Biblioteques malaguanyades

Les biblioteques universit¨¤ries de mig m¨®n es nodreixen, en primer lloc, dels fons que compren elles mateixes, i, en segon lloc, de les donacions dels professors, fetes en vida o mortis causa. Aix¨ª s¡¯han fet les fabuloses i prestigiades biblioteques de grans universitats dels Estats Units i d¡¯Anglaterra. Als Estats Units, que s¨®n rics, els professors solen trobar tot el que necessiten ¡ªo ho demanen, i els ho compren¡ª a les institucions mateixes on treballen, de manera que ¨¦s molt habitual que un gran professor nord-americ¨¤ no tingui, a casa seva, m¨¦s enll¨¤ d¡¯un miler de volums. A Fran?a, que ¨¦s un poble menys amic de l¡¯escena p¨²blica, els professors, per contra, solen acumular biblioteques de desenes de milers d¡¯exemplars: com que hi estan ben pagats, tenen cases grans, fins i tot segones resid¨¨ncies, i tenen espai per a col¡¤leccions molt extenses, que acaben oferint als centres de doc¨¨ncia.

A d¡¯altres pa?sos del continent, ara assetjat per una crisi econ¨°mica que no acaba d¡¯escampar, els professors que ranegen la setantena encara han cobrat b¨¦, i han arribat a posseir, tamb¨¦, una gran quantitat de llibres. Les universitats, en canvi, cada vegada m¨¦s pobres, ja no poden comprar tot el que caldria. La instituci¨® no t¨¦ diners per adquirir llibres i revistes especialitzades, el professor no les hi troba, i llavors ho adquireix ell, pel seu compte. Es tracta, doncs, de col¡¤leccions que en principi haurien de ser p¨²bliques des del primer moment, per¨° que s¨®n privades, fetes sovint al llarg de m¨¦s de cinquanta anys. El lector entendr¨¤ de seguida que si aquestes col¡¤leccions privades s¡¯han fet per manca de recursos de les universitats, el m¨¦s l¨°gic ¨¦s que llurs propietaris ofereixin els fruits de la seva bibliof¨ªlia, traspassats o no, a les entitats p¨²bliques que no van poder adquirir-los. I ho fan. Aix¨° ¨¦s molt propi, justament, de l¡¯¨²ltim decenni, i res fa pensar que la situaci¨® canviar¨¤ de tend¨¨ncia.

El que resulta paradoxal, llavors, ¨¦s que les universitats p¨²bliques ¡ªara parlo del nostre pa¨ªs¡ª no acceptin f¨¤cilment un llegat de milers de volums ofert pels seus professors jubilats, o quasi. La de Barcelona, per exemple, ha addu?t des de fa d¨¨cades que no t¨¦ espai, i que encara en t¨¦ menys si el que desitja el donant ¨¦s que els seus llibres es presentin en un apartat de la biblioteca general sota una r¨²brica discreta en qu¨¨ figuraria el nom de l¡¯¨¦sser gener¨®s: una cosa molt m¨¦s amesurada que les grans fundacions nord-americanes, que exhibeixen edificis enormes al front¨® dels quals hi figura, amb lletres d¡¯or, el nom del magn¨¤nim que va fer la donaci¨®.

A la meva universitat, com he dit, una donaci¨® es converteix en una tasca laber¨ªntica, desagra?da i al capdavall impossible. D¡¯una banda, diuen que no hi ha lloc; per¨°, d¡¯altra banda, s¡¯inauguren centres de recerca en l¡¯¨¤mbit de les ci¨¨ncies socials i human¨ªstiques que estan deserts, i sense cap dest¨ª versemblant a hores d¡¯ara. Aix¨ª s¡¯han perdut, o malaguanyat, biblioteques que podrien ser l¡¯orgull de la nostra primera universitat.

Conec uns quants casos concrets: Josep Alsina, catedr¨¤tic de grec, va acabar donant la seva biblioteca a l¡¯Acad¨¨mia de Bones Lletres, de la qual era membre, per no trobar-ne acomodament a la universitat on havia ensenyat tota la vida. Jos¨¦ Manuel Blecua, que tenia bona part de la poesia del Segle d¡¯Or i de tota la primera meitat del segle XX en edicions princeps, va demanar una aula anomenada Ram¨®n y Cajal, al pati de Ci¨¨ncies, i el rectorat del seu moment va dir-li que nanai del Paraguai: els llibres se¡¯ls van repartir els seus fills, que, per sort, s¨®n de lletres tots dos. Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde no va deixar res escrit, per¨° la seva viuda els va donar a la universitat. Com que no hi ha espai ¡ªsembla que no n¡¯hi hagi hagut des de la seva fundaci¨®¡ª, la biblioteca es va disgregar per tota la geografia urbana i catalana: a la Vall d¡¯Hebron, a la facultat de Lletres, a la de Filosofia, al magatzem de Barcelona, al de Cervera, etc¨¨tera. Mai ning¨² arribar¨¤ a saber quines van ser les lectures de Valverde, les seves passions, les seves amistats. La viuda de Carles Miralles, traspassat fa poc m¨¦s d¡¯un any, la volia donar, ella tamb¨¦, a la universitat del seu home. Hi va haver converses amb el rector i amb una responsable del patrimoni, extravagant. Despr¨¦s de vagues promeses, que conec perfectament, els llibres acabaran repartits entre una filla docta, de Lletres, la Biblioteca de Catalunya i potser l¡¯abadia de Montserrat.

Aix¨ª ¨¦s com una universitat empobrida renuncia a posseir un fons bibliogr¨¤fic que honraria els seus antics propietaris i faria un enorme servei a la universitat mateixa. Em consta que a d¡¯altres universitats aix¨° no passa.