501, uns texans amb molta hist¨°ria

Panek ha visitat Barcelona per presentar el documental The 501 jean: stories of an original, dirigit per Harry Israelson, que explica la hist¨°ria dels emblem¨¤tics Levi¡¯s 501, des dels seus or¨ªgens obrers el 1873 fins al seu ¨¨xit comercial, convertits en una pe?a habitual per a persones de qualsevol edat i classe social arreu del m¨®n. La pel¡¤l¨ªcula es va projectar ahir a Moritz Feed Dog, l'¨²nic festival espanyol de documentals sobre moda, que se celebra a Barcelona fins diumenge. Amb aquest treball, Levi¡¯s vol festejar la influ¨¨ncia dels seus texans en la cultura popular i ahir va presentar el quart cap¨ªtol, que mostra la devoci¨® dels japonesos pel denim.

El documental recorda els seus inicis com una pe?a popular, creada per a la classe treballadora, que en aquell moment necessitava roba ben resistent. El teixit denim ja existia a finals del segle XIX, per¨° la gran idea de Levi Strauss i Jacob Davis va ser refor?ar les costures amb reblons met¨¤l¡¤lics, per aconseguir uns texans molt m¨¦s forts. Aix¨ª va n¨¦ixer el model 501, que en els seus inicis es deia overall i era molt m¨¦s ample, perqu¨¨ es vestien damunt dels cal?ons t¨ªpics de l'¨¨poca.

Si els 501 han arribat a l'actualitat convertits, segons la revista Time, en el millor disseny del segle XX, ¨¦s en bona part perqu¨¨ s¨®n uns pantalons cl¨¤ssics que s'han adaptat a les demandes dels consumidors, argumenta Panek. S'han redissenyat molt¨ªssimes vegades per evolucionar amb la societat. De la butxaca ¨²nica al darrere es va passar a la doble butxaca i es van eliminar?els reblons de la costura de l'entrecuix i de les butxaques posteriors.?La cinta ajustable posterior i els botons per als tirants tamb¨¦ es van eliminar quan es va popularitzar el cintur¨® i es van incorporar les travetes. I aix¨ª fins a arribar als models cenyits dels ¨²ltims anys.

Els Levi¡¯s personalitzats i Steve Jobs

L'arxiu de Levi's a San Francisco atresora moltes curiositats. Una d'elles ¨¦s un biquini fet amb retalls de Levi's que porta escrita la firma Love Melody. Aquest ¨¦s el nom amb qu¨¨ es coneix una dissenyadora californiana que va crear el seu estil a partir de Levi's vells. Eren els anys seixanta quan va anar a un casament amb un vestit que s'havia fet ella mateixa a partir de trossos de texans. El seu model, de tipus patchwork, va agradar tant que aviat va comen?ar a rebre enc¨¤rrecs. Fins i tot Lauren Bacall i Elvis Presley figuren entre els seus clients. La febre pel denim va seguir creixent i es va convertir en una pe?a habitual a la meca de la tecnologia, Silicon Valley. Formaven part de l'uniforme diari de Steve Jobs, creador d'Apple. L'arxiu tamb¨¦ conserva un parell de Levi's del geni de la inform¨¤tica, que mostren com vestia sempre igual per¨° amb la roba? personalitzada. Jobs portava els Levi's amb tirants, i per subjectar-los es feia cosir uns botons a la part interior dels pantalons.

La hist¨°ria de la m¨ªtica etiqueta vermella amb el nom de la marca ¨¦s diferent. De fet, aquest element es va incorporar a la butxaca posterior el 1936 per diferenciar-los de les altres marques que rivalitzaven amb ells al mercat. Tamb¨¦ ¨¦s caracter¨ªstica l'etiqueta de pell de la part posterior amb el s¨ªmbol de la firma: dos cavalls que estiren uns texans?cap a costats oposats per demostrar la seva resist¨¨ncia. La marca sempre ha presumit de qualitat, i aquesta segueix sent una de les seves principals ensenyes, simbolitzada per la for?a dels equins.

El lluny¨¤ Oest i les seves pel¡¤l¨ªcules van ser una bona campanya per a Levi¡¯s en el moment de la seva internacionalitzaci¨®, despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial. Tamb¨¦ els van vestir les estrelles de Hollywood, com un rebel James Dean, que amb el seu halo de transgressor tamb¨¦ els va convertir en un enemic en certs ambients. En algunes escoles es van arribar a prohibir perqu¨¨ es van considerar inadequats, c¨°mplices dels mals vicis. El mite del desig, Marilyn Monroe, se'ls va poder posar a partir del 1934, quan la marca va apostar pel primer model femen¨ª, i amb altres estrelles de l'¨¨poca els van ascendir al podi del glamur.

Tot est¨¤ documentat a l'arxiu, que es va comen?ar a crear als anys vuitanta. El primer objectiu va ser recuperar els primers texans, i aix¨° es va aconseguir gr¨¤cies a donacions i compres en cases de subhastes. Els Levi¡¯s han transcendit estrats socials i econ¨°mics, i han vestit gent molt heterog¨¨nia, per la qual cosa Panek afirma que ¨¦s una pe?a ¡°democr¨¤tica¡±, que destaca per la seva ¡°qualitat¡±. Comen?ant per miners, obrers i grangers, els han portat soldats, motards, rockers, hippies, surfers, presidents i milions de persones que els han convertit en una pe?a b¨¤sica de l'armari. M¨¦s que jeans, s¨®n tota una icona.