Los Ca?ones ja tenen placa

El Tur¨® de la Rovira de Barcelona, que ¨¦s el millor mirador que t¨¦ Barcelona, s'ha convertit en territori guiri. De p¨ªcnics amb musiqueta de fons i selfies i sunset parties. De turistes que hi arriben esbufegant i que poc o gens saben del passat d'aquest punt de la ciutat on hi va haver, durant la Guerra Civil, quatre bateries antia¨¨ries per defensar la ciutat dels bombardejos feixistes. La guerra va acabar i a mitjans de la d¨¨cada de 1940 l'espai va comen?ar a ser ocupat per fam¨ªlies que van aprofitar els espais de Los Ca?ones i van aixecar barraques per viure-hi. Hi van viure centenars de persones fins no fa gaire: tot just abans dels Jocs Ol¨ªmpics.

Ve?ns que venien "a una Barcelona on hi havia feina per¨° no hi havia habitatge", com ha recordat aquest diumenge l'Alonso Carnicer, periodista, coautor del celebrat documental Barraques i membre de la Comissi¨® Ciutadana per la recuperaci¨® per de la mem¨°ria dels barris de barraques. Ha estat un mat¨ª d'emoci¨®, on els turistes han passat a segon pla, darrera les desenes d'antics ve?ns dels barris de barraques del Carmel i Can Bar¨® que no s'han volgut perdre la inauguraci¨® de la placa que recorda els nuclis de Los Ca?ones, El Hoyo o El Santo. "?s la desena i una de les m¨¦s esperades", ha celebrat Carnicer que ha recordat que a la capital catalana hi van arribar a viure, simult¨¤niament, 100.000 persones.

A Los Ca?ones hi havia 110 barraques i 600 ve?ns. "De nosaltres ning¨² se'n recordava i vam tenir temps d'organitzar-nos i d'unir-nos els tres nuclis", ha recordat Custodia Moreno, veterana del moviment ve?nal de la zona, "per aconseguir serveis, escoles, casals, habitatge... per unir-nos i poder ser ve?ns de Barcelona". Amb aquesta placa volem retre homenatge als que vam arribar a Barcelona "traient-nos la gana a mastegots, i aix¨°, amb totes les mancances, va ser un petit oasi en del desert d'on ven¨ªem".

Moreno ha acabat la seva intervenci¨® tocant la cara a les autoritats presents, el primer tinent d'alcalde i la regidora del districte d'Horta-Guinard¨®, Gerardo Pisarello i Mercedes Vidal, demanant-los valentia "per acabar amb el barraquisme que encara hi ha, el vertical". Al seu torn, Pisarello ha demanat als ve?ns que no deixin de fer pressi¨® i exigir els seus drets. "Volem ser hereus d'aquestes lluites", ha assegurat. Durant l'acte han parlat ve?ns que van viure a la zona. Recordant la duresa d'una vida que tamb¨¦ tenia coses bones, "com tenir un pati amb Barcelona als peus".

Amb una mirada diferent, el director del Museu d'Hist¨°ria, Joan Roca, ha assegurat que si comptem la gentada, els anys que hi van viure i tot el que van treballar, "els barris de barraques han fet una contribuci¨® neta a l'economia de les ciutats". I ha agra?t tamb¨¦ que la recuperaci¨® de la seva mem¨°ria, impulsada pels antics ve?ns i la comissi¨® ciutadana, "ha perm¨¨s ampliar la mirada dels museus i fer-la sortir de les quatre parets originals", en refer¨¨ncia a espais musealitzats com el que hi ha a les bateries.