Nost¨¤lgia per les ¨²ltimes 113 cabines telef¨°niques a Catalunya

Les cabines de tel¨¨fon encara formen part del paisatge urb¨¤. No obstant aix¨°, aquestes rel¨ªquies dels anys 60 pot ser que desapareguin definitivament en menys d¡¯un any i nom¨¦s en quedi el record de la pel¡¤l¨ªcula La cabina (1972) d¡¯Antonio Mercero. La generaci¨® dels tel¨¨fons m¨°bils no ajuda a la preservaci¨® de les cabines, concebudes per molts com peces muse¨ªstiques generadores de nost¨¤lgia. La Comissi¨® Nacional dels Mercats i la Compet¨¨ncia (CNMC) va remetre el mes de desembre passat un informe al Ministeri d¡¯Ind¨²stria, Energia i Turisme en el qual aconsella que es revisi la funci¨® de servei universal de telecomunicacions davant la irrupci¨® de la generaci¨® dels tel¨¨fons m¨°bils. El que suposa, a la pr¨¤ctica, la seva retirada total.

Segons Telef¨®nica Telecomunicaciones P¨²blicas (Cabitel), unitat que gestiona el negoci de les telecomunicacions d¡¯¨²s p¨²blic a Espanya, a Catalunya queden 113 cabines telef¨°niques model Garza, aquelles amb sostre i portes de vidre. La majoria se situen en municipis de l¡¯interior, i amb prou feines en queden models a les grans ciutats. A Barcelona, de les 16 primeres cabines que es van instal¡¤lar a la ciutat al maig de 1966, nom¨¦s en queda un model situat al carrer Lledoner, 2, a la Vall d¡¯Hebron. La nost¨¤lgia per aquests espais de vidre ¨¦s en molts ciutadans, com en el cas d¡¯Anna Farr¨¦, una exprofessora que va llan?ar una petici¨® dirigida a l¡¯Ajuntament de Barcelona a trav¨¦s de Change per salvar aquesta ¨²ltima cabina. Una petici¨® que ha aconseguit gaireb¨¦ 2.000 signatures per salvar de l¡¯oblit aquest ¨²ltim s¨ªmbol de diverses generacions.

Aquests petits habitacles a penes s¨®n utilitzats pels ciutadans i els conceben com un vestigi del passat. Actualment serveixen de suport d¡¯espai publicitari, no obstant aix¨°, sotmeses al vandalisme al qual es veuen exposades. A moltes, els falten les portes de vidre i la recol¡¤locaci¨® ¨¦s molt dif¨ªcil per la falta de fabricaci¨® d¡¯aquest tipus de portes. S¡¯hi sumen les pintades, els vidres trencats, el mal estat dels tel¨¨fons o la desaparici¨® total dins de les cabines.

Des de Telef¨®nica asseguren que ¡°no s¨®n rendibles i estan sotmeses a continus actes vand¨¤lics¡±. Tanmateix, el mes de desembre passat, des del Govern de Mariano Rajoy, es va for?ar Telef¨®nica a seguir gestionant durant un any m¨¦s les 18.161 cabines que hi ha a tot Espanya. Per tant, l¡¯empresa de telecomunicacions segueix sent responsable d¡¯aquestes cabines fins al 31 de desembre del 2017. Abans de la data acordada, el Ministeri d¡¯Ind¨²stria, Energia i Turisme tornar¨¤ a revisar les condicions i els operadors que hauran de fer-se c¨¤rrec del servei universal de telecomunicacions. Si finalment Telef¨®nica queda exempta de la seva responsabilitat, la majoria desapareixeran com ha succe?t en altres pa?sos europeus com Su¨¨cia. Pa?sos com el Regne Unit han reconvertit les seves famoses i atractives cabines vermelles des d¡¯una altra perspectiva de negoci, per servir caf¨¨s, reparar tel¨¨fons o fins i tot a manera de microoficina per hores. Una de les modes instaurades a Catalunya i la resta d¡¯Espanya ¨¦s utilitzar aquests espais com a petites biblioteques on els ciutadans poden agafar llibres i retornar-los en una altra cabina.