El nov¨ªssim PSC

Va ser el 1987. El PSC es trobava en la fase ¨¤lgida del seu domini municipal, contribu?a amb 21 diputats a la confortable majoria absoluta del PSOE i tenia un ministre de pes al Govern de Felipe Gonz¨¢lez. No obstant aix¨°, a la Generalitat regnava Pujol, i el corr¨® parlamentari de CiU va dictar la llei d'Ordenaci¨® Territorial de Catalunya (LOTC), que dissolia la Corporaci¨® Metropolitana de Barcelona, percebuda pels convergents com un amena?ador contrapoder.

L'alcalde Maragall, ferit en les seves aspiracions supramunicipals, va proposar a l'executiva del PSC presentar, a trav¨¦s del PSOE, un recurs d'inconstitucionalitat contra la LOTC. Per¨° el gruix de la direcci¨® del partit, i singularment el seu primer secretari, Raimon Obiols, van decidir no fer-ho. Tenien encara en ment el paperot de la Lliga contra la Llei de Contractes de Conreu del 1934 ¡ªun partit catalanista impugnant una llei catalana davant el Tribunal de Garanties Constitucionals republic¨¤¡ª i van creure que la posici¨® central del Partit dels Socialistes a Catalunya era incompatible amb voler tombar davant un tribunal de Madrid una llei democr¨¤ticament aprovada a Barcelona.

?s obvi que aquell PSC dels anys vuitanta ja no existeix. Vam tenir una evid¨¨ncia contundent d'aix¨° el 4 de novembre del 2015, quan el primer secretari Iceta va posar-se a la foto juntament amb In¨¦s Arrimadas i Xavier Garc¨ªa Albiol a l'entrada del Tribunal Constitucional, abans d'acudir els tres junts a presentar les seves impugnacions contra el dret del Parlament catal¨¤ a debatre i votar una ¡°declaraci¨® de desconnexi¨®¡± respecte d'Espanya.

Per si encara en quedaven dubtes, el mateix Iceta ho va ratificar el cap de setmana passat: si els Pressupostos de la Generalitat per al 2017 contenen ¡°qualsevol esment a la consulta¡± ¡ªuna consulta o refer¨¨ndum, per cert, que el mateix PSC portava al seu programa electoral del 2012¡ª, el partit demanar¨¤ als ¡°companys del PSOE¡± que presentin recurs d'inconstitucionalitat davant el TC. Han volat definitivament els vells tab¨²s.

I van volar perqu¨¨, al llarg de l'¨²ltim bienni, i sobretot de l'¨²ltim semestre, la naturalesa pol¨ªtica de la sigla sorgida de la triple fusi¨® del 1978 ha patit un canvi radical. S¨ª, d'acord, la te¨°rica sobirania del PSC va tenir sempre (des de la LOAPA) una praxi problem¨¤tica; i el grup parlamentari propi es va evaporar el 1982 per no tornar; i el PSOE governant (des de Tom¨¢s de la Quadra a Maleni) va atendre molt malament els interessos espec¨ªfics del seu ¡°partit germ¨¤¡±. Per¨° ni Felipe ni Zapatero en el zenit de les seves respectives fortunes pol¨ªtiques van humiliar el PSC com ho ha fet la gestora presidida per Javier Fern¨¢ndez, amb la submisa col¡¤laboraci¨® d'un Miquel Iceta disposat a tot abans que caure de la cucanya.

Fervor¨®s marxista-grouchista (¡°aquests s¨®n els meus principis; si no li agraden, en tinc uns altres¡±), Iceta va passar del ¡°Pedro, sigues ferm! Deslliura'ns de Rajoy i del PP! Per D¨¦u! Deslliura'ns d'ells! Aguanta! Resisteix les pressions!¡± (24 de setembre), de beneir el no ¨¦s no dels set diputats del PSC (29 d'octubre), a capitular sense condicions davant les amenaces dels gestors interins de Ferraz. No pot descriure's d'una altra manera l'acord rubricat el 7 de mar?, el punt tercer del qual estableix: ¡°Correspon al PSOE la definici¨® de la posici¨® pol¨ªtica dels socialistes en els assumptes de naturalesa i rellev¨¤ncia constitucional, aix¨ª com en aquells l'aplicaci¨® dels quals excedeixi de l'¨¤mbit territorial de Catalunya¡±. Amb aquesta lletra i l'esperit que la impregna, la futura pol¨ªtica de pactes del PSC queda completament lligada de mans i peus.

L'articulisme patri¨°tic madrileny celebra el pacte Iceta-Fern¨¢ndez i el descriu com ¡°una renovaci¨® del socialisme catal¨¤, depurat d'incrustacions molt m¨¦s identit¨¤ries que socialdem¨°crates¡±, encara que li quedi algun recel sobre el futur: ¡°El PSC, en el nou marc de relaci¨® amb el PSOE, no pot tornar a les ambig¨¹itats¡±. El problema que tal vegada des de la Porta del Sol no es percebi ¨¦s que, sense les ambig¨¹itats i les incrustacions identit¨¤ries que van cimentar els seus grans ¨¨xits, el PSC ja no ¨¦s el PSC dels ¡°trenta gloriosos¡± (1978-2008), sin¨® una for?a menor que es mou en el 15% dels vots, amb prou feines l'ala esquerra del front unionista que completen C's i PP.

La direcci¨® del PSC ha aconseguit evitar que Ferraz ressuscit¨¦s la Federaci¨® Catalana del PSOE..., al preu de convertir de facto el PSC en aquesta federaci¨® auton¨°mica, obedient i sucursalitzada.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.