Los Manolos pugen a l¡¯escenari 25 anys despr¨¦s dels Jocs Ol¨ªmpics
Vuit dels integrants del grup editen un disc de grans ¨¨xits amb col¡¤laboracions de Peret, Victoria Abril, Delincuentes o Ojos de Brujo
Tenia veu de paio imponent. D'aquells que nom¨¦s obrir la boca fan tremolar. Era Constantino Romero, potser l'actor de doblatge m¨¦s important d'Espanya. Va posar la veu a Clint Eastwood i a Arnold Schwarzenegger. Com tots els actius del pa¨ªs, va ser mobilitzat per treballar als Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona'92. Romero va ser l'encarregat de posar veu a les cerim¨°nies. Los Manolos eren llavors una formaci¨® que feia nom¨¦s uns mesos que havia conegut l'¨¨xit gr¨¤cies a versionar can?ons en format rumba. La seva peculiar imatge, imitant la moda dels setanta, amb pantalons de pota d'elefant, ulleres de sol de mirall i patilles a l'estilo Curro Jim¨¦nez garantia el somriure dels espectadors. Al seu costat, l'inconfusible Peret, en l'¨¨poca que cantava amb perruqu¨ª, i els Amaya posaven la cirereta a la cerim¨°nia de clausura dels Jocs. Els rumbers van trigar mig segon a aixecar els ¨¤nims d'uns esportistes que necessitaven molt poc per passar-s'ho b¨¦.
Els atletes van fer una conga i, sense que ning¨² els ho imped¨ªs, van envair l'escenari. Sonava Gitana Hechicera mentre els esportistes ol¨ªmpics saltaven sobre una estructura que no estava preparada per aguantar tant de pes. Mig m¨®n estava pendent d'aquella Barcelona ol¨ªmpica. La imatge de la ciutat podria haver caigut per terra si l'escenari s'hagu¨¦s enfonsat i s'hagu¨¦s retransm¨¨s en directe una trag¨¨dia. Romero va respirar fondo i va pronunciar, com nom¨¦s ell sabia fer-ho, una frase que ha quedat gravada a foc per a tota una generaci¨®: ¡°Atletes, baixeu de l'escenari¡±.
Ja han passat 25 anys i, de fet, la formaci¨® original dels Manolos, composat per una desena de nanos de barri es va dissoldre uns mesos m¨¦s tard. Ara, amb un quart de segle m¨¦s a l'esquena, la banda ha decidit tornar amb un nou disc i una gira que busca la complicitat amb aquell moment hist¨°ric. El nou disc ha estat batejat amb el nom de?Manolos, suban al escenario.
¡°Per a la cerim¨°nia de clausura hav¨ªem fet cinc assajos. Tot estava mil¡¤limetrat, per¨° ning¨² va pensar que els atletes pujarien a l'escenari. A mi, em va agafar el riure¡±, recorda Andreu Hern¨¢ndez, un dels integrants de Los Manolos. ¡°En el moment, cap de nosaltres pens¨¤vem que aquell mandat de Constantino Romero arribaria a tenir tanta transcend¨¨ncia¡±, confessa Josep G¨®mez. ¡°Els esportistes anaven molt desfasats i podria haver passat una desgr¨¤cia. Peret va ser r¨¤pid i ens va ordenar que pug¨¦ssim a la graderia de ciment, que si passava alguna cosa, que caiguessin ells¡±, somriu Rogeli Herrero. ¡°L'heroi de la nit va ser el regidor an¨°nim que va enviar aquelles persones vestides de ninot a pujar a l'escenari per fer-ne fora els atletes¡±, sentencia Hern¨¢ndez.
Reconeixen que aquella actuaci¨® va ser la m¨¦s important de la seva carrera musical i aix¨° que era un playback molt evident. ¡°?s curi¨®s, perqu¨¨ el p¨²blic es pensava que cant¨¤vem?Amics per sempre, per¨° no va ser aix¨ª. La vam cantar en directe en la clausura dels Jocs Paral¨ªmpics¡±, revela Herrero. Segons el cantant, ¡°als Jocs hi hauria d'haver actuat el Gato P¨¦rez, per¨° va morir el 1990. Els Gipsy Kings no van voler venir i l'Ajuntament de Barcelona va apostar per un cavall guanyador, sabien que el p¨²blic ens acceptava i ens estimava¡±.
La hist¨°ria de Los Manolos va comen?ar a finals del 1989. ¡°?rem deu col¡¤legues del barri que toc¨¤vem rumba a Hostafrancs, Sants, les Corts¡¡±, recorda. ¡°Llavors tothom anava de modern i nosaltres reivindic¨¤vem el nostre estil de barri, ens guarn¨ªem com si fos diumenge amb roba de tergal i tot el que trob¨¤vem per casa¡±, somriu. ¡°En un carnestoltes vam anar tots aix¨ª vestits al Liceu de Sants, un bar on al final vam fer que ballessin tots els clients¡±, recorda G¨®mez.
Molt pocs artistes apostaven llavors per la rumba. ¡°Peret s'havia apartat i estava llavors dedicat al culte, el Gato P¨¦rez en una de les seves oscil¡¤lacions fent rumba m¨¦s elitista¡¡±, repassa Herrero. ¡°Va ser gaireb¨¦ de pel¡¤l¨ªcula¡±, interromp Ramon Grau, ¡°Un dia est¨¤vem tocant i un paio ens va sentir, ens va dir que tenia un local, el Di¨¢metro, i ens va demanar si pod¨ªem anar all¨¤ a tocar. No ens ho haur¨ªem imaginat mai, la rumba era una cosa que f¨¨iem per passar-nos-ho b¨¦ entre nosaltres¡±, confessa.
Aviat van provar sort ¡°a la Meca¡±, a Madrid. ¡°Vam anar al local del germ¨¤ del Gran Wyoming, Seju Monts¨®, i li vam demanar de tocar all¨¤. Ens va dir que li enseny¨¦ssim una maqueta. Nom¨¦s ten¨ªem fotos. L'hi vam ensenyar, va veure la pinta que f¨¨iem i ens va programar un dia sense haver-nos escoltat¡±, riu Hern¨¢ndez. ¡°Vam aconseguir el contrari del que ens propos¨¤vem. La modernitat de Barcelona, la de Mariscal i companyia, ens va acollir amb els bra?os oberts. Era l'¨¨poca en qu¨¨ tot eren grups petits amb una noia cantant. Nosaltres ¨¦rem deu tios a l'escenari¡±, recorda Herrero.
Gr¨¤cies al primer concert ens en van sortir d'altres. ¡°Vam anar a Madrid un divendres i un dissabte i dimarts ja ens tornaven a trucar. Feia m¨¦s de deu anys que pag¨¤vem els nostres discos amb altres grups, hav¨ªem fet moltes coses sense cap resultat i ara amb Los Manolos tot anava rodat¡±, assegura G¨®mez.
Los Manolos van portar Amics per sempre fins a Canc¨²n, Londres i Par¨ªs. Van batre molts r¨¨cords, ¡°vam arribar a actuar davant de 90.000 persones en unes festes de la Merc¨¨ al Sot del Migdia¡±, recorda Hern¨¢ndez. I, de la nit al dia, el grup es va desfer. ¡°No conec cap empresa, organitzaci¨®, col¡¤lectiu o partit pol¨ªtic sense jerarquies integrat per deu persones i que tots manin¡±, apunta Grau. ¡°A m¨¦s, a la carretera ¨¦rem 27¡±, puntualitza G¨®mez. Van apar¨¨ixer les picabaralles i van ser incapa?os de trobar un cam¨ª com¨². ¡°Uns vam muntar una productora, d'altres, un altre grup, uns altres van seguir tocant¡¡±, repassa G¨®mez. Herrero tamb¨¦ assegura que la discogr¨¤fica, BMG, no estava per la feina. ¡°No volien un grup tan gran. Quan vam gravar el primer disc ens van dir que si en ven¨ªem 10.000 en far¨ªem un segon. N'hav¨ªem venut 50.000 quan vam rodar un videoclip a correcuita¡±.
Han passat 23 anys des de l'¨²ltima actuaci¨® del grup amb tots els seus integrants i ara publiquen Manolos, suban al escenario. Una revisi¨® de les seves can?ons m¨¦s populars amb dues can?ons in¨¨dites. Quatre productors han intervingut en la gravaci¨®, que ha comptat amb col¡¤laboracions de luxe, com Victoria Abril, Delincuentes, Ojos de Brujo, Manel Fuentes o El Sevilla, entre d'altres. Per¨° potser la col¡¤laboraci¨® que m¨¦s il¡¤lusi¨® els ha fet ¨¦s la de Peret. ¡°Vam gravar?La noche del hawaiano amb Peret molt malalt. Ell sempre ens va donar suport, ens va respectar i aquesta va ser l'¨²ltima col¡¤laboraci¨® que va fer¡±, destaca Herrero.
Entre ells discuteixen si el m¨®n musical era molt millor fa 25 anys o ara. ¡°Els grups que comencen ara ho tenen millor, per¨° ara produccions com Queen o Michael Jackson serien impossibles¡±, lamenta Grau. Tenen contractades una desena d'actuacions, la majoria a Catalunya, i estan desitjant tornar a la carretera. ¡°No tenim predileccions, volem actuar en festes, que la gent s'ho passi b¨¦ i que somriguin¡±, confia G¨®mez.
Vuit dels deu integrants estan preparats per saltar als escenaris. ¡°En aquesta nova etapa trobarem molt a faltar Carlos Lord¨¢n, que va morir en un tr¨¤gic accident, i Rafa Soriano, que viu lluny d'aqu¨ª¡±, remarca Toni Pelegr¨ªn.
Han passat 25 anys del somni ol¨ªmpic. La veu de Constantino Romero es va apagar el maig del 2013. Un any m¨¦s tard, Peret moria despr¨¦s d'una llarga malaltia. Los Manolos, supervivents d'aquell moment ol¨ªmpic hist¨°ric, pugen ara a l'escenari disposats a portar la rumba a tot arreu on ¡°vulguin alegria¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.