El sector de la bicicleta posa la directa

El negoci de la bicicleta avan?a sense fre. A Catalunya genera un impacte anual de 1.300 milions d'euros i suposa 2.100 llocs de treball. M¨¦s de la meitat dels catalans, un 55% de la poblaci¨®, disposa d'una bicicleta per al seu ¨²s personal. Cada usuari va gastar-se, de mitjana, 560 euros per comprar-se la bici i li donar¨¤ ¨²s durant deu anys abans de jubilar-la. Les bicicletes tot terreny (BTT) representen el 79% del parc ciclista catal¨¤. Tot aquest pilot de dades surt del Congr¨¦s Internacional de la Bicicleta, una cita bianual celebrada recentment a Reus centrada a analitzar els beneficis que genera pedalar. Per¨° tamb¨¦ han aflorat els d¨¨ficits que pateix la xarxa vi¨¤ria i s'ha certificat que per aconseguir els nivells de consideraci¨® que es dispensa als ciclistes en pa?sos com Alemanya, Holanda o Dinamarca, queda molt tros per rec¨®rrer.

El Bar¨°metre de la Bicicleta analitza el negoci que hi ha al voltant de les dues rodes sense motor i desgrana els h¨¤bits ciclistes dels catalans. El nombre d'usuaris espor¨¤dics de la bicicleta es mant¨¦ estable (un 91% de la poblaci¨® sap anar en bici) per¨° el Bar¨°metre s¨ª detecta un lleuger repunt (del 6,1% al 6,4%) del col¡¤lectiu que la utilitza di¨¤riament: unes 400.000 persones. La majoria de nous ciclistes (un 45%) abracen el manillar despr¨¦s d'afartar-se del vehicle privat, ja sigui el cotxe o la moto, i molts altres, un 42%, s'incorporen al m¨®n ciclista despr¨¦s d'abandonar el transport p¨²blic. Nom¨¦s una minoria, el 12%, canvia el caminar pels pedals.

Per donar idea de la magnitud del fenomen ciclista, durant el congr¨¦s es van presentar informes del sector i una cascada de xifres. La venda de bicis i complements suposa un negoci anual de 580 milions d'euros. Hi ha m¨¦s de mig miler de tallers i negocis de bicis a Catalunya i les botigues especialitzades copen el 32% de les vendes. Les grans superf¨ªcies es queden amb un 27% del past¨ªs i, en clara remuntada, les compres per internet ja representen un 4% del total. El turisme associat a la bici (el cicloturisme) aporta m¨¦s pes al negoci: 615 milions d'euros cada any. El cicloturista gasta, de mitjana, entre 63 i 76 euros cada dia durant les seves excursions. El sector ha vist n¨¦ixer multitud d'iniciatives empresarials. Entre aquestes hi ha els sistemes de p¨¤rquing que milloren els ancoratges tradicionals i que estan pensats per dificultar la feina als lladres. "El cl¨¤ssic aparcament de rodes facilita que quan vas a buscar la teva bici trobis nom¨¦s aix¨°, la roda", diu Jordi Castell¨®, de Vaic Mobility.

La tecnologia s'ha bolcat en el camp ciclista. Les bicis el¨¨ctriques ja no s¨®n una raresa i s'han desenvolupat aplicacions per a tots els p¨²blics. A les populars Endomondo o Strava, que enregistren les rutes i els entrenaments que fan els usuaris, cal sumar-hi eines com Donkey (lloguer de bicis), Glovo i Deliveroo (missatgeria i repartiment de menjar) i, l'¨²ltim repte, les aplicacions que incentiven la rivalitat entre ciclistes i que premien al millor rodador. ?s el cas de Ciclogreen, Kappo o Biko. El ciclisme concebut en el seu vessant purament esportiu suposa, nom¨¦s a Catalunya, un impacte de 40 milions d'euros anuals. La marxa ciclista Gran Fondo la Mussara, celebrada per les carreteres de les muntanyes de Prades, ha reunit aquest any m¨¦s de 7.000 inscrits i, segons l'Ajuntament de Reus, ha deixat un impacte superior als tres milions d'euros.

En infraestructures, a la cua

El conseller de Territori, Josep Rull, va anunciar durant el congr¨¦s de Reus que s'invertiria un paquet de 40 milions d'euros en tres anys per arranjar carrils bici i millorar la xarxa ciclista. La meitat dels diners prov¨¦ de fons europeus. "Aquest plantejament ens acosta a la part d'Europa a la qual ens volem assemblar", va apuntar Rull. Emili Mat¨® ¨¦s consultor i autor de l'estudi m¨¦s complet fet mai sobre l'impacte econ¨°mic de la bicicleta a Catalunya. Els n¨²meros de Mat¨® posen en q¨¹esti¨® els pron¨°stics de Rull. La inversi¨® en infraestructura ciclista urbana a Catalunya ¨¦s d'1,7 euros per persona i any. Creix fins als 2,6 euros s¨ª s'inclouen els treballs de manteniment. A Dinamarca, segons va apuntar al mateix congr¨¦s Mikael Colville-Andersen, expert en mobilitat urbana, la despesa ¨¦s de 25 euros per persona i any.