600 juristes sostenen que el refer¨¨ndum t¨¦ cabuda en el marc constitucional

Un grup de juristes catalans, entre els quals hi ha set catedr¨¤tics de Dret, sost¨¦ en un manifest presentat dimecres que la convocat¨°ria d'un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨® t¨¦ cabuda en el marc constitucional espanyol, i avisen que la negativa de l'Estat "legitimaria obrir altres vies". El manifest, que ja ha estat subscrit per uns 600 juristes, ha estat impulsat per una trentena, entre els quals figuren els catedr¨¤tics de Dret de diverses universitats: Merc¨¨ Barcel¨®, Josep Maria Vilajosana, Joaquim Ferret, Enric Argullol, Enoch Albert¨ª, Joan Queralt i Joan Vintr¨®. Tamb¨¦ figuren entre els promotors nombrosos professors de Dret, degans o exdegans de col¡¤legis d'advocats, procuradors, notaris i, sobretot, advocats que formen part del Col¡¤lectiu Praga de juristes sobiranistes.

Entre els advocats promotors destaquen Josep Cruanyes, Abel Pi¨¦, Miquel S¨¤mper, Gemma Calvet, Pilar Rebaque, Sergi Bl¨¢zquez, Marc Marsal, Mireia Casals, Eva Labarta, Josep Maria Badia, Merc¨¨ Corretja, Josep Mas¨®, Josep Pag¨¨s i Jordi Palou. En el text del manifest, els signants expressen el seu "ple suport a la celebraci¨® d'un refer¨¨ndum sobre el futur de Catalunya com a comunitat pol¨ªtica".

"Entenem, i no nom¨¦s nosaltres, ¨Csubratllen¨C que aquest refer¨¨ndum t¨¦ cabuda en el marc constitucional espanyol, ja que, en constituir un Estat de dret i democr¨¤tic, ofereix els instruments suficients per donar sortida a aquest conflicte". Els juristes adverteixen, no obstant aix¨°, que "una negativa continuada de l'Estat legitimaria obrir altres vies perqu¨¨ la ciutadania de Catalunya expressi com vol decidir el seu futur".

L'objectiu d'aquests juristes ¨¦s, no obstant aix¨°, la celebraci¨® d'un refer¨¨ndum que "no nom¨¦s ¨¦s leg¨ªtim perqu¨¨ ¨¦s reclamat per una immensa majoria de la ciutadania catalana, sin¨® que tamb¨¦ ¨¦s legal, perqu¨¨ el dret a decidir dels ciutadans arrenca de la Constituci¨® espanyola i d'una ponderaci¨® dels seus principis estructurals". Aquests principis, precisen, s¨®n "l'Estat de dret i democr¨¤tic, a m¨¦s del d'unitat i sobirania del poble espanyol", motiu pel qual la celebraci¨® del refer¨¨ndum "tamb¨¦ ¨¦s jur¨ªdicament exigible a l'Estat".

El manifest conclou que "en definitiva, el dret mai pot ser un mecanisme" d'obstrucci¨® per a les societats, sin¨® que, "al contrari, ha de ser l'instrument capa? de recollir les inquietuds, evolucions i transformacions de tota la comunitat i donar respostes que facilitin el progr¨¦s i la bona conviv¨¨ncia". La catedr¨¤tica de Dret Constitucional de la UAB, Merc¨¨ Barcel¨®, ha afirmat en l'acte que en una democr¨¤cia les propostes pol¨ªtiques s'han de poder expressar i "el principi democr¨¤tic" implica respectar el dret de participaci¨® pol¨ªtica.

Barcel¨® ha destacat, en aquest sentit, que "en el marc constitucional vigent t¨¦ cabuda la possibilitat que la ciutadania pugui discrepar de l'ordre constitucional establert i tamb¨¦ de la integritat territorial", ja que "es tracta d'un problema pol¨ªtic, i el dret vigent ofereix els instruments necessaris per poder resoldre-ho".

Jaume Asens, advocat i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona per Barcelona en Com¨² (BeC), ha considerat que si l'Estat espanyol no vol acordar el refer¨¨ndum, s¨®n leg¨ªtimes altres vies per fer-lo igualment, entre les quals, la "unilateral". L'advocada i exdiputada d'ERC Gemma Calvet ha apuntat que "¨¦s legal tot el que no est¨¤ prohibit, i aix¨° s'anomena 'dret positiu". L'acte ha tingut lloc al sal¨® d'actes del Col¡¤legi d'Advocats de Barcelona sota el lema de "Sense dret no hi ha democr¨¤cia", ha comptat amb la pres¨¨ncia del conseller de Just¨ªcia, Carles Mund¨®, i ha estat presentat pel director del digital El Nacional, Jos¨¦ Antich.