Acudits

Com vost¨¦s saben, una persona ha estat condemnada a un any de pres¨® per contar acudits sobre Carrero Blanco en Internet. Amb aquesta pena, no haur¨¤ d¡¯ingressar a la garjola, per¨° queda fitxada i amb antecedents penals greus per a tota la vida. Quant als acudits en q¨¹esti¨®, no els justifique. De fet, com m¨¦s hi pense, m¨¦s lleig ho trobe. ?s cert que Carrero Blanco era un franquista ac¨¨rrim i que, viu, hauria dificultat molt l¡¯arribada de la democr¨¤cia. Per¨° tamb¨¦ era un ser hum¨¤, i el van assassinar. No ¨¦s cosa de broma.

Tot i aix¨ª, la veritat ¨¦s que se n¡¯han fet molts, d¡¯acudits brutals i ridiculitzadors, sobre Carrero Blanco, igual que sobre molt¨ªssima altra gent, generalment famosa, o poderosa. ?s la mena d¡¯acudits que t¨¦ m¨¦s ¨¨xit: se¡¯n conten sempre i pertot arreu: en les reunions, en els convits, als bars, en la r¨¤dio i la televisi¨® (en versions generalment assuavides, o no tant), i ara tamb¨¦ per Internet. Del Papa per avall, se¡¯n salven pocs, o cap. En alguns casos, aquesta mena d¡¯humor abra?a col¡¤lectius sencers, i fins i tot pot ser reflexiu. Els acudits m¨¦s blasfems imaginables, els he sentits contar a capellans; els m¨¦s sinistres acudits sobre jueus, me¡¯ls han contat jueus, i els acudits m¨¦s b¨¨sties sobre valencians, ens els contem entre valencians, i si ara mateix estiguera segur que tots els meus lectors ho eren, m¡¯atreviria a reproduir-ne algun, a tall d¡¯exemple, i encara ens el riur¨ªem.

Som aix¨ª. Tothom, a tot arreu del m¨®n, conta acudits d¡¯aquests, d¡¯humor negre o brutal. Hi ha una paraula alemanya dif¨ªcil de traduir que defineix en part el motor d¡¯aquesta mena d¡¯humor: la Schadefreude, la joia que produeix la desgr¨¤cia. Perqu¨¨ el trist fet ¨¦s que, si alg¨² en troba la punxa enginyosa o sorprenent (i sempre hi ha qui la troba), el dolor, la humiliaci¨® i fins la trag¨¨dia s¨®n risibles. Hi ha uns altres ingredients, sens dubte: la complicitat, l¡¯alliberament que provoca el riure, o el fet curi¨®s que els que riuen plegats formen un cercle. Per¨° la crueltat hi ¨¦s, i en primer terme. La burla ¨¦s cruel. La seua ¨¦s una gr¨¤cia amarga, per¨° en t¨¦. Tot aix¨° porta a consideracions no gaire falagueres sobre l¡¯esp¨¨cie humana, per¨° ¨¦s aix¨ª com va. Qui no haja contat mai un acudit d¡¯aquests, o no se n¡¯haja rigut mai, que alce la m¨¤. Viur¨¤ en un m¨®n segurament menys divertit i menys vergony¨®s que el que aquest humor propala, per¨° no en aquest m¨®n.

Tot aix¨° ja ho sabem, i no ¨¦s not¨ªcia. La not¨ªcia ¨¦s que, per primera vegada ac¨ª, una persona ha sigut condemnada en un tribunal per contar acudits. Fins on jo s¨¦, no havia passat mai. I qui es pense que aix¨° no tindr¨¤ conseq¨¹¨¨ncies per a la persona afectada (n¡¯hi ha qui se n¡¯ha rigut, per cert) i que aix¨° no assentar¨¤ un precedent jur¨ªdic ni significa res ni t¨¦ import¨¤ncia, tampoc viu en aquest m¨®n.