Trump retira els EUA de l¡¯Acord de Par¨ªs contra el canvi clim¨¤tic

Els Estats Units han deixat de ser un aliat del planeta. Donald Trump ha posat de manifest les seves conviccions m¨¦s radicals i ha decidit trencar amb l'Acord de Par¨ªs contra el canvi clim¨¤tic, que qualifica de ¡°debilitant, desavantatj¨®s i injust¡±. La retirada del pacte signat per 195 pa?sos marca una divis¨°ria hist¨°rica. Amb la sortida de l'acord, el president de la naci¨® m¨¦s poderosa del m¨®n no nom¨¦s gira l'esquena a la ci¨¨ncia i aprofundeix la fractura amb Europa, sin¨® que abandona la lluita davant d'un dels desafiaments m¨¦s inquietants de la humanitat. L'era Trump, fosca i vertiginosa, s'accelera.

El senyal ¨¦s inequ¨ªvoc. Despr¨¦s d'haver rebutjat l'Acord del Pac¨ªfic (TPP) i imposat una negociaci¨® amb M¨¨xic i el Canad¨¤ en el Tractat de Lliure Comer?, el president dels EUA ha obert la porta que tants temien. De res ha servit la pressi¨® de Nacions Unides o la Uni¨® Europea, ni de gegants energ¨¨tics com Exxon, General Electric o Chevron. Ni tan sols ha volgut escoltar la crida un¨¤nime de la comunitat cient¨ªfica. Trump ha posat la lupa en els ¡°interessos nacionals¡± i ha consumat el gir a?llacionista davant d'un acord confirmat per tot el planeta, excepte Nicaragua i S¨ªria.

¡°He complert les meves promeses, una rere l'altra. L'economia ha crescut i aix¨° nom¨¦s ha comen?at. No perdrem llocs de treball. Sortim de l'acord, i ho fem per la gent d'aquest pa¨ªs. Estic disposat a renegociar-ne un altre favorable per als Estats Units, per¨° que sigui just per als seus treballadors, contribuents i empreses. ?s hora de posar Youngstown, Detroit i Pittsburgh per davant de Par¨ªs¡±, va clamar Trump.

?s la doctrina d'Am¨¨rica primer. Aquest programa, barreja de patriotisme econ¨°mic i xenof¨°bia, que contra tot pron¨°stic el va fer guanyar la Casa Blanca. A aquest lema apel¡¤la Trump cada vegada que veu perillar la seva estabilitat. Com ara. Assetjat per l'esc¨¤ndol de la trama russa, sotm¨¨s a la pressi¨® de les enquestes i estomacat pels grans mitjans progressistes ha llan?at un directe al m¨®n amb l'esperan?a de rebre els aplaudiments dels seus votants m¨¦s fidels, la massa blanca i empobrida que culpa la globalitzaci¨® de tots els seus mals. ¡°Vaig ser escollit per representar els ciutadans de Pittsburgh, no de Par¨ªs. No es pot posar els treballadors davant del risc de perdre la feina. No podem estar en desavantatge permanent¡±, va afirmar Trump.

La ruptura ¨¦s crucial, per¨° no representa una sorpresa. Malgrat que els EUA s¨®n el segon emissor global de gasos amb efecte d'hivernacle, Trump sempre s'ha mostrat poc favorable a l'Acord de Par¨ªs. En nombroses ocasions ha negat que l'augment de les temperatures sigui conseq¨¹¨¨ncia de l'activitat humana. Fins i tot s'ha burlat d'aix¨°. ¡°Accepto que el canvi clim¨¤tic estigui causant alguns problemes: ens fa gastar milers de milions de d¨°lars per desenvolupar tecnologies que no necessitem¡±, ha escrit a Am¨¨rica lisiada, el seu llibre program¨¤tic.

Per¨° m¨¦s que el rebuig al consens cient¨ªfic, el que realment ha mogut Trump ha estat el c¨¤lcul econ¨°mic. En el seu discurs el pacte ha esdevingut un mer acord comercial, injust i perill¨®s per als EUA. Una barrera burocr¨¤tica que, al seu parer, impedeix la lliure expansi¨® industrial i que nom¨¦s ofereix avantatges competitius a la Xina i l'?ndia. ¡°Aquest acord t¨¦ poc a veure amb el clima i m¨¦s amb altres pa?sos traient avantatge dels Estats Units. ?s un c¨¤stig per als EUA. La Xina pot apujar les seves emissions, davant de les restriccions que ens hem imposat. I l'?ndia pot doblar la producci¨® de carb¨®. Aquest pacte afebleix l'economia nord-americana, redistribueix la nostra riquesa fora i no ens permet utilitzar tots els nostres recursos energ¨¨tics¡±, va reblar.

Presa la decisi¨®, la sortida ¨¦s f¨¤cil, encara que t¨¨cnicament lenta. A difer¨¨ncia del Protocol de Kyoto, que George W. Bush va abandonar el 2001, l'Acord de Par¨ªs no ¨¦s vinculant. No ha estat ratificat pel Senat i no preveu penalitzacions. El fet aglutinador ¨¦s el comprom¨ªs. En aquest marc, cada pa¨ªs ¨¦s lliure de decidir el seu propi cam¨ª a l'hora de retallar emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. L'objectiu ¨¦s evitar que a finals de segle la temperatura mundial superi en dos graus el nivell preindustrial (ara mateix ja ha augmentat 1,1?).

Per aconseguir-ho, Barack Obama va oferir reduir les emissions dels EUA entre un 26% i 28% per? al 2025 respecte als nivells del 2005. Per¨° les mesures que va engegar ja han estat frenades per Trump. En quatre mesos de mandat ha signat 14 ordres executives destinades a desmantellar-les i ha situat al capdavant de la influent Ag¨¨ncia de Protecci¨® Ambiental Scott Pruitt, considerat un cavall de Troia de la ind¨²stria m¨¦s contaminant. Pruitt sempre ha rebutjat que els humans siguin els causants del canvi clim¨¤tic i, com a fiscal general d'Oklahoma, va arribar a demandar 14 vegades l'ag¨¨ncia que ara dirigeix seguint les directrius de les grans companyies petrolieres i el¨¨ctriques.

La retirada de l'Acord de Par¨ªs representa la vict¨°ria del Trump m¨¦s retr¨°grad i dels seus assessors m¨¦s radicals, els forjadors de la doctrina del patriotisme econ¨°mic. En aquesta batalla, l'estrateg en cap, Steve Bannon; el conseller de Comer?, Peter Navarro i el mateix Pruitt han guanyat la pugna als que s'oposaven a Ivanka Trump; al seu marit, Jared Kushner; al secretari d'Energia, Rick Perry, i al d'Estat, Rex Tillerson, antic director executiu d'Exxon, una companyia que fins l'¨²ltim moment ha demanat que els EUA es mantinguin en el pacte.

La disputa ha estat llarga i penosa. Ha estat ajornada diverses vegades, i Trump no ha parat d'oscil¡¤lar. Fidel al seu estil, el president ha mantingut tots els platerets en l'aire fins l'¨²ltim moment. Ha consultat, pressionat i preguntat. Al final, s'ha decidit per all¨° que li dictava l'inter¨¨s m¨¦s immediat. La superviv¨¨ncia electoral.

En aquest gir, el llarg termini i els objectius estrat¨¨gics han quedat perjudicats. Els Estats Units retrocedeixen en la seva capacitat de lideratge i abandonen un espai privilegiat que la Xina, el m¨¤xim emissor global, ja ha assenyalat que vol ocupar. No nom¨¦s ¨¦s que Washington fomenti la deserci¨® d'altres pa?sos o que colpegi el fetge a la ci¨¨ncia, sin¨® que davant d'un dels principals reptes del planeta, tira la tovallola. Amb Trump a la Casa Blanca, el m¨®n est¨¤ m¨¦s sol.