M¨¦s incertesa entre els catalans al Regne Unit

El juliol del 2016, pocs dies despr¨¦s del refer¨¨ndum de sortida de la UE, quatre catalans residents al Regne Unit explicaven a EL PA?S la seva incertesa i desafecci¨® per la vict¨°ria del Brexit. Nou mesos despr¨¦s la incertesa ¨¦s major en les seves reflexions per¨° l'emprenyament ja no apareix en les seves explicacions, com si haguessin assumit la decisi¨® dels seus conciutadans. Adelina Comas-Herrera, Elena Moya, Jordi Cornell¨¤-Detrell i Albert Colomer van exposar el 2016 el seu malestar vers els seus companys i col¡¤legues de feina que havien votat per sortir de la UE. Aquest abril, el que preocupa a la majoria ¨¦s la incertesa professional.

Moya treballa des de fa 16 anys al Regne Unit com a gestora de fons d'inversi¨® a Londres. Moya revelava el juliol passat que la direcci¨® de l'empresa per la qual treballa ¨Csocietat nord-americana¨C havia em¨¨s un comunicat intern assegurant que ¡°far¨¤ el que calgui perqu¨¨ no marxem i per continuar atraient talent comunitari¡±. Nou mesos despr¨¦s, Moya assegura que la situaci¨® l'afecta m¨¦s: ¡°Cada dia llegeixo que el sector on treballo, el financer, pensa retallar feines per traslladar-les a Dubl¨ªn o a Europa¡±. Afegeix que no coneix cap persona del seu sector que hagi abandonat Londres per prevenir els efectes del Brexit per¨° ¡°hi ha molta incertesa, tot s'est¨¤ negociant¡±. Moya tamb¨¦ explica que ha sol¡¤licitat la resid¨¨ncia permanent al Regne Unit ¨Caplicable per a persones amb com a m¨ªnim cinc anys de resid¨¨ncia legal al pa¨ªs¨C i fa temps que l'administraci¨® t¨¦ el seu passaport, fet que limita la seva capacitat de viatjar.

¡°Usats com a moneda de canvi¡±

Colomer viu a Glasgow (Esc¨°cia) des de fa set anys, on treballa per a una asseguradora nord-americana. El 2016 apuntava que estudiava si intentava obtenir la nacionalitat brit¨¤nica ¨Cest¨¤ casat amb un nadiu¨C per¨° que el desmotivava l'alt cost econ¨°mic i el llarg termini de temps que requereix. Per¨° avui insisteix que probablement haur¨¤ d'optar a la ciutadania permanent. Colomer ¨¦s el menys pessimista dels entrevistats i assegura que ¨¦s dif¨ªcil que els europeus amb m¨¦s de cinc anys al pa¨ªs tinguin en el futur cap mena de problema per continuar-hi. ¡°Hi ha 2, 3 milions de ciutadans de la UE al Regne Unit. Podem ser utilitzats com a moneda de canvi en les negociacions amb Brussel¡¤les, per¨° no crec que arribem a tenir problemes¡±. Colomer tamb¨¦ subratlla que fins ara no ha detectat una p¨¨rdua de negoci per a la filial al Regne Unit de la seva companyia: ¡°De fet, hem guanyat nous clients de la UE; aix¨° vol dir que no hi ha tanta incertesa¡±.

Cornell¨¤-Detrell, professor d'Estudis Hisp¨¤nics de la Universitat de Glasgow, incideix en el perill que els ciutadans comunitaris siguin utilitzats ¡°com a arma o moneda de canvi¡±. Cornell¨¤-Detrell t¨¦ present tamb¨¦ la complexitat del proc¨¦s per obtenir la resid¨¨ncia permanent: ¡°S¨®n les famoses 85 p¨¤gines que cal emplenar per obtenir la resid¨¨ncia. Aqu¨ª se¡¯n parla molt i ¨¦s motiu de burles constants, ¨¦s un document que no s¡¯acaba mai. Hi ha el cas d¡¯una dona holandesa que, per assegurar-se la resid¨¨ncia despr¨¦s del Brexit va decidir fer la sol¡¤licitud. Malgrat estar casada amb un brit¨¤nic i tenir dos fills brit¨¤nics, li van negar la resid¨¨ncia, amb la qual cosa en un futur podria ser expulsada del pa¨ªs. De fet, a la carta de rebuig li deien que s¡¯havia d'anar preparant per abandonar el pa¨ªs¡±.

Moya destaca que en el dia a dia hi ha efectes que ja es detectaven l'any passat i que s'han agreujat, com la inflaci¨® i la caiguda del valor de la lliura esterlina. Comas-Herrera, que en aquesta ocasi¨® no ha pogut respondre les sol¡¤licituds d'entrevista d'aquest diari, escrivia el 29 de mar? a Twitter: ¡°Primers efectes del Brexit: comprar 100 euros a [l'aeroport de] Gatwick avui costa 99,85 lliures¡±. La lliura s'ha devaluat un 10% respecte l'euro des del refer¨¨ndum de sortida de la UE.

Perjudici per a la recerca

Comas-Herrera ¨¦s investigadora d'envelliment i serveis socials a la London School of Economics (LSE). El juliol del 2016 ja destacava els efectes de la devaluaci¨® de la moneda: ¡°Els pressupost per a viatges s¡¯ha encongit de cop, amb la caiguda de la lliura. Els altres efectes econ¨°mics es notaran m¨¦s endavant, per¨° entenc que podem esperar pujades en impostos i retallades¡±. Comas-Herrera plantejava la possible p¨¨rdua de finan?ament, sense els programes europeus, per als centres acad¨¨mics. Aquest abril ha compartit a Twitter una carta de la Societat de l'Alzheimer, un centre de recerca brit¨¤nic. Comas-Herrera treballa en aquest ¨¤mbit pel que fa al cost econ¨°mic de l'atenci¨® m¨¨dica i del benestar social. El document enumera els riscos que la Societat de l'Alzheimer considera que el Brexit pot portar a l'atenci¨® de la dem¨¨ncia senil. Destaca el text que ¡°la UE aporta uns fons vitals per a molts programes de recerca; la Societat de l'Alzheimer urgeix el govern a prioritzar la continu?tat de l'acc¨¦s als programes de recerca de la UE per als acad¨¨mics al Regne Unit¡±. Comas-Herrera va fer valoracions similars fa nou mesos. Igual que va fer ella, la Societat de l'Alzheimer indica que hi ha el risc que les restriccions a l'entrada d'estrangers perjudiquin la sanitat brit¨¤nica: ¡°Limitar la llibertat de moviments pot suposar un problema per a molta gent treballant a la Seguretat Social i al sistema sanitari. Aix¨° pot tenir un impacte en la qualitat del servei a les persones amb dem¨¨ncia¡±.

Cornell¨¤-Detrell feia esment el 2016 als efectes en la p¨¨rdua de patrimoni en lliures i a la diferent aproximaci¨® al Brexit que es detecta a Esc¨°cia. Cornell¨¤-Detrell ressalta avui els problemes en l'¨¤mbit acad¨¨mic: ¡°El Brexit continua afectant de manera molt negativa els treballadors comunitaris, el pessimisme ¨¦s general. De fet, alguns dels meus col¡¤legues universitaris ja han fet passos per abandonar el pa¨ªs. Puc comentar el cas d¡¯un amic i company d¡¯Alemanya que, despr¨¦s de 20 anys al Regne Unit, i malgrat tenir una bona feina, ha decidit anar-se¡¯n i ja ha fet els passos pertinents¡±. Cornell¨¤-Detrell comenta que els mitjans de comunicaci¨® difonen informacions que generen preocupaci¨®: ¡°Les not¨ªcies que circulen s¨®n negatives. Professors que han estat marginats o exclosos en projectes de recerca pel fet de treballar al Regne Unit, professors a qui han ofert una pla?a per¨° han renunciat, universitats continentals que no volen establir acords de col¡¤laboraci¨®¡±.