El dolor de les germanes de Salvador Puig Antich

Antonio L¨®pez Sierra va ser un dels ¨²ltims botxins d'Espanya. El dos de mar? del 1974, a les 9.20 hores, va posar fi a la vida de l'¨²ltim pres que seria executat dins dels murs de la pres¨® Model de Barcelona. Es tractava de l'anarquista del Moviment Ib¨¨ric d'Alliberament (MIL) Salvador Puig Antich. Les seves quatre germanes recorden perfectament les setmanes pr¨¨vies a l'execuci¨® de l'¨²ltima v¨ªctima del garrot vil a la pres¨® que ara tanca les portes.

¡°Passar per davant d'aquest edifici sempre ens provocar¨¤ dolor. ?s igual que el transformin en un jard¨ª, continuarem evitant-lo. Aix¨ª i tot, millor que estigui tancada¡±, sentencia la Carme, una de les quatre germanes de Salvador Puig Antich.

Puich Antich va ser empresonat acusat de matar en un tiroteig el sotsinspector de la Policia Nacional Francisco Anguas Barrag¨¢n, el 25 de setembre del 1973 a Barcelona. Cinc dies abans, ETA havia matat el president del Govern Luis Carrero Blanco en un aparat¨®s atemptat a Madrid. Un consell de guerra va condemnar Puich Antic a mort.

¡°Va estar pres del 25 de setembre del 1973 al dos de mar? del 1974. Ens deixaven visitar-lo dues vegades per setmana i nom¨¦s durant 20 minuts¡±, recorda la Carme. Els funcionaris els impedien abra?ades o qualsevol frec. ¡°Consideraven Salvador un pres perill¨®s per la qual cosa durant les comunicacions no hi havia cap altre recl¨²s. No ens deixaven parlar en catal¨¤ i, al final, nom¨¦s pod¨ªem parlar de ximpleries¡±, recorda.

L'execuci¨® de Puig Antich va ser traum¨¤tica per a les germanes i sempre anir¨¤ lligada als murs de la pres¨® barcelonina. ¡°El divendres u de mar? ens van avisar que pod¨ªem estar amb en Salvador les seves ¨²ltimes hores de vida. Van treure dues butaques fastigoses a una sala. La meva germana gran va portar fotos familiars, vam explicar an¨¨cdotes, hi havia moments en qu¨¨ no parl¨¤vem¡­, aix¨° s¨ª, sempre hi van estar presents set o vuit funcionaris¡±, recorda. El Col¡¤legi d'Advocats es va mobilitzar i, durant tota la nit, van estar intentant recollir suports internacionals que obliguessin el dictador a signar l'indult.

¡°No va servir de res. A les sis del mat¨ª ens van fer fora de la Model. Ens vam acomiadar d'en Salvador, vam ser al bar del davant fins que un cotxe f¨²nebre va treure el ta¨¹t per la porta de la pres¨®¡±, lamenta. El vehicle va traslladar el cad¨¤ver al cementiri de Montju?c. ¡°Van deixar el cos en una caseta, li vaig fer un pet¨® i encara estava calent. Li vaig treure les sabatilles i un anell. En sortir del cementiri, els militars estaven vestits de gala amb guants. Era la seva festa. Un d'ells va voler donar-nos el condol i li vam negar la m¨¤¡±, recorda.

¡°Han passat molts anys i ning¨² ha demanat perd¨®. Nom¨¦s volem que es revisi el cas i es constati que el sumari estava manipulat i que el meu germ¨¤ va ser condemnat simplement perqu¨¨ necessitaven alg¨² que pagu¨¦s per l'atemptat contra Carrero Blanco¡±, sentencia la germana. ¡°La gent del carrer ens va mostrar tot el seu suport per¨° els partits pol¨ªtics, que ja estaven molt latents, no van fer res per en Salvador. Era anarquista i potser els molestava. Va ser un crim d'estat i encara hi ha responsables vius de l'assassinat del meu germ¨¤¡±, afirma.

Despr¨¦s de la mort d'en Salvador, i una vegada instaurada la democr¨¤cia, les germanes Puig Antich han visitat diverses vegades la Model. ¡°Hem participat en documentals per¨° ara no vull tornar a sentir aquelles portes corredisses de ferro que sonen exactament igual que llavors¡±.

Puig Antich va passar la seva ¨²ltima nit a la cel¡¤la 443. El botx¨ª va col¡¤locar el garrot vil amb qu¨¨ van executar l'activista del MIL a la paqueteria de la pres¨®. Ambdues estances, igual que la resta de la pres¨®, es convertiran en hist¨°ria durant el mat¨ª d'avui.