Els dilemes de tancar la Model

Als afores de Dubl¨ªn s¡¯al?a la Kilmainham Gaol, una pres¨® monumental bastida el 1762 i reformada al segle XX per allotjar els protagonistes de les lluites per la independ¨¨ncia. Va tancar quan Irlanda va esdevenir un Estat i el 1960 va obrir com a memorial, a m¨¦s a m¨¦s de servir de plat¨® a algunes grans pel¡¤l¨ªcules testimonials. En el nom del pare ¨¦s la primera que et ve al cap quan entres en el pati cobert, tan blanc, flanquejat de cel¡¤les repartides en diversos pisos. Els cubicles tenen a la porta la placa de l¡¯heroi que el va ocupar i alguns estan decorats amb pintures religioses i na?fs a la manera de la capella gitana d¡¯Helios G¨®mez a la Model. La visita colpeix. S¨®n espais de patiment. Alguna cosa viva continua tancada entre aquests murs.

El primer que plantegen la Model o Kilmainham ¨¦s el problema de la perif¨¨ria. L¡¯esquerra de l¡¯Eixample, al 1900, era terra de ning¨² i per aix¨° se li van donar equipaments com l¡¯escorxador i la pres¨®. Avui vas a Kilmainham en tramvia, per¨° continua desconnectada del centre de la ciutat, i nosaltres enviem la Model a la Zona Franca. Totes les ciutats ubiquen els seus nimby als afores, com si aix¨° no castigu¨¦s el futur d¡¯una zona concreta: pensem en la desembocadura del Bes¨°s, amb els seus artefactes energ¨¨tics, o aquesta l¨ªnia de mar de Sant Adri¨¤ encara colonitzada per naus industrials obsoletes. Precisament el F¨°rum va reivindicar amb orgull que Barcelona assumia la depuradora i la integrava en el seu barri emergent i discutible. Per aix¨° resulta curi¨®s que un Ajuntament que vol ser de ruptura insisteixi a posar la pres¨® on no es vegi, on el conflicte que entranya no molesti, igual que els seus antecessors. La Zona Franca, que a poc a poc va canviant de nom per donar pas a barris en vies de consolidaci¨®, no va tenir ocasi¨® d¡¯opinar: no sabem cap a on volien cr¨¦ixer, o com. All¨° que se¡¯ns diu ¨¦s que s¡¯ha canviat l¡¯¨²s d¡¯uns terrenys industrials, sense gent.

El segon dilema ¨¦s si una ciutat amb grans necessitats ha d¡¯afrontar la inversi¨® descomunal del trasllat de la Model. Ja s¨¦ que entre Ajuntament i Generalitat han permutat parcel¡¤les i edificis com per art de m¨¤gia per presentar un resultat pressupostari zero, per¨° tot i que aix¨ª fos ¨Cles permutes les carrega el diable¡ªla despesa d¡¯adequar la Model ser¨¤ elevada. ?s obvi que l¡¯Esquerra de l¡¯Eixample mereix tanta atenci¨® com qualsevol, no ser¨¦ jo qui digui que els barris de classe mitjana poden passar amb all¨° que tenen: visc a les Corts i s¨¦ de qu¨¨ parlo. Per¨° la Model feia molts anys que estava encallada. ?s clar que al final ser¨¤ molt m¨¦s espectacular i tangible el canvi del carrer d'Enten?a que qualsevol fita del Pla de Barris, i aix¨° tamb¨¦ pesa sobre les prioritats. Tothom passa davant de la Model, per¨° molta gent no ha anat mai al barri del Bes¨°s.

Queda encara un altre tema dif¨ªcil: qu¨¨ s¡¯ha de preservar, exactament? La Model ¨¦s un edifici lleig, antip¨¤tic, governamental, repressiu. Per¨° est¨¤ podrit d¡¯hist¨°ria, i no nom¨¦s d¡¯antifranquisme. O oblidem la lluita dels presos comuns de la COPEL enfilats a la teulada, ara que un pobre desgraciat ha tornat a fer-ho per proclamar que la seva vida ¨¦s una merda? Hi ha hagut m¨¦s presos comuns que no pas pol¨ªtics, a la Model, per¨° aposto que s¡¯imposar¨¤ l¡¯hegemonia de la mem¨°ria dogm¨¤tica. Continuem. ?s obvi que s¡¯ha de guardar la galeria central, l¡¯invent del pan¨°ptic, i sens dubte algun dels bra?os, aquells passadissos reixats. Per¨°, m¨¦s? No ¨¦s ni l¡¯estructura ni la textura per transformar-se en un institut o una guarderia o una resid¨¨ncia. A baix les muralles.

Hi haur¨¤ acord ¨Cqui est¨¤ titulat per opinar-hi?¡ªi aix¨° presenta l¡¯¨²ltim dilema. La llista d¡¯equipaments que es va plantejar fa vint anys pot haver caducat, no perqu¨¨ la ciutat hagi canviat, sin¨® perqu¨¨ s¡¯han modificat les nostres expectatives sobre la ciutat. Li demanem unes altres coses. En definitiva, la Model planteja tots els interrogants que obre el fet senzill de fer ciutat: centre-perif¨¨ria, mem¨°ria, futur, espai p¨²blic, participaci¨®. Sincerament, jo no veig que el debat s¡¯estigui produint ¨Co propiciant¡ªfora dels diaris. Ser¨¤ un altre proc¨¦s de participaci¨® nominal, sense efic¨¤cia ni sinceritat? La Model hauria de ser un model de transformaci¨® i t¨¦ l'aspecte d¡¯acabar sent una soluci¨® per decret. I amb medalles.

?Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.

?