L¡¯Ajuntament vol que Gl¨°ries sigui un nou pol cultural

El DHUB de la pla?a de les Gl¨°ries ¨¦s un centre cultural que ha suposat una inversi¨® multimilion¨¤ria a les arques municipals ¨C101 milions d'euros¨C i se li ha de treure m¨¦s profit. Sota aquesta premissa, l'Ajuntament de Barcelona vol convertir-lo en l'eix d'un nou pol cultural ¨Cel nom de l'artefacte ¨¦s la Taula Gl¨°ries Cultural¨C i el segon tinent d'alcalde i responsable de Cultura, Jaume Collboni, s'ha reunit en dues ocasions amb un ampli ventall d'agents que estarien implicats en aquest pla. Des del mateix DHUB, l'Auditori, el TNC i tamb¨¦ les universitats, el teixit de la ind¨²stria cultural de la zona del 22@ i representants ve?nals, entre d'altres.

Fa tres mesos que es treballa en el disseny del projecte i l'objectiu ¨¦s que abans que s'acabi l'any es tingui un pla concret i es designin els membres del grup promotor, que ser¨¤ publicoprivat i el dirigirien. Tot aix¨° precisament amb una pla?a de les Gl¨°ries que est¨¤ enmig d'una transformaci¨® urban¨ªstica que sembla que no hagi d'acabar mai i amb les obres del t¨²nel aturades actualment. Una situaci¨® que, segons Collboni, lluny de ser una mol¨¨stia esdev¨¦ una aliada. ¡°Tenim la densitat d'equipaments, l'impacte universitari i el creatiu per fer-ho. Es tracta de treballar d'una manera m¨¦s coordinada i no amb estrat¨¨gies individuals¡±, comentava el regidor, que la setmana passada es va reunir amb unes 40 persones. En aquesta trobada es van plantejar com es podrien fer programacions conjuntes, donar m¨¦s entitat a la pla?a de les Gl¨°ries i al 22@, a m¨¦s de buscar les f¨®rmules per donar m¨¦s projecci¨® internacional a aquesta zona.

Collboni est¨¤ conven?ut que el DHUB i, per extensi¨®, la pla?a de les Gl¨°ries ¨¦s un lloc excel¡¤lent per acollir algunes activitats culturals que tradicionalment es fan al centre de la ciutat. La idea de descentralitzar, un dels eixos del seu programa, es vol dur a terme al Festival de la Llum, habitual a les festes de Santa Eul¨¤lia, de l'any vinent. ?s a dir, que la il¡¤luminaci¨® d'espais nocturns es faria a Gl¨°ries i no a les placetes de Ciutat Vella. El futur del DHUB es podria veure alterat precisament amb el projecte del pol cultural. Sense concretar gaire, Collboni ha assegurat que l'edifici t¨¦ molt m¨¦s potencial i ha avan?at que en un futur no lluny¨¤ es repensar¨¤ com a equipament i tamb¨¦ la seva governan?a. Al gran edifici del DHUB, dissenyat per Oriol Bohigas, hi conviuen diverses entitats: a m¨¦s del mateix centre expositiu del Museu del Disseny, hi ha el Barcelona Centre del Disseny i el Foment de les Arts i del Disseny (FAD), a m¨¦s de la biblioteca del Clot. Una altra pe?a que s'integraria en aquest futur pol cultural seria la superilla.

Collboni ha desgranat aquest futur pol cultural de la pla?a de les Gl¨°ries dins de les explicacions que ha fet en forma de balan? del seu primer any al capdavant de la regidoria de Cultura. El regidor ha anunciat que una altra l¨ªnia futura d'actuaci¨® ser¨¤ la creaci¨® d'un pol cient¨ªfic al Parc de la Ciutadella en qu¨¨ la reformulaci¨® del zoo tindr¨¤ un pes important. ¡°Aix¨ª com el de Gl¨°ries ja ha comen?at a caminar i ser¨¤ una realitat en el que queda de mandat, el de la Ciutadella necessitar¨¤ m¨¦s recorregut en un seg¨¹ent mandat municipal¡±. Tamb¨¦ s'ha referit a ¡°l'avan?ament¡± en les negociacions que ha mantingut en els ¨²ltims mesos amb el Ministeri de Cultura de cara al reconeixement de la bicapitalitat cultural de Barcelona, una cosa que suposaria una dotaci¨® econ¨°mica addicional per als equipaments de la ciutat que en realitat ho s¨®n de l'¨¤mbit de tota l'¨¤rea metropolitana: ¡°No puc dir de quina xifra es parla perqu¨¨ dep¨¨n de l'aprovaci¨® definitiva dels Pressupostos Generals de l'Estat, per¨° confio que, ben aviat, en tindrem la concreci¨®¡±. El regidor socialista, que tamb¨¦ ¨¦s el responsable de l'¨¤rea d'Empresa del Consistori, ha tret pit pel pes de la despesa cultural en relaci¨® amb els pressupostos municipals, ja que suposa el 5% ¡°sense comptar les inversions culturals que es fan als districtes i als centres c¨ªvics. Si ho sumem, seria prop d'un 6,5%¡±.