Joaqu¨ªn Prieto, el veritable valor del nostre ofici

Joaqu¨ªn Prieto va tenir molta sort a la vida. Va fer sempre all¨° que estimava, el periodisme, i el periodisme li va donar tot el que va necessitar, fins i tot l'amor de la seva vida, la seva dona. Des que va entrar a l'Escola Oficial de Periodisme, amb 18 anys, just despr¨¦s d'aprovar el Preu, en Joaqu¨ªn va ser un periodista de cap a peus, amb una vocaci¨® indestructible i una habilitat especial per investigar. El vaig con¨¨ixer molt b¨¦ perqu¨¨ vaig estar quatre anys al darrere seu en aquelles aules (asseguda a la fila posterior), i perqu¨¨ despr¨¦s vam coincidir en una ag¨¨ncia de not¨ªcies, Pyresa, i al diari EL PA?S. De fet, ara que ho penso, vam treballar junts gaireb¨¦ tota la vida, excepte una petita etapa seva als serveis informatius de RTVE, que van ser els m¨¦s professionals que la televisi¨® ha tingut mai. S¨¦ que no va dubtar mai del seu ofici i que en les circumst¨¤ncies m¨¦s dures va saber ser sempre honest i professional.

Va ser un periodista seri¨®s, tot i que aix¨° no vol dir que fos formal o malenconi¨®s. Potser a alguns dels joves redactors d'EL PA?S, que ja el van con¨¨ixer com a membre de l'equip editorial, els resulti dif¨ªcil imaginar-se'l fent-li un placatge de rugbi a un redactor en cap una mica trastornat, a qui una matinada li va agafar per llan?ar m¨¤quines d'escriure a terra. Per¨° jo ho vaig veure. Vaig veure com aixecava a poc a poc el cap de la seva pr¨°pia m¨¤quina, agafava impuls i tirava aquell home a terra, mentre li deia amb veu tranquil¡¤la: ¡°No es trenca el material de treball¡±. En Joaqu¨ªn venia d'una tradici¨® obrera, socialista i sacrificada, i estimava molt¨ªssim un avi auster i reflexiu que va substituir el seu pare, que havia mort quan ell tenia sis anys, i que li va ensenyar el valor del treball i de la bona relaci¨® amb els companys. La seva altra gran refer¨¨ncia, la m¨²sica cl¨¤ssica, que estimava amb passi¨®, la devia a un jove company d'institut amb qui va escoltar els primers discos.

Aix¨ª que en Joaqu¨ªn no va ser ni formal ni apagat. Va ser seri¨®s. Potser ara no se sap gaire b¨¦ qu¨¨ vol dir aix¨°, per¨° en la meva ¨¨poca, en la nostra ¨¨poca, era evident: un periodista seri¨®s era el que feia la seva feina amb exactitud, rigor i cura. Volia dir no ser arrogant, ni aparat¨®s. No cedir fins a comprovar una dada, perseguir una informaci¨®, documentar-se, esbrinar, trobar les circumst¨¤ncies, l'origen, les raons que envolten una not¨ªcia, no deixar-se intimidar, ni ¨Cel que ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil¨C afalagar o manipular, ni per les fonts, ni pels caps ni pels subordinats. Joaqu¨ªn Prieto era exactament aix¨ª. No li agradava jugar amb la informaci¨® ni escriure res que no pogu¨¦s defensar par¨¤graf per par¨¤graf l'endem¨¤.

Vam compartir feina en l'¨¨poca de la Transici¨®. En Joaqu¨ªn tenia bons contactes entre els socialistes i els comunistes i va ser un dels pocs periodistes convocats a la famosa roda de premsa d'un Santiago Carrillo encara clandest¨ª. Va ser tamb¨¦ un dels primers periodistes d'investigaci¨® d'EL PA?S i va formar part de l'equip que va escriure dos llibres fonamentals per con¨¨ixer dos esdeveniments decisius de la hist¨°ria recent espanyola: l'assassinat de Carrero Blanco i el cop d'Estat del 23-F. S¨®n peces formidables de periodisme seri¨®s, ple de dades, fets, veritats, dos ¡°Prietos¡± de principi a fi, que encara avui es podrien explicar a les facultats de periodisme com a models de reportatge.

Li vaig demanar algunes vegades que escrigu¨¦s un llibre sobre el socialisme franc¨¨s, que va con¨¨ixer b¨¦ durant la seva etapa com a corresponsal a Par¨ªs. En Joaqu¨ªn admirava la fortalesa de l'Estat franc¨¨s i el republicanisme en l'educaci¨® i es va esmer?ar a con¨¨ixer-ho b¨¦. Va ser ell qui ens va explicar la primera vegada que un candidat socialista, Lionel Jospin, no aconseguia passar a la segona volta presidencial i la primera vegada que el Front Nacional s¨ª que ho aconseguia. En els ¨²ltims dies seguia inquiet la repetici¨® de la not¨ªcia, tants anys despr¨¦s, amb confian?a renovada. ¡°Fran?a no caur¨¤¡±, em va dir.

El periodisme et mant¨¦ plantat a la terra, va escriure Ray Bradbury. Potser vost¨¨s han jugat alguna vegada al joc de ¡°Si fos¡­.¡±: esbrinar de qui es parla, atribuint-li caracter¨ªstiques de coses. ¡°Si fos alguna cosa, quina seria?¡± Joaqu¨ªn Prieto seria un arbre, un arbre seri¨®s i s¨°lid, ferm, tena?, per¨° sobretot un arbre amist¨®s, a l'ombra del qual et podies refugiar sempre que t'enva?a el dubte o el des¨¤nim. Un arbre que ens mantenia plantats a la terra, demostrant el veritable valor del nostre ofici. Gr¨¤cies, amic. A reveure.