Cap senyal de consens pol¨ªtic a Barcelona

El Govern i l'oposici¨® han demostrat aquest dimecres en un debat a Betev¨¦ que el consens per a les grans q¨¹estions de Barcelona sembla una quimera. La tinent d¡¯alcalde Laia Ortiz, en representaci¨® de Barcelona en Com¨² (BEC), ha adm¨¨s que van "pecar d¡¯un exc¨¦s d¡¯ambici¨® amb onze regidors". "El nostre projecte necessita m¨¦s temps. Hem pecat per no arribar al consensos necessaris¡±, ha lamentat Ortiz, que ha demanat capacitat de di¨¤leg als seus rivals, en especial al l¨ªder d¡¯ERC, Alfred Bosch: ¡°ERC avan?a massa la campanya electoral; encara queden dos anys per treballar junts¡±, ha dit Ortiz. Bosch ha insistit que el prinfcipal error del seu partit va ser facilitar la investidura de l¡¯alcaldessa, Ada Colau.

Aturar les Gl¨°ries per un titular de premsa

El debat de Betev¨¦ ha durat dues hores durant les quals s¡¯ha analitzat a fons la situaci¨® del turisme, de l¡¯habitatge i els punts calents pel que fa a mobilitat. El PSC tampoc ha estat representat pel seu cap de files i l¡¯ha substitu?t la regidora Carmen Andr¨¦s. Andr¨¦s ha estat la participant menys activa i ha cedit el gruix de la defensa de la coalici¨® de govern a Ortiz. El l¨ªder del Grup Dem¨°crata, Joaquim Forn, ha estat el m¨¦s bel¡¤ligerant amb Ortiz i la discussi¨® bilateral ha generat la majoria de moments tensos del debat. Tot i aix¨°, la situaci¨® m¨¦s conflictiva l¡¯ha protagonitzat Bosch quan ha assegurat que el conflicte per les obres de Les Gl¨°ries ¡°demostra que Colau ¨¦s capa? d¡¯aturar mitja ciutat per un titular de premsa¡±. Bosch ha insistit que frenar la reforma de les Gl¨°ries, sota investigaci¨® del cas de presumpte finan?ament irregular de CiU, el que aconsegueix ¨¦s fer patir la ciutadania: ¡°Ho estan fent pagar als ve?ns¡±. Bosch ha trobat un aliat en la l¨ªder de Ciutadans, Carina Mej¨ªas, per insistir que les obres han de continuar i no tornar-se a licitar: ¡°El que han de fer ¨¦s obligar les empreses a complir amb les obres i no cedir al seu xantatge¡±. Ortiz ha subratllat que la millor opci¨® ¨¦s tornar a concursar la reforma de Les Gl¨°ries perqu¨¨ si s¡¯obre una negociaci¨® amb les empreses constructores, ¡°les obres es poden empantanegar com a la Sagrera¡±. Ortiz no ha volgut mullar-se avan?ant una data aproximada per a la fi de la transformaci¨® de les Gl¨°ries. La representant de la CUP, Maria Jos¨¦ Lecha, ha donat suport al govern i ha carregat contra Forn per les presumptes accions irregulars vinculades a CiU. Forn ha contraatacat argumentant que si b¨¦ el seu partit va licitar les obres, ha estat l¡¯actual govern qui les ha executat, sense haver actuat al respecte malgrat que fa 13 mesos que tenien const¨¤ncia que es produ?en problemes, segons Forn.

Tramvia, un projecte ideol¨°gic

Forn s¡¯ha quedat sol durant el debat sobre la connexi¨® de les l¨ªnies del tramvia. El cap del grup Dem¨°crata ha estat l¡¯¨²nic que ha rebutjat la uni¨® de Llobregat i Bes¨°s amb el Tram i ha assegurat que els busos el¨¨ctrics s¨®n la millor opci¨® perqu¨¨ contaminen menys i tenen menys impacte en la mobilitat. Forn tamb¨¦ s¡¯ha mostrat conven?ut que el govern s¡¯inventa la xifra de 12.500 vehicles privats menys que hi haur¨¤ a la ciutat si s¡¯unifiquen els tramvies: ¡°El tramvia ¨¦s un projecte ideol¨°gic que no se sustenta t¨¨cnicament¡±, ha reblat Forn. El fons ideol¨°gic del tramvia tamb¨¦ ¨¦s la gran Barcelona. ¡°?s un projecte estrat¨¨gic per connectar nou ciutats metropolitanes, i la manera m¨¦s efectiva ¨¦s fer-ho per la Diagonal¡±, ha dit Ortiz. La uni¨® del tramvia per la Diagonal ha estat l¡¯¨²nic punt en qu¨¨ la posici¨® de Bosch ha coincidit plenament amb la del govern. Mej¨ªas ha lamentat que l¡¯Ajuntament estigui aturant obres cabdals per a la mobilitat de la ciutat com Gl¨°ries o la reforma del Paral¡¤lel ¡°per fer fora el cotxe privat per¨° sense saber quina ¨¦s l¡¯alternativa¡±. El l¨ªder del PP de Barcelona, Alberto Fern¨¢ndez D¨ªaz, tamb¨¦ ha apostat per la connexi¨® del tramvia per¨° no per la Diagonal. Fern¨¢ndez D¨ªaz, que ha estat menys pol¨¨mic que de costum, ha afegit que per al PP el tramvia no ¨¦s un punt d¡¯acci¨® m¨¦s prioritari que acabar la l¨ªnia de metro a la Zona Franca, i ha q¨¹estionat que requereixi uns 200 milions d¡¯euros d¡¯inversi¨®. Andr¨¦s, igual que Fern¨¢ndez D¨ªaz, ha afegit a la discussi¨® del tramvia la necessitat de comptar amb el finan?ament de la Generalitat.

¡°La ciutat tamb¨¦ s¨®n conflictes¡±

El pla d¡¯expandir les superilles ha obert aquesta setmana una divisi¨® entre els socis de govern. El socialista Daniel Modol, regidor d¡¯arquitectura i paisatge urb¨¤, va mostrar-se partidari de no introduir noves superilles. Pressionada per l¡¯oposici¨®, la seva companya de partit, Andr¨¦s, s¡¯ha limitat a dir que les superilles ¡°s¡¯han de fer b¨¦, consensuades i on toca¡±. Mej¨ªas les ha abocat pel broc gros i ha assegurat que hi ha comerciants de la zona a?llada al tr¨¤nsit que han perdut un 75% dels seus ingressos, sense concretar m¨¦s. Forn tamb¨¦ ha destacat que la superilla ha estat una desgr¨¤cia per al botiguers del Poblenou i ha deixat l¡¯¨¤rea ¡°des¨¨rtica¡± durant la nit: ¡°Vost¨¨s amb la superilla han actuat amb el despotisme il¡¤lustrat que tant els caracteritza¡±. Bosch s¡¯ha sumat a Forn lamentant que el govern no atengui la consulta popular en marxa al barri per decidir si el projecte continua. Ortiz ha defensat vehement la iniciativa i ha assegurat que ¡°la ciutat tamb¨¦ s¨®n conflictes. Hi ha ve?ns que el cap de setmana fan activitats al carrer i d¡¯altres que hi estan en contra¡±. Fern¨¢ndez D¨ªaz ha ferit l¡¯adversari quan ha assenyalat que si la superilla del Poblenou ha causat aquest conflicte, no es pot imaginar qu¨¨ podria passar si es trasllada el model a l¡¯Eixample.

M¨¦s a prop d¡¯Acapulco que de Par¨ªs

La pin?a entre el Grup Dem¨°crata i el PP ha ressuscitat en el front del turisme. Fern¨¢ndez D¨ªaz ha recordat que quan Colau va arribar a l¡¯alcaldia, el turisme era la novena preocupaci¨® dels ciutadans, segons el Bar¨°metre de Barcelona, i actualment ¨¦s la segona preocupaci¨®. ¡°Cal un sistema efica? de supervisi¨®, m¨¤ dura contra allotjaments tur¨ªstics irregulars i contra el turisme inc¨ªvic. A un gamberro, a un jeta, no respectar la ciutat li surt gratis¡±, segons Fern¨¢ndez D¨ªaz. Forn ha repetit en diverses ocasions que la morat¨°ria per obrir hotels nom¨¦s beneficia el sector hoteler, que amb menys compet¨¨ncia pot encarir preus, i ha carregat contra els comuns titllant-los de ¡°demagogs¡±: ¡°Van prometre coses que no podrien fer¡±. Forn ha disparat amb els apartaments de luxe que es construiran a l¡¯antiga seu del Deutsche Bank malgrat que Ada Colau i la regidora Janet Sanz van exigir que s¡¯hi fessin habitatges de protecci¨® oficial. Malgrat les d¨¨cades de governs del PSC a Barcelona, Andr¨¦s no ha dubtat a acusar CiU de la massificaci¨® tur¨ªstica: ¡°Tot es va descontrolar amb el govern del senyor Trias, aix¨° ¨¦s aix¨ª; tothom podia fer el que volia¡±.

Bosch ha carregat amb un dels seus assumptes estrella, el gran alberg tur¨ªstic de la Vila Ol¨ªmpica, i ha lamentat que l¡¯Ajuntament no tingui en compte l¡¯oposici¨® ve?nal. Ortiz ha replicat que retirar la llic¨¨ncia de l¡¯alberg suposaria una despesa econ¨°mica que ning¨² sembla tenir en compte. Bosch ha avisat que Barcelona hauria d¡¯apostar per un model tur¨ªstic com el de Par¨ªs, per¨° ¡°anem cap a Acapulco¡±. Mej¨ªas ha demanat a l¡¯Ajuntament que elabori un estudi per saber quina ¨¦s la capacitat d¡¯absorci¨® que t¨¦ la ciutat de turistes que arriben en creuers o en vols de baix cost. Les representants del govern han reclamat a la Generalitat que Barcelona rebi el 100% que li pertoca de la taxa tur¨ªstica i Ortiz ha proposat un ¡°acord de ciutat¡± amb la resta de partits per permetre que la recaptaci¨® de la taxa pugui ser invertida en necessitats no vinculades al turisme.

2.000 desnonaments aturats, 3.000 executats

El parc d¡¯habitatge p¨²blic ha estat un front en el qual Ortiz i Andr¨¦s han estat especialment a?llades. Tots els grups de l¡¯oposici¨® han criticat el baix ¨ªndex d¡¯oferta de lloguers socials. Ortiz ha relatat que el govern ha evitat 2.000 desnonaments, ha recuperat 600 pisos en mans dels bancs i multiplicat per 4 la inversi¨® a partir del Pla pel Dret a l¡¯Habitatge municipal. Fern¨¢ndez D¨ªaz ha criticat l¡¯equip de Colau per no haver fet prou per aturar els 3.000 desnonaments que es van executar a Barcelona el 2016. Lecha tamb¨¦ ha estat especialment dura amb Ortiz: ¡°No hem recuperat pisos dels bancs, s¨®n cessions de 8 anys i pagant¡±. Lecha ha defensat que la soluci¨® no ¨¦s construir m¨¦s habitatges i ha reclamat que s¡¯elabori el cens de pisos buits a tota la ciutat. Forn, que amb Ciutadans van donar suport al Pla d¡¯Habitatge, ha afirmat que l¡¯encariment residencial se soluciona apostant a fons per un parc d¡¯habitatge p¨²blic.

Bosch ha volgut escenificar encara m¨¦s el seu distanciament respecte dels comuns titllant de ¡°conservador¡± el Pla d¡¯Habitatge. En un debat que no va ser de campanya i s¨ª un term¨°metre del frontisme que pateix el consistori, Bosch va ser amb Mej¨ªas qui va aprofitar millor l¡¯abs¨¨ncia dels rivals directes a l¡¯alcaldia ¨CForn probablement no ser¨¤ el candidat del PDeCAT- per consolidar-se com a referent de futur a Barcelona.