La m¨¤quina de l¡¯absurd

En l¡¯argot acad¨¨mic actual, una revista d¡¯impacte ¨¦s una publicaci¨® que, pel seu rigor cient¨ªfic i l¡¯escrupolosa selecci¨® dels articles que li s¨®n enviats, acapara les aspiracions dels investigadors universitaris necessitats de publicar sense treva per mantenir la cotitzaci¨® dels seus curr¨ªculums. Cogent Social Sciences (literalment: Ci¨¨ncies Socials Convincents) ¨¦s una revista d¡¯impacte perqu¨¨ ho declara ella mateixa i perqu¨¨ aix¨ª se li reconeix. Fa poques setmanes ¡ªen tinc not¨ªcia gr¨¤cies al blog de la Plataforma Tercera Cultura¡ª aquesta publicaci¨® acad¨¨mica va acceptar sense reserves un article titulat El penis conceptual com a constructe social. A l¡¯abstract(resum), els autors, la doctora Jaimie Lindsay i el doctor Peter Boyle, declaren que ¡°el penis conceptual s¡¯ent¨¦n molt millor, no com un ¨°rgan anat¨°mic, sin¨® com un constructe social isom¨°rfic de la masculinitat t¨°xica performativa¡±, i per sostenir aquesta tesi se centren en el fenomen del canvi clim¨¤tic, propiciat per una hipermasculinitat identificable amb el penis conceptual implicat en les din¨¤miques del poder patriarcal capitalista. No s¨¦ si el lector se sorprendr¨¤ si li dic que en aquest article tot ¨¦s de mentida: falsos s¨®n els noms dels autors, falses les seves credencials i falses totes i cada una de les seves afirmacions. Ara b¨¦, que els avaluadors d¡¯una revista d¡¯impacte no s¨¤piguen distingir una par¨°dia d¡¯un treball rigor¨®s t¨¦ una explicaci¨® molt convincent: bona part del que es publica en l¡¯¨¤mbit de les ci¨¨ncies socials ¨¦s indistingible de la par¨°dia.

No ¨¦s la primera vegada que aix¨° es posa en evid¨¨ncia. El lector segurament recorda el cas Sokal (1997), i no s¨®n pocs els cr¨ªtics que, en llibres i ressenyes, no s¡¯han privat de denunciar-ho, per¨° ara fa poc ha aparegut en castell¨¤ una obra del fil¨°sof angl¨¨s Roger Scruton, Los pensadores de la Nueva Izquierda, que va molt m¨¦s enll¨¤ de la simple den¨²ncia. En aquest llibre ¡ªreedici¨® actualitzada d¡¯un d¡¯anterior publicat al 1985¡ª, Scruton tra?a la genealogia d¡¯aquesta forma de disc¨®rrer que ell anomena ¡°m¨¤quina de l¡¯absurd¡± amb un rigor i una capacitat d¡¯an¨¤lisi fora de tot dubte. Des de Sartre fins a ?Zizek, des de l¡¯Escola de Frankfurt fins als Estudis Culturals passant pels postestructuralistes, en tots els casos identifica i demostra alguna forma d¡¯absurditat. De vegades parcial, barrejada amb idees poc o molt pertinents, de vegades, com en el cas de Lacan, total i absoluta, i ¨¦s una ll¨¤stima que l¡¯edici¨® castellana s¡¯estalvi? l¡¯ep¨ªgraf que acompanya el t¨ªtol en l¡¯original angl¨¨s: Ximples, impostors i agitadors. En opini¨® de Scruton, els pensadors de la Nova Esquerra no fan servir la llengua per argumentar, sin¨® per impedir la discussi¨® i la cr¨ªtica mitjan?ant una obscura verbositat sense sentit, empeltada de t¨°pics de l¡¯esquerra radical i altes dosis de paranoia psicoanal¨ªtica. ?bviament, Scruton ¨¦s un fatxa.