Sant Antoni, la segona vida dels llibres

Diumenge, 12 de mar? al mat¨ª. La ciutat est¨¤ tallada per la marat¨®. Al Mercat Dominical de Sant Antoni, dues pancartes reben el visitant de la carpa del carrer Urgell. ¡°Curses=Ru?na¡±. I ¨¦s que el problema no ¨¦s que se celebri una cursa, ¨¦s que, al cap de l'any, n¡¯hi ha moltes (la marat¨®, la mitja marat¨®, la d'El Corte Ingl¨¦s, la de la Gu¨¤rdia Urbana, la de la Merc¨¨, la de la Dona¡­). Aquests diumenges, molts amics de Sant Antoni ja ni intenten apropar-s¡¯hi. Segons Joan Mateu, president de l'associaci¨® que agrupa els venedors d'aquest singular mercat dominical, les vendes cauen un 28%.

Per¨° les maratons no s¨®n l'¨²nica turbul¨¨ncia que viu aquest irrepetible mercat. Des que van comen?ar les obres de rehabilitaci¨® de Sant Antoni, ha anat empetitint. Abans hi havia uns 750 metres de parades. En el provisional d'ara s'han suprimit 200 metres. O sigui, unes 100 parades, dos carrers de l¡¯Eixample. I l'Ajuntament compra llic¨¨ncies per aprimar-lo, explica Mateu, a qui li preocupa que aix¨° provoqui una desaparici¨® d'oferta, la degradaci¨® del mercat. ¡°De vegades tenim la paradoxal sensaci¨® que els llibreters sobrem en aquesta Barcelona liter¨¤ria¡±, comenta. Resolta la futura ubicaci¨®, entre els quatre bra?os del mercat, una disputa pendent ¨¦s quina protecci¨® tindran contra la pluja. ¡°La mercaderia majorit¨¤ria ¨¦s de paper i no pot mullar-se¡°.?

De fet, l'oferta ha anat canviant amb els anys. Els videojocs, que en el seu moment movien moltes compres, han perdut atractiu i la meitat d'establiments ja no hi s¨®n. Hi ha llibreters molt diferents. Els qui organitzen per temes l'oferta i, per exemple, en una taula ¨²nicament exposen t¨ªtols cient¨ªfics, incloent-hi manuals d'¨¤lgebra lineal, a els qui deixen que l'atzar permeti conviure un llibre de Tabucchi amb un d'an¨¤lisi dels mercats financers, tot, aix¨° s¨ª, a preus molt m¨°dics . Als paradistes els interessa aconseguir que Sant Antoni faci una oferta suficient i variada perqu¨¨ el comprador pugui trobar el que busca o, encara millor, ensopegui amb una petita, apetible, sorpresa. La gent d'aquest mercat dominical, que dona una segona vida als llibres, vol aconseguir varietat i quantitat en la seva oferta. Estan molt contents, per exemple, perqu¨¨ en unes setmanes s'hi instal¡¤la una noia amb el prop¨°sit de vendre novel¡¤les en idiomes estrangers. En canvi, els llibres d'Humanitats estan aleat¨°riament escampats, no hi ha cap parada especialitzada.

L'oferta ha anat canviant amb els anys

Conec des de fa molts anys aquest mercat perqu¨¨ era ve¨ª del barri i el pis donava al passatge on, encara, hi ha els magatzems dels carros, amb rodes met¨¤l¡¤liques, que guarden la mercaderia. Ara, hi ha menys de cent carretons. Era una m¨²sica de matinada, no particularment molesta, com tampoc ho ¨¦s, almenys per a molts, la d'un campanar. ?bviament, de nen, el primer acostament al mercat era als seus voltants, per canviar amb altres col¡¤legues cromos repes, auxiliats per la supervisi¨® comptable d'un familiar. I sempre acabaves igual: havent d'anar a comprar a un professional amb parada, que de forma misteriosa i admirable tenia els dos o tres cromos que mai ning¨² no aconseguia. De fet, els tenia tots.

El diumenge, rondant les parades de postals hi havia Oriol Vilanova. L¨°gic. Aquest artista manres¨¤ ha aixecat una espl¨¨ndida instal¡¤laci¨® a la Fundaci¨® T¨¤pies on ha cobert les parets amb 27.000 de les seves postals, totes disposades amb un determinat rigor i ordre. Fa un parell de setmanes -Jos¨¦ ?ngel Monta?¨¦s ho va explicar en aquest diari- va convidar els seus amics paradistes de Sant Antoni perqu¨¨ exposessin, i venguessin, la seva mercaderia a la T¨¤pies. All¨¤ hi havia, per exemple, Jos¨¦ Hern¨¢ndez (d'El Trastero), veritable enciclop¨¨dia de les postals que em va ensenyar un exemplar de la revista francesa Cartes Postals Magazine on parlen¡­.de Sant Antoni.

Vilanova freq¨¹enta Sant Antoni des que tenia 15 anys. Aqu¨ª va comen?ar a comprar postals, per¨° no va ser fins que va acabar els estudis i comen?a a treballar com a artista que repensa el seu patrimoni de postals. ¡°Tot aquest material era susceptible de ser material art¨ªstic¡±. A la T¨¤pies va voler barrejar p¨²blics, els de Sant Antoni i els de l'art contemporani. D'aquest m¨®n, li interessen figures i conceptes (el col¡¤leccionista, el mercat, l'addicci¨®, la recerca, el desig, la desmem¨°ria¡­) on percep tot tipus de met¨¤fores. De fet, explica, els encants ¡°s¨®n el meu lloc d'investigaci¨®¡±. I contempla el mercat com un espai esc¨¨nic. No ¨¦s estrany, doncs, que a la mateixa T¨¤pies es presentin properament breus peces teatrals del propi Vilanova, dirigides per Xavier Albert¨ª. Una d'elles contempla un Louvre que s'ha enfonsat, les obres originals han quedat destru?des i la mem¨°ria d'aquestes icones ha de repescar-se en la c¨°pia, al mercat de les puces.?

El mercat dominical de Sant Antoni no nom¨¦s ¨¦s un tuguri cultural que no ha de perdre's ni desmillorar-se. Tamb¨¦ produeix cultura. Alguns diumenges hi ha recitals de poesia. O la inspira. Hi ha, per exemple, un misteri¨®s llargmetratge, de tres hores, titulat Antonio, el demiurgo. Amb Hermann Bonnin, actors i gent del barri llegint fragments d'obres, passejant o explicant les seves emocions de ve¨ª. Ho signa Manuel Polls i ell mateix qualifica la pe?a de cinem¨ªstica. Un dels que intervenen explica que Antoni significa ¡°digne de ser estimat¡±. Aquesta etimologia del nom, crec, no est¨¤ exactament admesa... per¨° serveix. Els matins de diumenge a Sant Antoni, per descomptat, s¨®n dignes de ser estimats.