Una intoler¨¤ncia antiga

Fa quinze anys, o m¨¦s, en tot cas al voltant del canvi de segle, a la Facultat de Geografia i Hist¨°ria de la Universitat de Barcelona, quan encara estava situada a la zona alta de la Diagonal, es va desenvolupar un cicle de confer¨¨ncies sobre el nacionalisme organitzat per l¡¯associaci¨® Conviv¨¨ncia C¨ªvica. De dilluns a dijous, a ¨²ltima hora de la tarda, dos conferenciants abordaven el tema des de diversos angles. Despr¨¦s, estava previst un col¡¤loqui.

La tarda del dilluns, primer dia del cicle, ens va correspondre parlar a Andr¨¦s de Blas, catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UNED, i a mi. L¡¯acte va transc¨®rrer sense incid¨¨ncies tret que a l¡¯entrada de la facultat penjaven de les parets uns inquietants cartells que anunciaven el boicot a les confer¨¨ncies del dijous, l¡¯¨²ltim dia, en qu¨¨ havien de parlar Jon Juaristi i Alejo Vidal-Quadras.

Els cartells del boicot van romandre intactes fins al dijous mateix, cap autoritat acad¨¨mica va donar l¡¯ordre de retirar-los, la qual cosa hagu¨¦s estat pertinent, ja que incitaven a vulnerar dos drets fonamentals tan importants com s¨®n el dret de reuni¨® i la llibertat d¡¯expressi¨®. Per¨° les autoritats universit¨¤ries, ja en aquells temps, o b¨¦ estaven a favor dels boicotejadors, o b¨¦ els tenien por.

Per¨° reprenguem el fil de la hist¨°ria. El dijous, el dia anunciat, sense recordar-me dels cartells, em vaig disposar a assistir a la clausura. Quan vaig entrar, la sala estava totalment a les fosques i plena d¡¯estudiants, tots dempeus, xisclant i insultant, el soroll era ensordidor. Els qui van planificar el boicot havien tallat l¡¯electricitat. Donada la situaci¨®, i per evitar mals majors, a Vidal-Quadras se li va telefonar perqu¨¨ no hi assist¨ªs. All¨¤ vaig trobar molts amics, impressionats pel clima de viol¨¨ncia. El valent Jon Juaristi va intentar comen?ar a les fosques i sense micr¨°fon. Era impossible, no es veia res, no se sentia res.

Em vaig apropar a les primeres files d¡¯estudiants per intentar fer-los entrar en ra¨®, explicar-los que primer deixessin parlar els conferenciants, ells podrien intervenir en el debat. Va ser in¨²til. I no nom¨¦s in¨²til: vaig rebre diverses escopinades, una, fastigosa, en ple rostre i em van tirar pel cap una galleda plena de pintura groga que em va deixar el p¨¨l com un punki i la jupa a punt per tirar a les escombraries.

Per¨° el pitjor no va ser tot aix¨°, al cap i a la fi inconvenients de l¡¯ofici, sin¨® la inhibici¨® de les autoritats acad¨¨miques. Malgrat estar anunciat des de feia dies, all¨ª no va apar¨¨ixer ni un deg¨¤, ni un vicedeg¨¤, ni un professor, ni tan sols un bidell. Ning¨²! A les set de la tarda ning¨² estava disposat a donar un cop de m¨¤ als qui pretenien que es pronunci¨¦s alguna cosa tan acad¨¨mica com ¨¦s una confer¨¨ncia.

Per fi, despr¨¦s d¡¯una hora d¡¯ovaci¨®, els boicotejadors es van retirar. Llavors va arribar una senyora que es va presentar com a vicerectora de la universitat. Va ser molt amable i comprensiva amb nosaltres, va preguntar pels detalls del que havia succe?t i va dir lamentar-ho molt. Li vam preguntar quines mesures prendrien i va respondre que hi pensarien.

L¡¯endem¨¤, poc despr¨¦s de les vuit del mat¨ª, em va cridar Josep Cun¨ª perqu¨¨ don¨¦s la meva versi¨® en directe per COMR¨¤dio. Des d¡¯un altre tel¨¨fon, tamb¨¦ en antena, feia declaracions la vicerectora del dia anterior. La vaig escoltar i la meva sorpresa va ser gran quan va dir que va arribar all¨¤ i es va trobar que dos grups s¡¯estaven barallant. A la sorpresa va seguir la indignaci¨®: l¡¯¨²nica realitat era que un grup violent va impedir per la for?a que se celebressin unes confer¨¨ncies autoritzades. Com podia equiparar en culpabilitat a agredits i agressors? Li vaig dir a Cun¨ª ir¨°nicament que comprov¨¦s si aquella senyora era vicerectora, ja que per les seves paraules no ho semblava.

La hist¨°ria es repeteix. A la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, una denominada Plataforma Antifeixista, que hauria de suprimir el prefix, ha practicat impunement des de fa mesos actes violents contra estudiants de Societat Civil Catalana, una associaci¨® contr¨¤ria a la independ¨¨ncia, a la qual pertanyo. La vicerectora de Comunicaci¨® de la UAB, la professora Virginia Luz¨®n, admet, segons La Vanguardia, que hi ha un conflicte entre dos grups i ha obert un proc¨¦s de mediaci¨® amb la finalitat de propiciar el di¨¤leg. Com fa quinze anys: l¡¯equidist¨¤ncia, ¨¦s a dir, el suport als violents. La intoler¨¤ncia i la covardia no s¨®n d¡¯avui, venen d¡¯antic.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.