Cinc plantes amb flor que no se¡¯t moriran aquesta primavera

La primavera ja ¨¦s aqu¨ª. La vegetaci¨® ha comen?at a esclatar per donar pas als paisatges m¨¦s colorits de l'any i qui m¨¦s qui menys vol aportar el seu granet de sorra a aquesta festa crom¨¤tica. L'oferta est¨¤ ben servida als centres de jardineria, botigues de flors i establiments diversos. Podem escollir moltes flors per decorar casa nostra. "Si vols ser feli? tota la vida, fes-te jardiner", diu un proverbi xin¨¨s. Per¨° qu¨¨ passa quan se'ns mor una planta al cap de pocs dies de tenir-la? O quan marxen les flors i no tornen mai m¨¦s? Les floristes de la Rambla de Barcelona ens donen alguns consells per evitar aquestes frustracions i ajudar-nos a fer que els prop¨°sits d'inici de primavera no siguin nom¨¦s flor d'un dia. Aqu¨ª tenim cinc floristes i cinc plantes tot terreny?que, perqu¨¨ se't morin aquesta primavera, ho has de fer realment molt malament.

Li encanta el sol i n'hi ha prou de regar-la un parell de cops per setmana. Encara que faci molta calor, aguanta b¨¦ la sequera. No para de florir, des de la primavera fins a la tardor. Si anem retirant les tiges de les flors seques, la planta no perdr¨¤ la seva bellesa inicial i aix¨° far¨¤ que continu? florint. Es reprodueix molt f¨¤cilment per esqueixos i, encara que a l'hivern faci molt fred, ¨¦s capa? de ren¨¦ixer any rere any. La seva principal amena?a ¨¦s la papallona del gerani, que malmet la planta profundament. "Ara no n'hi ha tanta", diu la florista Laura G¨®mez. I, com a bona venedora, fa broma: "Per¨° si se'ls mor, que en vinguin a comprar una altra!".

Pot viure a dins o a fora de casa, en aquest ¨²ltim cas si no fa fred. ?s una planta de la fam¨ªlia de les crassul¨¤cies, caracter¨ªstiques per emmagatzemar aigua a les fulles. ?s per aix¨° que ¨¦s molt sensible a l'aigua. Per tant, ¨¦s enemiga d'aquells que pensen que la quantitat de centilitres oferts ha de ser directament proporcional a l'amor que es vol transmetre a la planta. Cal esperar que la terra s'assequi completament per tornar-la a regar. Viu tot l'any, explica Sarai G¨®mez des de la seva parada. Per recuperar les flors una vegada perdudes necessita hivernar. S'alimenta de la foscor dels dies m¨¦s curts de l'any.

Margarida

La margarida ¨¦s probablement la flor m¨¦s dibuixada pels m¨¦s petits. Un cl¨¤ssic. Floreix des de l'inici de la primavera fins a l'estiu i a l'hivern es converteix en una planta verda capa? de sobreviure i tornar a florir any rere any, explica la florista B¨¢rbara Cabello. El sol n'estimula la floraci¨®, com tamb¨¦ ho fa l'eliminaci¨® de les flors que queden seques, que cal tallar amb tisores. Sobreviu a les gelades de l'hivern, quan nom¨¦s cal regar-la una vegada a la setmana. A la primavera i a l'estiu cal augmentar la freq¨¹¨¨ncia de rec fins a dues o tres vegades a la setmana.

Pet¨²nia

No para de regalar flors des de la primavera fins ben entrada la tardor. De fet, sovint cal podar-les a principis d'estiu de tan gran que es fa la planta. El florista Jordi Hern¨¢ndez defineix la pet¨²nia com un exemple de "bueno, bonito y barato". ?s una planta del que s'anomena de temporada i, molt dif¨ªcilment sobreviu a l'hivern. Per¨° es poden guardar les llavors que li surten al final. Cal regar-la sense mullar les flors. S¨®n delicades i l'aigua fa que es tornin lletges. Igual que el gerani i la margarida, l'eliminaci¨® de les flors seques fa que en surtin m¨¦s de noves. ?s molt f¨¤cil treure-les, nom¨¦s cal estirar-les amb suavitat quan estan marcides. La terra s'ha de mantenir humida, sobretot a l'estiu. N'hi ha de tots colors, fins i tot amb ratlles.

Gessam¨ª de Xile ?

Al gessam¨ª de Xile conegut tamb¨¦ com a dipladenia li agrada tant el sol com l'ombra, ens explica Ana Balasategui des de la seva parada a la Rambla de les Floristes. Cal regar-la un parell de vegades a la setmana i les seves flors ¡ªvermelles, roses o blanques¡ª tenen forma de campana. Si t¨¦ espai, la planta es pot fer molt alta, ¨¦s enfiladissa que pot servir per cobrir parets o tanques. No aguanta les gelades. Si est¨¤ en un test pot passar els dies de m¨¦s fred dins de casa. Si supera aquest h¨¤ndicap hivernal, la planta sobreviu any rere any.