Dolors Bassa: ¡°Despr¨¦s de la renda de ciutadania cal compactar ajudes¡±

ERC va quedar fora de la foto de la renda garantida de ciutadania (RGC) el 2015, abans de l¡¯¨²ltim avan?ament electoral. La comissi¨® promotora de la iniciativa de legislaci¨® popular (ILP) va q¨¹estionar llavors el comprom¨ªs republic¨¤ amb la prestaci¨®. Dos anys despr¨¦s, Esquerra presumeix d¡¯aplanar l¡¯aprovaci¨® de la conquesta social m¨¦s gran en la Catalunya postcrisi: una prestaci¨® per a les llars que tinguin ingressos inferiors a 564 euros mensuals. La consellera de Treball, Afers Socials i Fam¨ªlies, Dolors Bassa assegura que t¨¦ analitzats tots els escenaris de finan?ament de la RGC i que hi haur¨¤ una revisi¨® de la cartera d¡¯ajudes socials.

Pregunta. Quina ha estat la ren¨²ncia m¨¦s gran del Govern en la negociaci¨® de la RGC?

Resposta. Fer-la compatible amb les rendes del treball. El Govern i Junts pel S¨ª v¨¨iem la prestaci¨® nom¨¦s per a persones vulnerables i pensem que els problemes de precarietat s¡¯han de resoldre dins del m¨®n laboral. Era la l¨ªnia vermella. Per¨° amb generositat hem aconseguit, ara com ara, que la complementarietat arribi a les fam¨ªlies monoparentals.

P. El desplegament fins al 2020 es fa d¡¯acord amb l¡¯¨ªndex de sufici¨¨ncia de renda (IRSC), congelat fa set anys. L¡¯acord en bloqueja l¡¯actualitzaci¨®?

R. No hi ha bloqueig per¨° tampoc abordem la seva actualitzaci¨®. ?s una cosa que s¡¯ha de fer en el debat pressupostari.

P. Ensenyament va deixar d¡¯usar l¡¯IRSC com a barem per a les beques menjador per rec¨®rrer al llindar de pobresa per fer la cobertura m¨¦s efectiva. No es va fer la mateixa reflexi¨®?

R. Els promotors demanaven usar l¡¯IRSC. La majoria dels acords ja venien tancats de les negociacions amb els grups parlamentaris. El Govern nom¨¦s ha entrat a discutir la quantitat, la transitorietat i la complementarietat amb les rendes del treball.

P. La RGC ser¨¤ un dret subjectiu. Com ho era la renda m¨ªnima fins que el 2011 el Govern d¡¯Artur Mas se la va carregar d¡¯un cop de ploma. Com es pot blindar?

R. La prestaci¨® ha estat fruit d¡¯un gran acord entre entitats, partits pol¨ªtics i agents socials sobre els requisits i els condicionants. Dubto que succeeixi alguna cosa com amb la de la renda m¨ªnima.

P. El dret subjectiu tamb¨¦ implica no dependre de restriccions pressupost¨¤ries. Caldr¨¤ buscar 300 milions d¡¯euros addicionals el 2020 els quals es destinen avui a la renda m¨ªnima. Es podr¨¤ finan?ar?

R. Els estudis que hem fet ens diuen que ho podem assumir i no es tracta d¡¯una quantitat desorbitada. A m¨¦s, la millora econ¨°mica i del mercat laboral ens ajudaran al fet que hi hagi menys gent que la necessiti.

P. Fiar-ho tot a la recuperaci¨® econ¨°mica no ¨¦s molt arriscat? I si hi ha una pr¨°rroga pressupost¨¤ria?

R. ?s arriscat, per¨° era m¨¦s arriscat no fer res. Seguirem lluitant perqu¨¨ hi hagi ocupacions m¨¦s dignes.

P. Tenint a punt la mare de les prestacions, ¨¦s hora de revisar la cartera d¡¯ajudes?

R. Els promotors de la ILP primer demanaven fer una compactaci¨® d¡¯ajudes per alliberar recursos per la RGC. Per responsabilitat no ho hem fet aix¨ª, ja que hi ha moltes prestacions que van a col¡¤lectius m¨¦s enll¨¤ dels receptors de la renda. De tota manera s¨ª que cal revisar la cartera d¡¯ajudes, venim d¡¯un paradigma de posar una ajuda per a cada problema que surt i n¡¯hi ha altres que no es fan servir. Una de les missions de la Comissi¨® de Seguiment de la Renda Garantida, on hi ha entitats i agents socials, ¨¦s avaluar les prestacions i anar proposant les seves compactacions en la mesura de les necessitats que es vagin veient.

P. L¡¯acord estableix que un receptor de la RGC no pot rebutjar una feina ¡°adequada¡±. Qu¨¨ s¡¯ent¨¦n per aix¨°?

R. No ¨¦s una definici¨® pol¨ªtica, ¨¦s de car¨¤cter t¨¨cnic. No s¡¯objectivar¨¤ en el paper sin¨® que ho decidiran els t¨¨cnics d¡¯inserci¨® laboral del SOC en cada cas. Per¨° es correspondria amb la formaci¨® que es tingui i el que un ¨¦s com a persona.

P. El 41,2% dels contractes signats l¡¯any passat a Catalunya van tenir una durada inferior a un mes. Per¨° l¡¯import de la RGC no es pot apujar si hi ha una reducci¨® en la jornada laboral. Aquesta realitat tan complexa pot ser absorbida amb la renda?

R. Tenim la sort que tota la gesti¨® estar¨¤ en el mateix departament. Estem treballant en l¡¯eina per creuar les dades. Les persones podran entrar i sortir de la prestaci¨® sense problemes. Per¨° la idea ¨¦s generar feina estable, ¨¦s la nostra meta.

P. ?s partid¨¤ria de la renda b¨¤sica de ciutadania, ¨¦s a dir, cobrar per viure?

R. No. Aquest ¨¦s un altre debat. El que hem de fer ¨¦s que les persones tornin al m¨®n del treball, la millor pol¨ªtica social ¨¦s que cada persona pugui desenvolupar-se plenament a trav¨¦s de la seva feina. Una altra cosa ¨¦s ajudar les persones amb m¨¦s dificultat.