18 mesos
El ¡®Full de ruta¡¯ no ha funcionat: el cam¨ª a la independ¨¨ncia que anunciava no s¡¯ha produ?t. Malgrat aix¨°, sembla que alguns encara hi tenen fe
Segons el Full de ruta unitari del proc¨¦s sobiranista catal¨¤, el proc¨¦s de transici¨® nacional iniciat el 27 de setembre del 2015 havia de culminar en un per¨ªode m¨¤xim de 18 mesos. ?s a dir, dilluns passat 27 de mar?. Conformement al Full de ruta, som independents.
Per¨° res d¡¯aix¨° ha succe?t. A canvi, altres fen¨°mens estranys han ocorregut en aquests 18 mesos. Per exemple, en una lectura singular dels resultats del 27-S, alguns independentistes van considerar que havien guanyat at¨¨s que calia reinterpretar els vots de Catalunya S¨ª que es Pot a la llum del car¨¤cter plebiscitari que Artur Mas va donar a les eleccions. Aquesta reinterpretaci¨® no feia sin¨® confirmar que el fam¨®s dret a decidir era en realitat una forma amable de presentar l¡¯obligaci¨® de decidir.
En aquests 18 mesos tamb¨¦ s¡¯ha extremat una asimetria entre els independentistes: s¨®n esc¨¨ptics sobre els progressos que puguin fer les elits pol¨ªtiques madrilenyes en mat¨¨ria territorial per¨° creients fins a la medul¡¤la sobre el comprom¨ªs ineludible de les elits pol¨ªtiques independentistes. Hi ha evid¨¨ncia que aquesta asimetria en les creences est¨¤ injustificada. Tal vegada una explicaci¨® d¡¯aquesta asimetria descansa en l¡¯optimista idea general que ¨¦s una veritat sacrosanta que els nostres, a difer¨¨ncia dels altres, no ens enganyen mai.
En aquests 18 mesos han passat coses molt interessants per als fil¨°sofs del dret. En el Full de ruta i en altres documents del proc¨¦s es van anunciar les lleis de desconnexi¨® d¡¯Espanya i la denominada llei de transitorietat jur¨ªdica. La idea, segons entenc, ¨¦s revestir de legitimitat jur¨ªdica el proc¨¦s de secessi¨®, en el sentit que tot el que s¡¯est¨¤ fent ¨¦s legal. Ja va dir Francesc Homs que descartava crear res que no fos legal. I si ho descarta Homs...
El problema ¨¦s que no hi ha manera de revestir de legalitat el proc¨¦s catal¨¤ de secessi¨®. I aix¨° no t¨¦ res a veure amb la totxesa dels pol¨ªtics o tribunals espanyols. Es tracta d¡¯un problema l¨°gic. Sota pena de perdre algun lector despr¨¦s d¡¯aquesta l¨²gubre afirmaci¨®, intentar¨¦ explicar l¡¯intricat problema de la manera m¨¦s clara possible.
Les lleis de desconnexi¨® d¡¯Espanya no tenen validesa legal perqu¨¨ per definici¨® no poden tenir-la: s¨®n actes constitutius de la creaci¨® d¡¯un nou estat, ¨¦s a dir, s¨®n actes constitutius de la creaci¨® d¡¯un nou ordre jur¨ªdic, i ¨¦s aix¨° ¨²ltim l¡¯¨²nica cosa que pot donar validesa legal a una llei. Les lleis de desconnexi¨® d¡¯Espanya s¨®n, doncs, les fonts ¨²ltimes de legalitat del nou ordre jur¨ªdic catal¨¤, per¨° ¨¦s precisament aquesta mateixa naturalesa de font ¨²ltima de legalitat la que impedeix, per raons l¨°giques, que elles mateixes siguin legals.
L¡¯¨²nica manera de fer legal la secessi¨® catalana sense caure en aquesta impossibilitat l¨°gica seria que la Constituci¨® espanyola permet¨¦s la secessi¨®. Per¨° no hi ha cap interpretaci¨® de la Constituci¨® que doni motiu a aix¨°.
Alg¨² podria dir que at¨¨s que les fonts de legalitat d¡¯un estat s¨®n una cosa que neix juntament amb l¡¯estat, la secessi¨® no ¨¦s il¡¤legal, sin¨® m¨¦s aviat una cosa aix¨ª com alegal (ni legal ni il¡¤legal). D¡¯aquesta manera i en relaci¨® amb l¡¯ordre jur¨ªdic espanyol, les lleis de desconnexi¨® serien il¡¤legals; per¨° en relaci¨® amb el nou ordre jur¨ªdic catal¨¤, les lleis de desconnexi¨® serien alegals (ni legals ni il¡¤legals). Aquesta idea, encara sent interessant i digna de ser explorada, no canvia, en qualsevol cas, el punt rellevant: quan els independentistes diuen que el Full de ruta garanteix que tot ser¨¤ legal, estan afirmant una cosa simplement falsa.
En resum, el Full de ruta no ha funcionat: el cam¨ª a la independ¨¨ncia que anunciava no s¡¯ha produ?t. Malgrat aix¨°, alguns encara sembla que tinguin una cosa semblant a la fe en el Full de ruta.
Aix¨° ¨²ltim em recorda una an¨¨cdota que expliquen de Niels Bohr. Una vegada el gran f¨ªsic dan¨¨s va convidar uns amics a casa seva i aquests es van sorprendre que Bohr hagu¨¦s penjat una ferradura a la porta, aix¨ª que li van preguntar si realment creia que les ferradures portaven sort a qui les exhibia. Bohr va respondre: ¡°No, per¨° em van dir que funcionen encara que no hi creguis¡±. Em temo que a hores d¡¯ara alguns independentistes pengen a la porta de casa seva el Full de ruta amb la mateixa desesperan?a amb la qual Bohr penjava la ferradura.
Pau Luque pertany a l¡¯Institut d¡¯Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.