El registre de significats perduts

Ha acabat sent un t¨°pic la idea del diccionari com un notari de la realitat, que ha de reflectir els usos sincr¨°nics de la llengua, all¨° que en cada moment es diu i podem qualificar de ¡°natural¡±, en una tend¨¨ncia creixent a rebuf de les modes del llenguatge pol¨ªticament correcte. En un article anterior (Novetats a ca l¡¯IEC) hav¨ªem comentat de quina manera el diccionari normatiu havia afegit l¡¯apunt d¡¯obsolet a l¡¯accepci¨® tradicional (i despectiva) de mong¨°lic, en un esfor? d¡¯actualitzaci¨® de l¡¯obra a la realitat que denota la voluntat de modernitzaci¨® de l¡¯Acad¨¨mia. I ja ¨¦s un cl¨¤ssic l¡¯esmena del terme matrimoni arran dels canvis legislatius que han perm¨¨s la uni¨® entre persones del mateix sexe. El diccionari, doncs, no deixa de ser un selfie de la societat mateixa.

Ara b¨¦, la successi¨® de diccionaris, si entengu¨¦ssim aquestes obres com registres l¨¨xics de cada moment, ens llega una evoluci¨® sincopada de la llengua, un escalat amb buits al mig que hem d¡¯acabar omplint els que ens dediquem a aix¨° i regirem entre diccionaris d¡¯edicions consecutives, atents al que sobra i al que falta. Per¨° no aconseguim d¡¯obtenir una imatge de l¡¯evoluci¨® de la llengua, com si f¨¦ssim girar un zo¨°trop, en qu¨¨ la successi¨® de dibuixos fixos ens dona una imatge en moviment, essent com ¨¦s, cada diccionari, una foto est¨¤tica d¡¯un moment prec¨ªs.

I en aquesta evoluci¨® sincopada sempre hi ha significats que es perden. Una societat prescindeix d¡¯un sentit, el diccionari recull el canvi i l¡¯omissi¨® d¡¯aquest sentit n¡¯accelera la desaparici¨®, com si el notari-diccionari estigu¨¦s signant una acta de defunci¨®. Ens hi trobem amb una paraula ben habitual com culer, coneguda per tothom per significar el seguidor del FC Barcelona (recollit pel diccionari de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans) per¨° no tant pel sentit registrat des del segle XVII i que Alcover, en el seu Diccionari catal¨¤-valenci¨¤-balear (DCVB), defineix sota la p¨¤tina de l¡¯eufemisme: al DCVB, un culer ¨¦s un sodomita.

Repassem el que sabem del terme culer referit al Bar?a. Diu la llegenda urbana, i n¡¯hi ha documentaci¨® gr¨¤fica, que al camp del carrer de la Ind¨²stria, un dels primers terrenys de joc del club, els aficionats s¡¯enfilaven al mur que delimitava el recinte, de manera que, des de fora, es veia una tirallonga de culs traient el cap cap al carrer. Diu la mateixa llegenda, aix¨ª, que els aficionats rivals es van empescar un apel¡¤latiu joc¨®s d¡¯etimologia ¨°bvia (cul) per significar els seguidors del Bar?a, els culers, en una invenci¨® que avui ens sembla divertida si no fos que, pel cam¨ª, hem perdut un significat, justament el propi de la foto fixa del moment i que donaria un altre sentit a la fac¨¨cia de l¡¯origen del terme.

Cal anar a Joan Coromines i el seu Diccionari etimol¨°gic i complementari de la llengua catalana per trobar un apunt molt m¨¦s versemblant que el blanquejat sodomita d¡¯Alcover. Segons Coromines, culer seria l¡¯equivalent del castell¨¤ maric¨®n, aix¨° ¨¦s, el terme m¨¦s despectiu per referir l¡¯homosexualitat masculina, una possibilitat que estaria avalada per l¡¯entrada del mateix barbarisme maric¨®n dins la llengua col¡¤loquial, mancats com estem de f¨®rmula equivalent que exerceixi de contenci¨®. Ja en ten¨ªem, de f¨®rmula equivalent, per¨° el Bar?a la va manllevar. Si aix¨° fos aix¨ª ¡ªi no q¨¹estionarem aqu¨ª Coromines¡ª, haurem de convenir que la intencionalitat amb qu¨¨ els rivals es burlaven dels aficionats del Bar?a era una de ben diferent que la presumpta dels culs, i m¨¦s pol¨¨mica.

Tot aix¨° s¨®n conjectures, ¨¦s clar, fruit de voler donar continu?tat a fotografies de la llengua sense l¡¯ajuda del zo¨°trop. Haur¨ªem de disposar d¡¯una mena de registre de significats perduts, un arxiu no del que es deia i ja no es diu, i per tant de paraules, sin¨® dels canvis que aquestes paraules van experimentant al llarg del temps. Altrament, el que en un moment queda com obsolet, amb el pas dels anys, sembla senzillament que no hagi passat.