Barcelona analitza els 5.700 edificis de Ciutat Vella per redactar el pla d¡¯usos
El districte vol impedir el trasllat de llic¨¨ncies
El districte de Ciutat Vella, a Barcelona, ¨¦s complexitat sobre complexitat. El m¨¦s densament poblat, amb el parc d¡¯edificis m¨¦s antic i els carrers m¨¦s estrets, m¨¦s pressionat pel turisme (tant per visitants com per oferta d¡¯allotjament) i amb m¨¦s concentraci¨® de lleure nocturn. Per aix¨°, des del primer que es va redactar el 1992, els plans d¡¯usos que regulen els seus establiments s¨®n not¨ªcia i generen controv¨¨rsia. El m¨¦s c¨¨lebre ¨¦s el que va redactar la regidora Itziar Gonz¨¢lez el 2010, que regulava els usos en funci¨® de la saturaci¨® de cada zona del districte. El 2013, l¡¯alcalde Xavier Trias (CiU) el va suavitzar i va permetre noves implantacions en zones que el del 2010 considerava saturades.
El que ara prepara el govern de l¡¯alcaldessa Ada Colau vol recuperar l¡¯esperit del de Gonz¨¢lez i regular¨¤ ¡°carrer a carrer, edifici per edifici¡±, hi ha 5.700 immobles, l¡¯activitat dels establiments, ¡°sobretot els de lleure nocturn¡±. A m¨¦s, impedir¨¤ el trasllat de llic¨¨ncies: es podran traspassar locals, per¨° no passar la llic¨¨ncia d¡¯un local a un altre, cosa que ha generat un mercat de negre que protagonitzen grans inversors. El districte va suspendre la concessi¨® de llic¨¨ncies l¡¯estiu passat i la idea ¨¦s aprovar inicialment el pla al setembre i definitivament al desembre. Per¨° abans caldr¨¤ fer un proc¨¦s participatiu i aconseguir consens pol¨ªtic.
LA PARADOXA: EL MILLOR PATRIMONI I ELS PITJORS HABITATGES
L'estudi Usos urbans a Ciutat Vella, tipus i conflicte constata que la del districte ¨¦s una trama molt densa, amb poc espai p¨²blic en proporci¨® amb la superf¨ªcie constru?da. Respecte als usos, indica que "no t¨¦ mixtura d'usos, com en altres districtes, un element que proporciona qualitat urbana," explica Pablo Mart¨ªnez, un dels autors de l'estudi. Tamb¨¦ subratlla que la paradoxa que al districte hi ha "el patrimoni de m¨¤xima qualitat de la ciutat, per¨° els habitatges m¨¦s mal constru?ts", amb parets primes, sense ascensor o espais petits. A m¨¦s, "els factors de vulnerabilitat es concentren als barris o zones m¨¦s poblades". Els habitatges s¨®n un 48% del s¨°l.
Per fer el pla amb el m¨¤xim coneixement del terreny, ¡°establint amb rigor els criteris¡±, la regidora del districte, Gala Pin, ha encarregat un estudi, Usos urbans a Ciutat Vella, tipus i conflictes, que trasllada, sobre el mapa del districte, multitud de dades: l¡¯estat del parc d¡¯habitatges, usos, lloguers, llic¨¨ncies, establiments. En aquest sentit, constata que molta de la superf¨ªcie del districte no est¨¤ destinada a servir els seus ve?ns, sin¨® a la resta de la ciutat, visitants o turistes, la qual cosa provoca una ¡°desconnexi¨® dels teixits residencials¡±. El comer? tampoc no est¨¤ majorit¨¤riament orientat a donar servei als ve?ns.
I per analitzar on i a quina hora es produeixen conflictes, creua dades com la localitzaci¨®, l¡¯aforament dels locals i les hores de m¨¤xima aflu¨¨ncia; les transaccions econ¨°miques per import, hores del dia i zones del districte; o mira des d¡¯on es pengen tuits i fotos a Instagram i si ho fan locals o turistes; on es concentra el soroll i a quina hora, o on es presenten queixes per brut¨ªcia. Les fonts de les quals beu l¡¯estudi, explica Pablo Mart¨ªnez, de la consultora 300.000 km/s, s¨®n variades: estad¨ªstica municipal, cadastre, Google places, BBVA, dades de les xarxes Wi-Fi, xarxes socials, son¨°metres de l¡¯Ajuntament, queixes o den¨²ncies a la Gu¨¤rdia Urbana o cost dels lloguers d¡¯habitatges i locals.
El nou pla d¡¯usos pret¨¦n ¡°equilibrar l¡¯activitat econ¨°mica i el dret a la ciutat¡±. ?s a dir, ¡°ordenar i limitar¡± les activitats que generen conseq¨¹¨¨ncies negatives per als ve?ns (soroll, brut¨ªcia, pujada de preus, etc.), potenciar activitats econ¨°miques que donin servei als ve?ns i afavorir la mixtura econ¨°mica i comercial. I tot al detall, ¡°edifici a edifici¡±, insisteix Gala Pin. El document que regular¨¤ les activitats que es poden fer o no, i en quin horari, als establiments que ofereixen productes o serveis: des d¡¯una botiga fins a una discoteca, passant per un restaurant, un museu, un cinema, un locutori, un gimn¨¤s o una botiga de lloguer de bicis.
Amb tot, Pin apunta que no tindr¨¤ efectes retroactius. ?s a dir, no es podran tancar establiments ja oberts. En tot cas, el futur pla podria establir zones on si tanqu¨¦s una determinada activitat, no es podria reobrir. Per¨° ¨¦s poc probable, perqu¨¨ les m¨¦s rendibles no tanquen. La regidora tamb¨¦ explica que el districte estudiar¨¤ fixar noves ZARE (zones ac¨²stiques de regulaci¨® especial), on regular¨¤ els horaris dels locals nocturns. Actualment nom¨¦s hi ha una ZARE, en l¡¯eix que formen els carrers d¡¯Escudellers i de l¡¯Arc del Teatre.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.