Colau cedeix davant dels okupes per mantenir la pau social

Fa uns dies va fer vint anys d¡¯una fita del moviment okupa de Barcelona: quan els joves de l¡¯Hamsa, una antiga ind¨²stria ocupada de Sants, van aconseguir hissar la bandera del moviment en una de les astes de l¡¯Ajuntament. Ni m¨¦s ni menys que a la pla?a de Sant Jaume, l¡¯epicentre de les institucions catalanes. Ha plogut molt¨ªssim des d¡¯aleshores.

El moviment okupa de Barcelona est¨¤ molt menys present a la ciutat, tot i que mant¨¦ edificis que s¨®n estendards i una capacitat de mobilitzaci¨® i de resposta no exempta de viol¨¨ncia, com va demostrar amb els intents de desallotjament de Can Vies (2014, amb l¡¯exalcalde Xavier Trias) i el maig passat, al Banc Expropiat. En tots dos casos els barris van esclatar i hi va haver diverses nits de greus disturbis, amb aparadors destrossats i contenidors cremant. I el Govern de l¡¯alcaldessa Ada Colau ¡ªamb integrants que han estat okupes, com la mateixa alcaldessa¡ª ha canviat l¡¯estrat¨¨gia respecte al mandat passat i ha optat per estendre la m¨¤ a aquests col¡¤lectius.

En el cas de Can Vies, a Sants, la mateixa alcaldessa s¡¯ha mostrat partid¨¤ria de mantenir el centre social en peu. Colau busca una sortida pactada amb l¡¯entorn que permeti no fer caure l¡¯hist¨°ric centre social, que ¨¦s propietat municipal, segons preveu el planejament. Josep Maria Domingo, del Centre Social de Sants, ha estat intermediari d¡¯alguna manera entre l¡¯Ajuntament i Can Vies, tant en el mandat de Colau com en el de Trias. Domingo defensa: ¡°Colau sembla que realment ¨¦s m¨¦s tolerant i oberta en aquests temes; Trias t¨¦ un paper de govern conservador i no podia tenir converses obertes i fluides amb aquests col¡¤lectius¡±.

En el cas del Banc Expropiat, malgrat que va ser un privat qui va fer fora els okupes quan Colau va deixar de pagar-los el lloguer que havia abonat Trias per comprar la pau social, va ser l¡¯Ajuntament, a trav¨¦s del districte, juntament amb les entitats, el qui va calmar les aig¨¹es.

El regidor del districte de Gr¨¤cia, Eloi Badia, molt pr¨°xim a Colau, va tenir un paper crucial el maig passat. ¡°Vam parlar i parlar, vam intervenir amb entitats, comer?os i vam intentar rebaixar el conflicte. Tot i aix¨ª, poc es pot parlar amb qui no vol parlar¡±, recorda en al¡¤lusi¨® als okupes, que no solen recon¨¨ixer l¡¯Ajuntament com a interlocutor. ¡°Cada cas ¨¦s un m¨®n, per¨° sempre seguim unes premisses. Si l¡¯immoble ¨¦s privat no tenim gaire cosa a dir-hi. Si ¨¦s municipal, avaluem si de manera imminent s¡¯hi ha de fer algun equipament. En el cas de Transformadors, al carrer d¡¯Ausi¨¤s March, ten¨ªem un projecte aprovat i el Consistori va decidir sol¡¤licitar-ne el desallotjament. Si no ¨¦s imminent construir-hi un equipament, analitzem si hi ha problemes de seguretat i si els okupes duen a terme activitats que tenen algun tipus de retorn social. Finalment, intentem detectar si existeix algun tipus de problema de conviv¨¨ncia amb els ve?ns o entitats¡±.

Badia assegura que ni el Consistori deixa la porta oberta a les ocupacions ni ¡°convertirem en un problema, crear un Can Vies 2, el que no ¨¦s un problema¡±. Un altre s¨ªmptoma del gir institucional ¨¦s que amb l¡¯entrada al govern de BCom¨² la Gu¨¤rdia Urbana va deixar de fer intervencions com a antiavalots o relacionades amb l¡¯ordre p¨²blic, per la qual cosa es va deixar de donar suport als Mossos d¡¯Esquadra en els desallotjaments.

Per¨° si avui el moviment de Barcelona, que va arribar a ser un referent europeu, ¨¦s molt menys present a la ciutat (l¡¯Assemblea Okupa fa anys que no t¨¦ activitat), l¡¯ocupaci¨® com a fenomen no ha desaparegut. ?s m¨¦s, des que va esclatar la crisi s¡¯ha convertit en un fet habitual i transversal. Ocupen pisos les fam¨ªlies que no tenen on anar; la PAH va ocupar blocs sencers de la Sareb que feia anys que estaven buits; els ve?ns ocupen espais que s¡¯acaben incorporant a la xarxa p¨²blica d¡¯equipaments. O ocupen autobusos o seus d¡¯administracions els iaioflautas ¡ªl¡¯ala s¨¨nior del 15-M¡ª per protestar contra la precaritzaci¨® dels serveis p¨²blics.

Mentrestant, a banda de Can Vies, a la ciutat hi continua havent estendards, edificis que s¡¯identifiquen amb el que tothom ent¨¦n com a moviment okupa, amb k. La veterana Kasa de la Muntanya, una antiga caserna del barri de Gr¨¤cia, va fer 25 anys el 2014. Can Masdeu, una antiga leproseria ubicada a Collserola, en fa m¨¦s de 15 que est¨¤ ocupada. I a ning¨² li passa pel cap desallotjar-les. A part que ho dificulta una complexa xarxa de propietaris de vegades enfrontats.

Jordi Mir, de l¡¯Observatori dels Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra, destaca aquesta paradoxa: ¡°Mentre el moviment ha perdut pes, l¡¯ocupaci¨® l¡¯ha guanyat com a fenomen de propostes o col¡¤lectius que l¡¯han utilitzat per fer possibles les seves reivindicacions¡±. ¡°Avui les reivindicacions es canalitzen per altres vies, inclosa la instituci¨®¡±, assenyala Mir. I esmenta el cas de Miles de Viviendas, un edifici de la Barceloneta que va ser dels primers que es va obrir al barri i el solar del qual ara ha comprat el Govern de Colau per convertir-lo en una cooperativa d¡¯habitatge. O les naus del recinte industrial de Can Batll¨®, ocupat inicialment pels ve?ns per¨° que avui funciona com a espai ve?nal autogestionat amb el vistiplau de l¡¯Ajuntament.

L¡¯expert creu que l¡¯extensi¨® de les ocupacions ¨¦s ¡°senyal de canvi social¡±. ¡°Determinades pr¨¤ctiques del que abans era gent perillosa per al sistema ara s¡¯han est¨¨s i, a partir de la situaci¨® de crisi habitacional, socioecon¨°mica i pol¨ªtica, es distingeix entre el que ¨¦s il¡¤legal i el que ¨¦s leg¨ªtim, i des de la legitimitat es construeixen alternatives¡±, afirma. I afegeix que el moviment okupa, com ha passat amb d¡¯altres, ¡°ha perdut centralitat en l¡¯espai de lluita¡±.

Ple rere ple grups municipals com el PP, per¨° tamb¨¦ CiU i Ciutadans, retreuen a Colau el que entenen que ¨¦s ¡°permissivitat¡± amb els okupes, que creuen que amb l¡¯actual executiu actuen amb ¡°impunitat¡±. El PP va revelar fa unes setmanes, a partir d¡¯una resposta escrita del mateix Consistori, que les ocupacions d¡¯habitatge han augmentat un 60% entre final del 2015 i el juny del 2016, quan n¡¯hi havia 1.065, sobretot als districtes de renda m¨¦s baixa. El cap de files dels populars a l¡¯Ajuntament, Alberto Fern¨¢ndez D¨ªaz, va acusar l¡¯alcaldessa de provocar un ¡°efecte crida¡±. ¡°La seva pol¨ªtica est¨¤ multiplicant el fenomen¡±, va assegurar, i va reclamar que l¡¯Ajuntament cre? una oficina d¡¯assessorament per als afectats per ocupacions. Fern¨¢ndez D¨ªaz tamb¨¦ va denunciar que una guia per a turistes del districte de Gr¨¤cia inclou la Kasa de la Muntanya com a atractiu, una publicaci¨® que fonts de l¡¯executiu asseguren que es va encarregar durant el mandat passat.