrossega Espanya. El problema ¨¦s que no se solucionaran, ni amb Catalunya, ni sense.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.