Les cris¨¤lides d¡¯Amat

No ¨¦s ni la primera ni la segona vegada que l¡¯artista Frederic Amat (Barcelona, 1952) dialoga amb Gaud¨ª a la Pedrera. El 2011 va filmar en un llarg pl¨¤nol continu les baranes de les balconades de la fa?ana creades per l¡¯arquitecte amb la seva m¨¤ dreta Juyol per la seva videocreaci¨® Forja, unes imatges que descontextualitzades semblen tra?os realitzats amb un pinzell, una cal¡¤ligrafia. L¡¯any seg¨¹ent va inundar el pis noble dels Mil¨¤ amb sorra per crear un mar de dunes com a part de la museografia de l¡¯exposici¨® que va dedicar la Fundaci¨® Catalunya La Pedrera al ceramista Lloren? Artigas. Ara, cinc anys despr¨¦s, Amat torna a l¡¯¨²ltima obra civil de Gaud¨ª per prendre, literalment, el pis noble d¡¯aquest edifici amb la mostra en tres actes Frederic Amat. ¡°Zo¨°trop¡±, comissariada per Miquel Adri¨¤ per mostrar fins al 16 de juliol les diverses facetes de la seva obra exuberant, original i imagin¨¤ria.

¡°L¡¯espai expositiu de la Pedrera ¨¦s una ocupaci¨® del que va ser l¡¯h¨¤bitat dels Mil¨¤. Per aix¨° he recuperat les estades fent un recorregut fantasmag¨°ric¡±, explica Amat que ha recreat les parets mitjan?ant uns envans transparents, ha pintat el terra de color blanc i ha apujat les persianes que donen al Passeig de Gr¨¤cia omplint de llum uns espais que normalment estan tancats i barrats perqu¨¨ les obres exposades no pateixin l¡¯acci¨® de la llum i del sol. Ara el perfil de l¡¯edifici es projecta a l¡¯interior amb la qual cosa ¡°aquesta exposici¨® ¨¦s millor veure-la de dia i a la primavera¡±, va dir Amat. Distribu?des en les diferents estades que han sorgit ha col¡¤locat vuit enormes cer¨¤miques negres d¡¯aspecte org¨¤nic. ¡°S¨®n les peces m¨¦s grans que he fet mai¡±, explica Amat, que ent¨¦n com ¡°cris¨¤lides que estan gestant una cosa que en uns mesos poden donar els seus fruits¡±, sense revelar de qu¨¨ es tracta.

El visitant, en una picada d¡¯ullet a la tasca esc¨¨nica tan marcada en el treball d¡¯Amat, ha de travessar la pantalla on es projecta l¡¯esmentada Forja per accedir a una esp¨¨cie de c¨¤mera dels tresors on s¡¯exposen, d¡¯una forma m¨¦s ¨ªntima, una s¨¨rie de peces singulars de l¡¯artista, moltes in¨¨dites, escollides per Amat, moltes nascudes d¡¯objectes trobats que han acabat sent peces per obra de l¡¯ull de l¡¯artista: una m¨¤scara formada a partir d¡¯algues, una estela a partir d¡¯una fusta intervinguda, una pel¡¤l¨ªcula realitzada a partir de la projecci¨® del cabell d¡¯una dona o la filmaci¨® projectada zenitalment del mobiliari llan?at sobre una xarxa en una pres¨® madrilenya obsoleta que ens obliga a mirar cap amunt i comprovar la meravella de les sinuoses motllures de guix dels sostres de l¡¯habitatge (els ¨²nics conservats despr¨¦s que la propiet¨¤ria de la casa fes eliminar els originals de Gaud¨ª i que aqu¨ª van sobreviure perqu¨¨ eren les depend¨¨ncies del servei).

El zo¨°trop deixa de girar quan arriba a l¡¯¨²ltima part de la mostra ¡°Projectes¡±, en la qual poden veure¡¯s 14 intervencions creades per Amat en la qual l¡¯artista ha creat escenografies per a l¡¯espai p¨²blic de la ciutat a for?a de repetir una s¨¨rie d¡¯elements, que varien de grand¨¤ria o en l¡¯acabat final. ¡°L¡¯important s¨®n pensar-les i imaginar-les. Fer-les ¨¦s un segon acte¡±, explica davant d¡¯aquest mostrari d¡¯obres realitzades des del 1998 fins al 2016. O no, perqu¨¨ casualment, la primera i l¡¯¨²ltima s¨®n dues que no van arribar a realitzar-se, les dues al Liceu. ¡°L¡¯ideal ¨¦s fer la travessia per¨° tamb¨¦ arribar a bon port¡±, va dir Amat juntament amb un altre projecte no executat, aquest per a la c¨²pula de la Sala dels Drets Humans de l¡¯ONU de Ginebra que, al final, va realitzar Barcel¨®.

La resta s¨ª que es poden veure, bastants a la ciutat de Barcelona com el Mural de les olles de l¡¯Institut del Teatre en el mur posterior del Mercat dels Flors, la Porta dels lectors a l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s, Pluja de sang a l¡¯escala d¡¯acc¨¦s al primer pis del Teatre Lliure i el Mur d¡¯ulls de l¡¯Hotel Ohla. Altres fora de la capital com el Mur de banyes del Teatre de l¡¯Escorxador de Lleida, els Pits de Gallifa, una esp¨¨cie de guardioles que Amat aixafava damunt d¡¯una taula, la coberta de Vil¡¤la Nurbs a Empuriabrava o Esclat de la Pobla de C¨¦rvoles, realitzat amb centenars de punts grocs incrustats a les roques d¡¯aquest com a homenatge a la seva mare.

Pensar-los i imaginar-los

El zo¨°trop deixa de girar en arribar a Projectes, l'¨²ltima part de la mostra, on es poden veure 14 intervencions creades per Amat: escenografies per a l'espai p¨²blic de la ciutat a for?a de repetir una s¨¨rie d'elements, que varien de grand¨¤ria o el seu acabat final. ¡°L'important dels projectes s¨®n pensar-los i imaginar-los. Fer-los ¨¦s un segon acte¡±, explica Amat davant d'aquest mostrari d'obres realitzades des del 1998 fins al 2016. O no, perqu¨¨ casualment, el primer i l'¨²ltim s¨®n dos per al Liceu que no van arribar a realitzar-se. ¡°L'ideal ¨¦s fer la travessia per¨° tamb¨¦ arribar a bon port¡±, va dir Amat sobre un altre projecte no executat, aquest per a la c¨²pula de la Sala dels Drets Humans de l'ONU de Ginebra que, al final, va fer el mallorqu¨ª Barcel¨®.

La resta s¨ª que es pot veure. Bastants a la ciutat de Barcelona com el Mural de les Olles de l'Institut del Teatre en el mur posterior del Mercat de les Flors, la Porta dels lectors a l'Ateneu Barcelon¨¨s, Pluja de sang a l'escala d'acc¨¦s al primer pis del Teatre Lliure i el Mur d'Ulls de l'Hotel Ohla. Altres estan fora de la capital catalana, com el Mur de banyes del Teatre de l'Escorxador de Lleida, els Pits de Gallifa, una esp¨¨cie de guardioles que Amat xafava damunt d'una taula, la coberta de Vila Nurbs a Empuriabrava o Esclat de la Pobla de C¨¦rvoles, realitzat amb centenars de punts grocs incrustats a les roques d'aquest que l'Amat va realitzar com a homenatge a la seva mare.