Ada Colau, molts fronts oberts i poca concreci¨®

El govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, arriba a l'equador del mandat amb molts fronts oberts (fruit de l'ambici¨® de canvi del seu programa electoral); poca concreci¨® (en part perqu¨¨ els grans plans aprovats s¨®n a llarg termini) i un malestar ciutad¨¤ creixent en les dues grans q¨¹estions que els van portar al govern de la ciutat: els problemes vinculats amb l'habitatge (segueixen els desnonaments i el lloguer toca sostre) i el turisme (cada vegada amb m¨¦s protestes).

Internament, el balan? ¨¦s positiu. D'una banda, celebren haver canviat l'agenda pol¨ªtica i haver aprovat grans plans, com el d'hotels ¨Cque els ha suposat cent demandes d'empresaris¨C, per governar el turisme, o el d'habitatge, per fer lloguer social. I, de l'altra, presumeixen de ser pioners a l'hora de detectar fen¨°mens (la bombolla del lloguer, la necessitat d'acollir refugiats) i ser el far d'altres administracions, com els alcaldes metropolitans o la Generalitat. Per¨° admeten que la maquin¨¤ria municipal ¨¦s m¨¦s lenta del que esperaven i que hi ha q¨¹estions que no s¨®n compet¨¨ncia de l'Ajuntament.

Dos anys despr¨¦s de guanyar les eleccions contra pron¨°stic, s'han calmat tant les veus que predicaven l'apocalipsi com les que celebraven la revoluci¨®, per¨° la inc¨°gnita ¨¦s qu¨¨ seran capa?os d'acabar fins al maig del 2019. I si, per m¨¦s que inverteixin en pol¨ªtiques socials o les reorientin, aconseguiran contrarestar la creixent bretxa social, en un dels extrems de la qual es troba bona part dels seus votants.

Dimecres es complir¨¤ el segon aniversari de les eleccions que va guanyar la candidatura encap?alada per la llavors activista Ada Colau. Barcelona en Com¨² va superar en nom¨¦s 17.000 vots l'exalcalde Xavier Trias (CiU), el primer alcalde conservador que t¨¦ la ciutat en democr¨¤cia i que nom¨¦s va governar durant un mandat. De les eleccions va resultar el Consistori m¨¦s fragmentat de la hist¨°ria de la ciutat: set partits (i ara, fruit de la ruptura del rebatejat PDeCAT, un regidor adjunt). Colau va ser investida per majoria absoluta amb els vots de tota l'esquerra (el PSC, ERC i la CUP), va governar el primer any en minoria i des del maig del 2016 t¨¦ el PSC de soci. L'alian?a amb els socialistes alleugereix la c¨¤rrega de feina de l'alcaldessa i els seus 10 regidors i dona visibilitat al grup de quatre regidors que lidera Jaume Collboni.

La setmana passada, en una entrevista en aquest diari, l'alcalde accidental durant la baixa de maternitat de Colau, Gerardo Pisarello, valorava l'entrada del PSC al govern. ¡°Ens ha donat visibilitat, hem apr¨¨s els uns dels altres i en termes generals hi ha una visi¨® comuna en temes centrals¡±, afirmava, i assegurava que s¨®n ¡°complementaris en pol¨ªtiques econ¨°miques d'innovaci¨® i promoci¨® de la ciutat¡±. ¡°Era important llan?ar el missatge i la coalici¨® hi ha ajudat¡±, conclo?a.

Collboni, per la seva banda, subratlla ¡°l'estabilitat¡± del govern de la ciutat davant de la de la Generalitat o el Govern espanyol. Defensa que la seva pres¨¨ncia ¡°ha evitat el bloqueig de l'acci¨® de govern¡± i celebra que junts estiguin posant ¡°les bases per al rellan?ament econ¨°mic i social de la ciutat¡±. Collboni recorda que els indicadors de creaci¨® d'ocupaci¨®, noves empreses o turisme s¨®n positius. ¡°Per¨° el repte ¨¦s aterrar-ho en la vida quotidiana¡±, admet qui ha assumit c¨°modament les carteres de Promoci¨® Econ¨°mica i Cultura.

Malgrat la minoria en la qual governen BCom¨² i el PSC, els dos primers anys de mandat han transcorregut amb una oposici¨® absent. A m¨¦s, per una aritm¨¨tica pol¨ªtica impossible, el PSC a l'executiu neutralitza qualsevol intent de desbancar Colau. Aquesta falta d'alternativa va permetre a l'alcaldessa superar sense problemes una q¨¹esti¨® de confian?a per aprovar el que podria ser l'¨²nic pressupost propi del mandat. Mentrestant, el govern municipal ha arribat a acords tant amb l'esquerra com amb la dreta: va pactar el pla d'hotels amb ERC i el d'habitatge amb el PDeCAT i Ciutadans.

Just aquesta setmana hi ha partits de l'oposici¨® que s'han posat les piles i han verbalitzat que inicien la precampanya electoral. El PDeCAT, que encara no t¨¦ candidat per al 2019, ha engegat un web per recollir propostes ciutadanes. El portaveu del grup, Joaquim Forn, critica que Colau i el seu equip ¡°fan m¨¦s discursos que acci¨® real¡± i que ¡°van entrar amb les banderes de la desigualtat i l'habitatge; era molt f¨¤cil prometre i despr¨¦s la gesti¨® ¨¦s molt complexa¡±. Forn mant¨¦ que Colau ¡°ho para tot, es perden oportunitats¡± i es pregunta ¡°quin gran projecte de ciutat podran ensenyar a la fi de mandat¡±.

M¨¢s informaci¨®n

L¡¯estudi de Colau diu que el tramvia no afectar¨¤ ni els busos ni els cotxes

El nou partit d¡¯Ada Colau ja t¨¦ nom

Colau aconsegueix un cr¨¨dit de 125 milions del Banc Europeu d¡¯Inversions per fer pisos socials

Dijous passat, el l¨ªder d'ERC a l'Ajuntament, Alfred Bosch ¨Cl'¨²nic que no ha deixat mai d'afirmar que ser¨¤ alcalde de Barcelona¨C es va avan?ar a altres grups i va pronunciar una confer¨¨ncia valorant l'equador de mandat. Va dibuixar una ciutat on augmenta l'incivisme, va repassar els fracassos i les promeses no complertes de Colau, va criticar el pacte amb el PSC ¨C¡°els de sempre¡±¨C, que es gui? per ¡°interessos de partit¡± i es va atribuir haver aconseguit reprendre les obres del metro a la Zona Franca o l'anunci del tancament de la Model, dues q¨¹estions que va situar com a condicions en negociacions amb Colau. Bosch va acabar assegurant que l'alcaldessa no governa per a tothom i que avui no tornaria a votar a favor de la seva investidura.

Per part de Ciutadans, Carina Mej¨ªas considera que Colau ¨¦s ¡°incapa? de gestionar Barcelona¡± i ho ¡°intenta tapar amb decisions ideol¨°giques¡±. Mej¨ªas sost¨¦ que ¡°s'han frenat inversions amb criteris absolutament arbitraris¡± i que ¡°tampoc s'han impulsat mesures per pal¡¤liar les desigualtats¡± ni s'han sabut gestionar conflictes com els del metro o les terrasses: ¡°Evidencia una clamorosa falta de voluntat pol¨ªtica per aconseguir acords¡±, conclou.

Des de la CUP, en qu¨¨ el regidor Josep Gargant¨¦ es va autodefinir com ¡°l'oposici¨® de l'oposici¨®¡±, la regidora Mar¨ªa Jos¨¦ Lecha tamb¨¦ ¨¦s molt cr¨ªtica: ¡°Barcelona en Com¨² ha demostrat que ¨¦s un gran frau per al canvi que prometien als ve?ns i ve?nes, rubricat per les pol¨ªtiques del PSC¡±. Lecha denuncia que l'executiu ¡°silencia¡± el discurs de la CUP, ¡°perqu¨¨ marca el discurs per l'esquerra¡±; i ¡°incompleix¡± els acords als quals han arribat.