Par¨ªs ret homenatge a Francesc Boix, el fot¨°graf de Mauthausen

Francesc Boix ja descansa en pau. Entre els seus i prop dels grans de la hist¨°ria i la cultura. Les restes del fot¨°graf catal¨¤ que va retratar la Guerra Civil espanyola i va ser testimoni clau dels horrors dels camps d'extermini nazis van ser traslladades aquest divendres al principal cementiri de Par¨ªs, el P¨¨re Lachaise, en una cerim¨°nia presidida per l'alcaldessa de la capital francesa, Anne Hidalgo, i l'alcalde inter¨ª de Barcelona, Gerardo Pisarello.

"Avui honrem un home, Francesc Boix, que va marcar la hist¨°ria amb el seu valor, amb la seva lluita contra el franquisme i contra el feixisme", va dir Hidalgo. "Vivim en un moment diferent del que va con¨¨ixer Boix. Per¨° tamb¨¦ observem amb preocupaci¨® la forma en qu¨¨ la intoler¨¤ncia i la desigualtat es produeix a tota Europa", va continuar Pisarello. "Som aqu¨ª per mantenir la promesa sempre inacabada de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, una promesa per la qual Boix va lluitar tota la seva vida".

Segur que, d'haver conegut la seva destinaci¨® final, Boix (Poble Sec, Barcelona, 1920- Par¨ªs, 1951) hi hauria donat el seu vistiplau. El jove fot¨°graf republic¨¤, que va sobreviure a Mauthausen, descansa ara prop de brigadistes internacionals francesos, l¨ªders del Partit Comunista gal, dels monuments en record dels lluitadors de la resist¨¨ncia i, tamb¨¦, els dedicats a les v¨ªctimes de tots els camps d'extermini nazis. Boix, que va morir a 31 anys, reposa tamb¨¦ molt prop del memorial erigit en honor dels 10.000 republicans espanyols que, com ell, van morir en camps de deportaci¨® i dels 25.000 que van perdre la vida lluitant "al costat de les forces aliades, en els maquis, o afusellats" durant la II Guerra Mundial. Paul ?luard, poeta, comunista i membre de la resist¨¨ncia, tamb¨¦ ¨¦s ve¨ª seu, igual que la tamb¨¦ fot¨°grafa Gerda Taro, que va morir en la Guerra Civil espanyola.

El trasllat de les restes de Boix, la tomba de les quals ¨¦s al cementiri de Thiais, als afores de Par¨ªs, corria perill de desapar¨¨ixer, no va ser f¨¤cil. Han estat 12 anys d'esfor?os, va recordar a EL PA?S Daniel Simon, president de l'Amicale de Mauthausen de Par¨ªs, el motor de l'operaci¨®, per la qual ha disposat del suport de la filial espanyola de l'organitzaci¨®, aix¨ª com de l'Ajuntament de Barcelona. Per¨° va ser un esfor? necessari per recon¨¨ixer "una acci¨® excepcional de resist¨¨ncia", com va subratllar durant l'homenatge.

La bandera republicana amb la qual alg¨² havia embolicat el retrat m¨¦s emblem¨¤tic de Boix, una imatge en la qual apareix amb una c¨¤mera al coll just despr¨¦s de l'alliberament de Mauthausen, va ser retirada abans que comenc¨¦s la cerim¨°nia. Per¨° la tricolor espanyola no va desapar¨¨ixer: molts dels 200 assistents a l'acte havien portat les seves i una altra cobria el ta¨¹t de Boix, que va atestar en els judicis de N¨²remberg contra dirigents nazis. Els negatius que va aconseguir treure del camp de concentraci¨® ¡ªestava destinat al laboratori fotogr¨¤fic¡ª amb ajuda d'altres presos espanyols i la complicitat d'Anna Pontner, una ve?na austr¨ªaca, van servir com a prova durant els processos de N¨²remberg i Dachau. "Les seves fotos s¨®n un testimoni prec¨ªs de l'horror (...) que van permetre enjudiciar els culpables i mostrari al m¨®n el que havia estat all¨°", va recordar Hidalgo.

A la primera fila, entre l'alcaldessa de Par¨ªs i el n¨²mero dos barcelon¨ª, escoltava emocionada Ana Mar¨ªa Salomo Boix, neboda per part materna del fot¨°graf, al que mai va con¨¨ixer personalment i del que nom¨¦s ha sabut la seva singular hist¨°ria en els ¨²ltims anys. "A la fam¨ªlia ning¨² s'esperava que ho hagu¨¦s fet tan b¨¦, jo ho coneixia a trav¨¦s de les cartes que enviava a la meva mare, que era la seva germana, per¨° ell no deia he fet aix¨° o aix¨° altre, no deia res, ho he sabut els ¨²ltims anys, quan vaig ser a Mauthausen i moltes persones em van explicar el ben que va fer", va explicar. Com Ramiro Santisteban, supervivent de Mauthausen i que ha explicat com Boix va salvar el seu pare al camp de concentraci¨® en el qual van passar cinc anys. Malgrat els seus gaireb¨¦ 96 anys, Santisteban tampoc va voler perdre's l'homenatge, igual que Llibert Tarrag¨®, fill d'un altre deportat espanyol de Mauthausen.

Tots es van aixecar al pas del f¨¨retre fins al seu ¨²ltim lloc de descans "dempeus, lliures i pensant", com va dir Hidalgo. "Perqu¨¨ ¨¦s amb la llibertat, amb el pensament, amb l'educaci¨®, amb la cultura com es combat en democr¨¤cia, aix¨ª ¨¦s com se segueix vivint".