La Model abaixa el tel¨®

¡°No puc perdre m¨¦s temps esperant alg¨² que em faci feli?¡±, protestava ahir l¡¯actriu Sandra Pujol mentre voltava descal?a entre un p¨²blic que memoritzava cadascun dels seus moviments. Pujol intercanviava frases, crits, plors i rialles amb els seus companys de repartiment a l¡¯obra Wasted, Oriol Esquerda i Xavier Teixid¨®. Una representaci¨® escrita per la dramaturga brit¨¤nica Kate Tempest on es dibuixen les vides de tres joves obstinats a sobreviure a la seva pr¨°pia realitat. L¡¯elenc no va deixar, durant 70 minuts, de cridar, riure, suar i ballar. Van fumar compulsivament, van fingir (aparentment) excessos amb les drogues i van combinar interpretacions amb enumeracions interminables de mala vida, amor, desamor, rutina, estupefaents, cr¨ªtica social, una mica de sexe i una mica d¡¯antisistema. El p¨²blic va centrar la seva atenci¨® i es va predisposar a quedar enganxat a cadascun dels segons d¡¯evasi¨® que els anaven regalant. Al final, les llums, com sempre, van acabar encenent-se. La realitat va bufetejar les grades amb m¨¦s for?a que altres vegades. Els espectadors van deixar de ser-ho i van tornar a les seves vides. Es van tornar a convertir en el que eren just abans que comenc¨¦s la funci¨®: els ¨²ltims interns de la pres¨® Model de Barcelona.

Wasted ¨¦s l¡¯¨²ltim espectacle que es representar¨¤ al centre penitenciari deg¨¤ d¡¯Espanya. Els crits de Pujol, Esquerda i Teixid¨® seran els ¨²ltims recitats dins d¡¯uns murs constru?ts el 1904 per a?llar humans. La Model quedar¨¤, definitivament, clausurada al juny vinent.

Ahir la contraporta de fusta del carrer Enten?a seguia dividint dos mons de la mateixa ciutat. Poc abans de les 10.00, els actors de la companyia ?ntims Produccions juntament amb el director de l¡¯obra, Iv¨¢n Morales, van travessar el llindar amb el qual es mesura la llibertat. A punt per actuar a la Model.

¡°Queden 500 interns. N¡¯hi va haver m¨¦s de 2.000 i n¡¯hi van arribar a dormir set a cada cel¡¤la¡±, recita un dels funcionaris.

La companyia ja ha passat el primer control. Just a l¡¯esquerra, a la sala de paqueteria, diversos operaris comencen a moure embalums de dalt a baix. ¡°La Model ¨¦s part de la nostra hist¨°ria. En aquesta sala va ser on el botx¨ª va executar amb el garrot vil Salvador Puig Antich¡±, recorda el funcionari que exerceix com a cicerone improvisat.

El sistema que obre i tanca les portes mec¨¤niques mastega cadascun dels engranatges lentament. ?s com si murmuressin a qui est¨¤ a punt de travessar-la que entra en una nova realitat. Sense av¨ªs previ, l¡¯espectador topa amb la part central del pan¨°ptic. L¡¯ull del gran germ¨¤ dissenyat pel jurista Bentham a finals del segle XVIII. ¡°Sembla una aut¨¨ntica catedral¡±, remarca el cicerone.

En un dels patis s¡¯apressen a avisar els ¡°interns m¨¦s perillosos¡± que han d¡¯abandonar el lloc. Les porteries de futbol i les m¨¤quines de musculaci¨® queden ¨°rfenes. Des de dins del pati no hi ha manera de situar-se. ¡°No es veu l¡¯horitz¨® i, per aix¨°, molts tenim problemes de visi¨®¡±, denuncia un dels interns que no vol perdre¡¯s l¡¯obra.

¡°Hola, jo soc escriptor. Encara que no he publicat cap de les meves novel¡¤les¡±, interromp Nemesio Deu, un altre dels espectadors. L¡¯intern va ingressar per primera vegada a la Model el 1991 i des de llavors ha passat, intermitentment, m¨¦s d¡¯una d¨¨cada en centres penitenciaris. ¡°Per coses menors, totes de droga i sempre poca, en total menys de mig quilo de coca?na¡±, es defensa. Nemesio assegura que tindr¨¤ el dubt¨®s honor de ser ¡°l¡¯¨²ltim pres de la Model¡±. Quan s¡¯acaba la funci¨®, l¡¯escriptor sense llibres publicats complimenta els actors i busca c¨°mplices: ¡°Aqu¨ª no hi ha ni els Pujol, ni els B¨¢rcenas. Aqu¨ª hi ha els que roben 100 o 150 euros¡±. La Sandra i els seus companys reien. P¨²blic i elenc van seguir buscant all¨° que els fes feli?os.