Un alt c¨¤rrec d¡¯Infraestructures admet el tripijoc d¡¯adjudicacions

L'empresa p¨²blica Infraestructures.cat, la principal adjudicadora d'obra p¨²blica de la Generalitat, era un dels epicentres del cas 3%. All¨¤ es manegaven concursos d'obra p¨²blica perqu¨¨ se'ls portessin determinades empreses. Un dels responsables t¨¨cnics de l'empresa, Jaume Cortasa, ho va recon¨¨ixer per escrit davant de l'actual president de la companyia, Joan Jaume Oms, a qui va confessar que es modificaven les valoracions que efectuaven els t¨¨cnics a petici¨® del llavors director general de l'empresa, Josep Antoni Rosell.

La confessi¨® de Cortasa tomba la que ha estat fins ara una de les principals tesis sobre el cas de l'expresident catal¨¤ Artur Mas, qui sempre ha assegurat que la contractaci¨® d'obra p¨²blica sota els seus governs era "impecable".

El sumari del cas inclou l'acta de la confessi¨® de Cortasa davant dels seus superiors. "Per part del director general d'Infraestructures, Josep Antoni Rosell i Polo, es demanava a l'OTA [sigles de l'Oficina T¨¨cnica d'Avaluaci¨®, de la qual Cortasa era responsable] si era possible variar la puntuaci¨® t¨¨cnica dels licitacions de manera que la millor valoraci¨® fos la d'un determinat licitador", recull l'acta. Rebuda la petici¨®, Cortasa "parlava amb els t¨¨cnics per veure si era possible fer aquesta variaci¨®, d'acord amb l'oferta del licitador i dins dels criteris del plec, i si era possible, es duia a terme", conclou el document.

Despr¨¦s de l'esclat del cas 3%, la nova direcci¨® d'Infraestructures va obrir expedient a Cortasa, sancionant-ho en un primer moment a 90 dies d'ocupaci¨® i sou per una falta molt greu. Posteriorment, davant de la gravetat de les noves evid¨¨ncies, Cortasa acabaria sent acomiadat. ¡°Aquesta empresa t¨¦ la certesa que vost¨¨ va inventar les puntuacions de certs aspectes t¨¨cnics en relaci¨® a les ofertes presentades per determinats licitadors, [¡­] puntuacions totalment fict¨ªcies ja que no hi havia documentaci¨® de cap tipus que pogu¨¦s justificar-les¡±, resa un fragment de la carta d'acomiadament de Cortasa que consta al sumari del cas. La missiva continua: ¡°Aquest fet ens porta a concloure que no es tracta d'un simple error¡±.

En un altre document, en el qual Infraestructures comunicava a Cortasa l'obertura d'un expedient, l'organisme es manifesta amb una contund¨¨ncia similar: "Vost¨¨ ha participat en actuacions tendents a variar, de forma irregular, la puntuaci¨® t¨¨cnica de les licitacions, de manera que la millor valoraci¨® t¨¨cnica fos la d'un determinat licitador, pr¨¨viament identificat".

La Gu¨¤rdia Civil va registrar la seu d'Infraestructures el 21 d'octubre de 2015. Despr¨¦s d'aquesta primera entrada es van decomissar de 8 expedients suposadament modificats i es va detenir Rosell. Cortasa va ser qui va signar les valoracions definitives, que almenys en cinc dels casos havien estat modificats.

La carta d'acomiadament de Cortasa destaca que el 2011, coincidint amb la incorporaci¨® de Josep Antoni Rosell com a primer executiu de la societat, es va incorporar als processos de contractaci¨® l'OTA, un ens unipersonal format per Cortasa i que depenia directament de Rosell, que tamb¨¦ era qui presidia la Mesa de contractaci¨® de l'empresa p¨²blica. Des de l'OTA es modificaven les valoracions de les ofertes que realitzaven els t¨¨cnics d'Infraestructures i la carta deixa clar que va ser Cortasa qui va arribar a modificar a l'al?a valoracions de 0 en determinats apartats sense que hi hagu¨¦s documentaci¨® que ho argument¨¦s.

Entre les adjudicacions q¨¹estionades es troben les obres de l'escola La Trama de Sabadell, la modificaci¨® de la qual va permetre que es fes amb el concurs Grup Ortiz, que va admetre haver pagat a Converg¨¨ncia 400.000 euros per entrar al mercat catal¨¤ d'obra p¨²blica. Una altra de les adjudicacions la tra?a de les quals s'atribueix a la participaci¨® de Cortasa ¨¦s la d'una distribuci¨® de reg al pant¨¤ de Rialb, en la qual es va imposar una UTE formada per Construccions Pirineu 2001 i Teyco.

En un segona entrada a la seu d'Infraestructures.cat, la Gu¨¤rdia Civil va registrar el despatx de Pilar Matesanz, directora de contractaci¨®. Encara que la principal actuaci¨® ¨¦s la que es va realitzar contra Rosell, despr¨¦s que un dels seus homes de confian?a, Vicente Francisco Campanales, lliur¨¦s a la Gu¨¤rdia Civil una caixa forta i quatre maletins que Rosell li havia confiat. De la documentaci¨® lliurada per Campanales, que treballava en Infraestructures a trav¨¦s d'un contracte mercantil, la Gu¨¤rdia Civil se centra en un correu electr¨°nic enviat per l'¨¤lies infraworker@yahoo.es en el qual es detallen les vinculacions de Rosell amb Germ¨¤ Gord¨®, exconseller de Just¨ªcia i home de confian?a d'Artur Mas.