Subirachs, sense la Sagrada Fam¨ªlia

Josep Maria Subirachs (Barcelona 1927-2014) ¨¦s conegut, sobretot, per la seva intervenci¨® a la fa?ana de la Passi¨® de la Sagrada Fam¨ªlia de Barcelona, una pol¨¨mica obra que va portar l'escultor a instal¡¤lar-se al temple a partir del 1986 quan va rebre l'enc¨¤rrec, fins al 2007 moment en el qual es va instal¡¤lar una escultura de Sant Jordi a l'interior i es va donar per acabada la seva intervenci¨® en aquesta obra magna d'Antoni Gaud¨ª. Per¨° Subirachs ¨¦s molt m¨¦s que aquest treball monumental situat en el lloc per on accedeixen els milions de persones que visiten la Sagrada Fam¨ªlia cada any. ?s el que reivindica l'exposici¨® Subirachs. Figuracions i Abstraccions inaugurada al Centre Cultural Terrassa fins al 13 de maig en la qual poden veure's 75 obres de petit i mig format destinades al col¡¤leccionisme privat: 40 escultures, 20 pintures i 15 dibuixos que pret¨¦n redescobrir totes les cares d'aquest creador.

L'exposici¨®, la primera retrospectiva feta a Catalunya despr¨¦s de la mort de l'artista, est¨¤ formada en la seva majoria per obres propietat de la fam¨ªlia Subirachs, per¨° tamb¨¦ de col¡¤leccionistes com la Fundaci¨® Pinnae o Artur Ramon pare, que va ser marxant i amic de l'artista durant 40 anys i coincideix amb el norant¨¨ aniversari del naixement de Subirachs. "S¨®n obres que no tenen res a veure amb enc¨¤rrecs¡±, explica Judit Subirachs-Burgaya, historiadora de l'art i comiss¨¤ria de la mostra.

Subirachs filla ha ordenat aquestes obres, algunes in¨¨dites com la terracota La fam¨ªlia, seguint un ordre cronol¨°gic pels diferents corrents, influ¨¨ncies i llenguatges que va viure i va practicar Subirachs, des d'una etapa de formaci¨® sota la influ¨¨ncia del Noucentisme, amb obres com Claudia Chauchat, realitzada el 1949 despr¨¦s de llegir Thomas Man, que ning¨² diria que ¨¦s d'aquest autor. El seu pas per l'expressionisme, moment en el qual fa figures de formes anguloses com Las Parcas, influ?des per Henry Moore i Femme ¨¤ la plage, per Giacometti, les dues del 1955, en les quals les textures tenen un paper molt destacat. Despr¨¦s la caiguda en l'abstracci¨®, el seu per¨ªode m¨¦s prol¨ªfic, en el qual va crear obres amb diferents materials i t¨¨cniques, sobretot figures geom¨¨triques com a Pir¨¤mides del 1962, Psalm, del 1958, una obra preparat¨°ria de Forma 212, la primera escultura abstracta que es va col¡¤locar a l'espai p¨²blic de Barcelona o M¨¨xic, un enc¨¤rrec de la ciutat centreamericana amb motiu dels Jocs Ol¨ªmpics del 1968.

Retorn a la figuraci¨®

¡°A finals dels anys seixanta t¨¦ una crisi perqu¨¨ pensa que l'art abstracte no arriba a tothom i ho abandona, torna a la figuraci¨® per¨° sense recuperar els conceptes tradicionals¡±, explica la comiss¨¤ria, moment en el qual comen?a a crear les seves famoses dualitats i oposicions: home-dona, positiu-negatiu, ple-buit. Aquesta etapa coincideix amb l'¡°enc¨¤rrec inesperat¡± d'ocupar-se de les escultures de la fa?ana de la Passi¨® de la Sagrada Fam¨ªlia de la qual l'exposici¨® no se n'ocupa gens, de forma sorprenent.

S¨ª que ho fa de les obres que fa de forma paral¡¤lela a aquest treball pel qual ¨¦s conegut a tot el m¨®n. L'exposici¨® conclou amb els seus ¨²ltims treballs en els quals les escultures tenen ¡°vocaci¨® arquitect¨°nica¡±, com a Monument, un treball preliminar de l'escultura a Francesc Maci¨¤ situada a la pla?a de Catalunya i a Vuit Graons, feta el 2007 en fusta i que representa la seva visi¨® de la saviesa i la filosofia de Ramon Llull.

Malgrat que en moltes de les seves obres va introduir la pintura ¨¦s a partir de comen?ar a patir una malaltia degenerativa quan es bolca i se centra en la pintura. ¡°T¨¦ una producci¨® ingent. Tots s¨®n acr¨ªlics en els quals pinta el que no pot i li agradaria esculpir¡±, reconeix la comiss¨¤ria que va explicar: ¡°Subirachs ¨¦s admirat a pa?sos com a Corea del Sud i a la Xina¡±. La prova ¨¦s que l'any 2015 una exposici¨® amb les seves obres la van visitar 800.000 persones. ¡°Volien comprar-ho tot i ens donaven un xec en blanc, per¨° ho vam rebutjar¡±, va revelar.