Els comuns i la nova esquerra

El partit del comuns va constituir-se dissabte ¡°pendent dels capritxos de Podem¡±, segons titulava El Peri¨®dico, i ha rebut una pluja de cr¨ªtiques d¡¯articulistes de l¡¯¨¤mbit de l¡¯independentisme. De fet, va ser Gabriel Rufi¨¢n d¡¯ERC qui va obrir foc dient que Colau estava fundant un nou PSOE i que un partit d¡¯esquerres, sobiranista, feminista i de canvi ja existeix a Catalunya: ERC. Ho explicava El Mundo ( 9 abril) que veia un Rufi¨¢n intentant debilitar qui ser¨¤ el seu m¨¤xim contrincant a les properes eleccions catalanes. Unes expectatives electorals que es reduirien si es mant¨¦ la negativa de Podem d¡¯integrar-se en el nou subjecte pol¨ªtic. La fragmentaci¨® tindria un cost, escrivia aquest mateix diumenge la professora Astrid Barrio (El Peri¨®dico).

Dilluns, La Vanguardia, a l¡¯editorial, afirmava que hi ha el convenciment que la resist¨¨ncia d¡¯Albano-Dante Fachin (Podem) ser¨¤ ven?uda. Tot i que neix coix, el nou partit ¨¦s ¡°un punt de fusi¨® d¡¯una s¨¨rie de corrents de l¡¯esquerra catalana que, des del principi, es van alinear amb l¡¯opci¨® d¡¯Ada Colau¡±. ¡°No ¨¦s la primera vegada que es prova de trencar l¡¯statu quo en els ¨²ltims quaranta anys, per¨° s¨ª que per primer cop tenen possibilitats de guanyar¡±. Al mateix diari i dia, Francesc-Marc ?lvaro, parlant del partit de Colau, fa servir expressions com ¡°artefacte¡±, ¡°postureig peronista¡±, ¡°nova impostura¡±... ¡°El de Colau ¨¦s un partit pensat per cr¨¦ixer enmig d¡¯un eventual frac¨¤s independentista. Un partit clavat en el mainstream catal¨¤ indolor: una mica catalanista i d¡¯esquerres, per¨° sense molestar mai els poders f¨¤ctics¡±.

L¡¯editorial d¡¯El Peri¨®dico (10 abril) subratllava que l¡¯abs¨¨ncia a l¡¯assemblea constituent d¡¯una de les potes que cal per guanyar ¡°deu haver deixat un regust agredol?¡±. Aquest superpartit, que aspira a ser el nou PSUC, es reafirma en la pon¨¨ncia pol¨ªtica en la petici¨® d¡¯un refer¨¨ndum pactat i es pronuncia per una rep¨²blica catalana, un estat plurinacional amb sobiranies compartides. ¡°Una esmena independentista va ser derrotada per mil vots de difer¨¨ncia. La idea de continuar junts i no donar suport a la secessi¨® est¨¤, de moment clara¡±. Per¨° el diari dubta que ¡°es pugui mantenir el partit unit quan s¡¯aguditzi encara m¨¦s la polaritzaci¨® que ha fracturat moltes formacions¡±. Emma Riverola, tamb¨¦ dilluns i al mateix diari, recollia la cr¨ªtica que els fan des de les files independentistes: s¨®n ambigus. I responia: ¡°Com si confondre el debat esquerra-dreta, segrestar les propostes reals per futuribles dubtosos i imposar l¡¯emoci¨® sobre els arguments fos un exemple de precisi¨®. Fa anys que estem instal¡¤lats a la Catalunya d¡¯Oz¡±. ?lex Salmon (El Mundo, 10 abril) contempla una Colau mirant d¡¯ajuntar tots els matisos possibles per fer una nova esquerra. ¡°Si a aix¨° hi sumem uns tocs de maragallisme (...) l¡¯esquerra catalana no independentista tindr¨¤ una nova oportunitat. Al temps, que ve fort i per aqu¨ª hi ha molt despistat¡±. Una nota sense firma, ve?na d¡¯aquest article, afirma que els comuns escapen a la trampa del proc¨¦s i m¨¦s aviat pensen en el postproc¨¦s, en l¡¯etapa que inevitablement s¡¯obrir¨¤ quan l¡¯actual Govern no aconsegueixi els seus objectius. I ho far¨¤ amb un partit que prefereix la fraternitat i no l¡¯a?llament.

A Elpuntavui, Joan Rueda escriu (11 d¡¯abril) que els comuns hauran de triar entre ¡°defensar la democr¨¤cia i donar suport a un refer¨¨ndum no acordat o donar suport a l¡¯Estat i la seva guerra bruta¡±. A Jordi Cabr¨¦ (mateix diari i dia), el discurs dels comuns li sona ¡°al discurs oficial que venim sentint des de Pi i Margall o des de Lerroux, quid pro quo: al capdavall, federalistes i lerrouxistes van acabar compartint candidat¡±. Per l¡¯escriptor, ¡°si fa dos anys sonava un rum-rum en las calles, cregui¡¯m que ara es percep un xup-xup d¡¯afartament general¡±.

Pilar Rahola (La Vanguardia, 12 abril) escriu que si alg¨² ha renovat el vell m¨¨tode de la puta i la Ramoneta, s¨®n justament la gent dels comuns. ¡°En una cosa s¨®n nous: en la utilitat que demostren per frenar el proc¨¦s catal¨¤. No hi ha cap partit fora del sobiranisme tan ¨²til al sistema en aquest moment delicat (...) Mann¨¤ del cel¡±. Josep Ramoneda, a l¡¯Ara (12 abril), creu, en canvi, que els comuns han detectat les raons del malestar que est¨¤ posant en crisi els partits tradicionals. Sobre aquest projecte i el dels sobiranistes, l¡¯articulista creu que hi ha un espai de benefici com¨²: apostar per un refer¨¨ndum efectiu amb garanties. ¡°Aix¨° ¨¦s el que suma. I l¡¯independentisme s¡¯hi ha d¡¯agafar en lloc de llen?ar absurdes ombres sobre els comuns. En cap projecte pol¨ªtic hi ha res pitjor que els que prefereixen ser pocs per¨° aut¨¨ntics que molts i diversos¡±.

Al m¨®n de les cap?aleres ¨²nicament digitals, Vicent Partal els retreu la seva ambig¨¹itat: ¡°no fan res m¨¦s sin¨® provar de cercar un refugi per a allunyar-se d¡¯una realitat que no els agrada. D¡¯aquesta revoluci¨® que anem fent, per¨° no com ells la voldrien¡±. A Elnacional, David Gonz¨¢lez escriu que ¡°l¡¯alcaldessa i el seu equip juguen les seves cartes partint de la base que no hi haur¨¤ refer¨¨ndum. En aquest marc, han constru?t un relat per protegir-se en qualsevol escenari: el del s¨ª-no. Els comuns van a la batalla amb un relat de futur nacional tan pretesament radical -la Catalunya rep¨²blica- com innocu per a l'statu quo -en tant que renuncia d'entrada a la independ¨¨ncia. La derrota en l'assemblea de les esmenes independentista i federalista pura subratllen la pretesa centralitat en el debat nacional. A m¨¦s, donen per descomptat que l¡¯electorat d¡¯esquerres i de centre-esquerra que vol donar l¡¯oportunitat a ERC de governar la Catalunya post-refer¨¨ndum, inclosa una part de l'antiga CDC, no perdonar¨¤ la marxa enrere als promotors del refer¨¨ndum. Per aix¨°, tamb¨¦, Puigdemont i Junqueras hauran de convocar el refer¨¨ndum: si no ho fan, posaran la clau del futur govern en mans dels comuns¡±.

Xavier Rius (e-noticies) despr¨¦s d¡¯explicar que el nou partit ha aparcat l¡¯esmena en favor d¡¯un pa¨ªs independent i ha optat per la f¨®rmula d¡¯un Estat ¡°plenament¡± plurinacional, recorda que aix¨° ¨¦s el que deia Joan Herrera el 2010. ¡°Hi ha afegit un adverbi¡±.

Sergi Picazo (Cr¨ªtic) descriu la feina pendent de la formaci¨®. ¡°El nou espai pol¨ªtic de l¡¯esquerra no independentista enceta una llarga precampanya electoral (..) Per¨° ho fa en un ambient enrarit on ning¨² no pot dissimular la decepci¨® perla no-implicaci¨® de Podem Catalunya i rebent ja cr¨ªtiques pel seu posicionament sobre la independ¨¨ncia de Catalunya. L¡¯assemblea fundacional de la Vall d¡¯Hebron vol ser un abans i un despr¨¦s. Avui, per¨°, comen?a la guerra (medi¨¤tica). El nou equip impulsor, liderat per Xavier Dom¨¨nech, que ser¨¤ provisional durant un any, t¨¦ els reptes d¡¯expandir-se fora de l¡¯¨¤rea de Barcelona, impulsar una llista electoral potent per a les properes eleccions, fixar un full de ruta nacional propi fora del marc mental de Junts pel S¨ª i construir una organitzaci¨® amb una major democr¨¤cia interna¡±.

Maria Vila Redom escriu a Naci¨® digital que ¡°el plantejament dels "comuns" em recorda els pitjors defectes del pujolisme, que mai no va gosar dur el pa¨ªs m¨¦s enll¨¤ perqu¨¨ considerava que no estava prou preparat (...) Quan Xavier Dom¨¨nech parla de ¡°plantar cara a l¡¯hegemonia convergent¡±, suposo que pensa a convertir-se en partit central i assaltar el poder auton¨°mic per fer all¨° que Converg¨¨ncia va fer durant gaireb¨¦ 30 anys i pactar, fer-se la v¨ªctima o donar la culpa als altres segons convingui. Deu ser per aix¨° que el projecte dels "comuns" agrada tant a Enric Juliana¡±. Un Enric Juliana, per cert, a qui tamb¨¦ li ha tocat el rebre de les xarxes exaltades per una piulada que deia: ¡°Els Comuns, rebent per les dues bandes. Van en la bona l¨ªnia. Les bufetades a les dues galtes vigoritzen el cutis¡±.