El turisme de platja amena?a les tortugues babaues

Despr¨¦s d'uns aletejos indecisos sobre la sorra i envoltades de desenes de nens i curiosos, Bienvenida i Coco, dues tortugues babaues?¡ªaix¨ª es diu l'esp¨¨cie¡ª?de quatre i nou quilos respectivament, han estat retornades al mar aquest dimarts a la platja del Prat de Llobregat (Barcelona). Han tornat a nedar en el seu h¨¤bitat natural despr¨¦s de mesos de recuperaci¨® en la Fundaci¨® per a la Conservaci¨® i Recuperaci¨® dels Animals Marins (CRAM). Aquesta esp¨¨cie es troba en "estat vulnerable de conservaci¨®" i est¨¤ amena?ada per la contaminaci¨®, l'escalfament global, l'activitat pesquera i la sobreexplotaci¨® de les platges. Per aquests motius les tortugues babaues abandonen el litoral espanyol per pondre els ous. ?

Totes dues s'han submergit en la immensitat del mar Mediterrani per nedar fins a l'oce¨¤ Atl¨¤ntic, les costes gregues, o potser les illes Balears. S¨®n molts els interrogants que envolten el comportament d'aquesta esp¨¨cie. El 2016, Bienvenida i Coco van ser rescatades a la costa catalana per uns regatistes. Les van trobar ag¨°niques i atrapades entre pl¨¤stics. El seu alliberament posa el punt final, en un projecte d'investigaci¨® sobre tortugues marines a Catalunya, finan?at per la Fundaci¨® del Banc Santander.

Durant aquest any, 57 exemplars de tortugues babaues han mort a Catalunya atrapades per pl¨¤stics o despr¨¦s d'haver xocat amb embarcacions, entre altres causes. El projecte, de dos anys de durada, ha rehabilitat i ha retornat al mar set tortugues, algunes de les quals equipades amb un GPS per seguir-les via sat¨¨l¡¤lit i estudiar-ne els seus comportaments, sobretot reproductius. Els animals han restat en una cambra hiperb¨¤rica exclusiva per a l'esp¨¨cie, utilitzada per segon cop a Espanya. ?s el mateix aparell que es fa servir a l'hora d'evitar les aturades card¨ªaques dels bussejadors, provocades pels canvis de pressi¨® sobtats en pujar cap a la superf¨ªcie. ¡°Hem descobert que elles tamb¨¦ pateixen l'anomenat mal del bus, per aix¨° ¨¦s molt important que els pescadors no les tirin al mar despr¨¦s d'atrapar-les amb les xarxes¡±, ha explicat Marta Lorenzo, veterin¨¤ria del CRAM.?

A l'octubre del 2014, la platja Llarga de Tarragona va ser escenari de l'eclosi¨® d'una vintena d'ous d'aquesta esp¨¨cie. Es tracta d'una imatge que amb el pas dels anys s'ha convertit gaireb¨¦ en ins¨°lita a les costes espanyoles. ¡°Elles solen buscar platges amb poca llum i silencioses per pondre els ous, cosa que al nostre pa¨ªs, amb el turisme, ¨¦s molt dif¨ªcil que passi¡±, explica Lorenzo. ¡°Ara trien el Mediterrani oriental, especialment el grec, on estan m¨¦s tranquil¡¤les¡±, relata Marta Carreras, bi¨°loga de la fundaci¨® mediambiental Oceana.

La pesca accidental ¨¦s una de les principals causes de regressi¨® de l'esp¨¨cie. Per aix¨°, el projecte del CRAM tamb¨¦ ha impulsat campanyes de sensibilitzaci¨® i capacitaci¨® per als pescadors, especialment els del delta de l'Ebre, perqu¨¨ ¨¦s l'¨²nica zona de tot el litoral espanyol on est¨¤ permesa la pesca d'arrossegament a menys de 50 metres. ¡°Els pescadors creien que quan les llan?aven al mar les salvaven, per¨° ¨¦s pitjor. El millor ¨¦s que ens avisin perqu¨¨ nosaltres actuem en el menor temps possible¡±, ha afegit Lorenzo. A trav¨¦s d'aquest model espec¨ªfic de cambra hiperb¨¤rica, les tortugues "s¨®n col¡¤locades en espais amb pressions per sobre de les atmosf¨¨riques que fan que els gasos i les bombolles de les seves art¨¨ries desapareguin".

A trav¨¦s del seguiment per sat¨¨l¡¤lit, els investigadors investiguen on posen els seus nius

A trav¨¦s del seguiment per sat¨¨l¡¤lit, els investigadors han descobert on posen els seus nius i en quins llocs xoquen contra els vaixells, "informaci¨® molt ¨²til per despr¨¦s prendre mesures i saber com actuar". El projecte ha marcat cinc tortugues de diverses edats i han estat registrades m¨¦s de 3.390 posicions monitorades al mapa i m¨¦s de 2.130 milles n¨¤utiques de seguiment. Un dels animals marcats va ser la?Lluna, una tortuga a la qual van haver d'amputar una extremitat despr¨¦s de quedar enganxada amb un pl¨¤stic. ¡°Malgrat perdre una pota, la Lluna va ser alliberada i ara busseja per l'Atl¨¤ntic¡±, ha explicat Lorenzo.

Arran d'aquest projecte, la fundaci¨® CRAM ha iniciat un estudi sobre la reproducci¨® assistida en captivitat. "En el futur esperem poder criar-les al centre, encara que no tenim una data marcada per comen?ar a fer-ho", han explicat els investigadors.?

No existeixen estad¨ªstiques exactes sobre el nombre de tortugues babaues que habiten el Mediterrani, ni si se n'ha redu?t la poblaci¨® en les ¨²ltimes d¨¨cades. Malgrat aix¨°?els investigadors han insistit que la situaci¨® ha millorat durant els ¨²ltims anys. ¡°Ara ja no estan catalogades com a esp¨¨cies en perill d'extinci¨®, sin¨® com a animals en estat vulnerable de conservaci¨®. "?s una dada significativa que justifica que les coses van a millor¡±, ha afegit Lorenzo. No obstant aix¨°, les xifres obtingudes semblen dir el contrari. Almenys pel que fa a defuncions. El director general del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Ferran Miralles ha precisat que aquest any ha estat el tercer dels pitjors, despr¨¦s que el 2012 i el 2016 es registressin 87 i 85 morts, respectivament.?