¡°Han passat gaireb¨¦ 20 anys de la mort de Ram¨®n Sampedro i no hem aconseguit res¡±

L'equip de govern d'Ada Colau a l'Ajuntament de Barcelona presenta dem¨¤ divendres al ple una declaraci¨® institucional mitjan?ant la qual es compromet a fer tot el possible per legalitzar la mort digna i despenalitzar l'eutan¨¤sia. Es tracta d'una mesura aplaudida per les diferents entitats que donen suport a l'eutan¨¤sia, per¨° que encara consideren molt insuficient. La declaraci¨® municipal arriba 19 anys despr¨¦s del su?cidi filmat de Ram¨®n Sampedro. El gallec segueix sent un referent de la lluita a favor de l'eutan¨¤sia, que va reclamar judicialment sense ¨¨xit per poder posar fi legalment a la seva pr¨°pia vida.

Sampedro era tetrapl¨¨gic: no es podia su?cidar sense ajuda. Va morir el 12 de gener del 1998 despr¨¦s de consumir el cianur que li va subministrar la seva companya sentimental,?Ramona Maneiro. Des de llavors, ella s'ha convertit en una de les principals activistes per aconseguir legalitzar l'eutan¨¤sia.

Maneiro tenia previst acudir avui a l'Ajuntament de Barcelona per donar suport a la iniciativa del Consistori, per¨° al final no hi ha pogut assistir. En una conversa per tel¨¨fon amb EL PA?S, ha avalat la mesura del Consistori barcelon¨ª, per¨° es mostra esc¨¨ptica: ¡°Han passat gaireb¨¦ 20 anys de la mort del Ram¨®n i no hem aconseguit res. Els nostres pol¨ªtics estan m¨¦s preocupats per robar-nos que no pas de la salut de les persones¡±.

Sampedro va n¨¦ixer el 1943 i un accident en unes roques el va deixar tetrapl¨¨gic el 1968. El 1993 va sol¡¤licitar als jutjats de Barcelona i Noia (la Corunya) que els metges poguessin receptar-li f¨¤rmacs que li permetessin morir. Els jutjats i el Tribunal Constitucional van denegar la seva petici¨®. La declaraci¨® que far¨¤ avui dijous el Consistori de Barcelona denuncia que la legislaci¨® actual tamb¨¦ impediria consumar l'¨²ltima voluntat de Sampedro.

El passat 2 d'abril Jos¨¦ Antonio Arrabal, malalt d'esclerosi lateral amiotr¨°fica (ELA), es va treure la vida davant d'una c¨¤mera denunciant que la legislaci¨® actual l'obligava a morir clandestinament. ¡°Les imatges del Jos¨¦ Antonio s¨®n iguals que les del Ram¨®n. No hem avan?at gens. Arrabal va haver de morir sol, sense la seva fam¨ªlia, per no incriminar-la. Fa molta pena¡±, denuncia Maneiro.

Maneiro t¨¦ ara 56 anys, ¡°l'edat que tenia el Ram¨®n quan se'n va anar", fa 19 anys. "Vaig quedar molt marcada, no s¨¦ si en el bon o en el mal sentit, per¨° mai he aconseguit tenir una bona feina i sempre estic sobrevivint¡±. La gallega sap que ¨¦s un referent en la lluita per la mort digna. El seu activisme va comen?ar despr¨¦s de quedar literalment enganxada a una imatge de Sampedro: ¡°El Ram¨®n va apar¨¨ixer a la meva tele exigint el dret a morir amb dignitat i jo vaig anar a coneixe'l a casa seva¡±.

Maneiro parla de les seves reivindicacions amb un humor ¨¤cid. Assegura que Sampedro, que va acabar sent el seu company sentimental, va ser el que la va contaminar amb aquesta manera de veure la vida. ¡°Malgrat el que demanava, era una persona viva, alegre i amb molt de sentit de l'humor. Ens vam estimar molt¨ªssim¡±. Ara torna a rememorar ¡ªho va confessar quan el delicte havia prescrit, el 2005¡ª que va ser la persona que va ajudar a morir la seva parella. ¡°Jo vaig ser les seves mans. No em va haver de conv¨¨ncer de res. El Ram¨®n patia i la seva fam¨ªlia va agreujar encara m¨¦s la situaci¨®. Ell sabia que s'estava deteriorant i feia pena, justament el que el Ram¨®n no volia¡±, recorda.

El 12 de gener del 1998 Ram¨®n Sampedro ho va preparar tot per su?cidar-se. ¡°Les coses no van anar com ell em va dir. No es va quedar adormit, sin¨® que va tenir unes convulsions que em van fer molt de mal. Amb el temps les he intentat curar¡±, recorda. ¡°Em va ordenar que no li fes cap pet¨® a la boca quan mor¨ªs, perqu¨¨ em podia enverinar amb el cianur que acabava de consumir. Em va entrar el p¨¤nic i vaig llan?ar el ver¨ª per l'aig¨¹era. Vaig matar totes les rates de Boiro [la Corunya]¡±, ironitza.

Una de les preguntes que m¨¦s ha contestat la gallega al llarg d'aquests anys ¨¦s: ¡°Per qu¨¨ ho va fer?¡±. La pregunta l'of¨¨n. ¡°Em fan venir ganes de dir que va ser per diners [riu]. Vaig preparar el v¨ªdeo de la mort del Ram¨®n i el vaig donar a les persones que em va dir. Despr¨¦s m'he assabentat que aquest v¨ªdeo valia molts diners i no vaig veure ni un c¨¨ntim¡±, comenta rient. Despr¨¦s se sincera: ¡°Va ser un acte d'amor. No va ser gaire meditat perqu¨¨ no vam tenir gaire temps. ?s clar que m'hauria agradat seguir tenint-lo al meu costat. Amb ell aprenia molt¨ªssim, per¨° necessitava la meva ajuda¡±. Maneiro defensa que a ella no la van jutjar perqu¨¨ ¡°a ning¨² li va interessar obrir aquesta bretxa. Per¨° hem de seguir lluitant pels nostres drets. Ning¨² ha de patir si no vol¡±. L'Ajuntament de Barcelona mant¨¦ que centenars de persones segueixen patint i aposta per despenalitzar l'eutan¨¤sia i impulsar mesures que permetin la mort digna.

A finals de mar?, la majoria dels grups parlamentaris del Congr¨¦s van admetre a tr¨¤mit una proposici¨® de llei de Ciutadans sobre el dret a morir dignament, que va obtenir els vots a favor del PP, el PSOE, Units Podem, Uni¨® del Poble Navarr¨¨s i Comprom¨ªs. Municipis com Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona, Bilbao, la Corunya, Madrid, Val¨¨ncia, Saragossa, Salamanca i Pamplona aposten directament per la mort digna m¨¦s extensiva.

Maneiro ho t¨¦ clar: ¡°Anem molt tard, cal posar fi a tant de dolor. Ara, amb l'eutan¨¤sia passa una cosa molt semblant al que passava als anys vuitanta amb l'avortament. La gent que t¨¦ diners ja mor dignament¡±.