¡°Vol que Catalunya sigui un Estat independent d¡¯Espanya?¡±

"Vol que Catalunya sigui un Estat independent d'Espanya?". La pregunta que el Govern catal¨¤ vol sotmetre a refer¨¨ndum despr¨¦s de l'estiu i que el president de la Generalitat ha volgut mantenir en secret fins ara tamb¨¦ est¨¤ inclosa a la llei de transitorietat jur¨ªdica. Aquesta llei no nom¨¦s intenta donar cobertura legal al refer¨¨ndum, sin¨® que estableix que el resultat ser¨¤ vinculant sense que sigui necessaris ni un m¨ªnim de participaci¨® ni una majoria qualificada per una eventual secessi¨®.

"El vot afirmatiu de la majoria dels vots v¨¤lidament emesos implica la ratificaci¨® de la independ¨¨ncia", estableix l'esborrany de la llei, que inclou nombrosos detalls sobre l'organitzaci¨® del refer¨¨ndum per¨° tamb¨¦ t¨¦ llacunes importants. Sense anar m¨¦s lluny, l'article que fixa la data de la votaci¨® nom¨¦s inclou una eloq¨¹ent doble ics seguida del mes: setembre del 2017. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es reserva la data exacta per al seu cercle m¨¦s redu?t de col¡¤laboradors i vol anunciar-la en el moment en qu¨¨ pugui obtenir-ne m¨¦s r¨¨dits. Tot i aix¨°, en cercles independentistes es plantegen com a probables les dates del 24 de setembre i l'1 d'octubre.

El refer¨¨ndum, segons la llei, quedar¨¤ regulat per un decret que detallar¨¤, entre altres aspectes, "el model oficial de papereta, els procediments de votaci¨®, la durada de la campanya i la dotaci¨® de recursos humans i materials". Aquests dos ¨²ltims aspectes s¨®n especialment transcendents tenint en compte els reiterats advertiments del Tribunal Constitucional perqu¨¨ no es facin servir recursos p¨²blics, ni econ¨°mics ni humans, en l'organitzaci¨® de la consulta. La llei opta per no entrar en els detalls sobre aquest aspecte i deixar aix¨ª per a l'¨²ltim moment la seva concreci¨®. D'aquesta manera, el Govern catal¨¤ pret¨¦n esquivar les impugnacions.

La llei s¨ª que detalla com ser¨¤ la campanya electoral i fins i tot com n'han d'informar els mitjans tant p¨²blics com privats. Als de titularitat p¨²blica se'ls obliga a "garantir els principis de pluralisme pol¨ªtic i social, de neutralitat informativa i d'igualtat d'oportunitats". En el cas dels mitjans privats, les instruccions s¨®n m¨¦s clares. Als condicionants dels mitjans p¨²blics s'hi n'afegeix un que pot limitar seriosament la seva llibertat editorial. Segons la llei, aquests mitjans poden expressar o mostrar suport a una opci¨® "sempre que respectin els principis al¡¤ludits i que es tracti l'opci¨® oposada de manera equitativa o raonable". No s'especifica qu¨¨ es considera equitatiu o raonable.

Podran votar en el refer¨¨ndum tots els catalans amb dret de vot en les eleccions al Parlament, aix¨ª com els catalans residents a l'estranger que han tingut Catalunya com a ¨²ltim ve?natge administratiu i que s'hagin inscrit en el registre habilitat per votar.

Residents a l¡¯estranger

Precisament, el registre de catalans residents a l'estranger fa setmanes que ¨¦s al centre de la pol¨¨mica perqu¨¨ ha estat publicitat amb refer¨¨ncies impl¨ªcites al refer¨¨ndum. La Generalitat ha intentat fomentar la inscripci¨® en aquest registre mitjan?ant anuncis als mitjans de comunicaci¨®, on es fa una crida a aquests ciutadans a inscriure's amb un s¨ª i un no sobreimpresos en un mapa de Catalunya.

La publicaci¨® d'aquests anuncis al mar? va fer que la Fiscalia obr¨ªs una investigaci¨® per con¨¨ixer si aquest registre formava part dels preparatius per al refer¨¨ndum declarat il¡¤legal per part del Tribunal Constitucional. La Generalitat tamb¨¦ ha intentat difondre el registre de catalans a l'estranger prometent cobertura sanit¨¤ria als qui s'hi inscriguin.