Barcelona homenatja 30 anys despr¨¦s les v¨ªctimes d¡¯Hipercor

?s de les coses que han quedat gravades en la mem¨°ria de la ciutat. No hi ha ning¨² a Barcelona de m¨¦s de 40 anys que no recordi on estava la tarda del 19 de juny del 1987, quan ETA va fer esclatar una bomba a l'aparcament de l'Hipercor i va matar 21 persones i en va ferir 45. L'Ajuntament ha recordat aquest dissabte les v¨ªctimes en un auster, per¨° emotiu i molt emocionant acte. Un reconeixement que, llevat de la col¡¤locaci¨® del monument commemoratiu a la Meridiana el 2003, ha trigat 30 anys en arribar.

Ha estat un acte breu per¨° molt i molt intens. 15 minuts sense m¨¦s paraules que les del poema Per qui toquen les campanes, de John Donne, que ha llegit la dramaturga ?ngels Aymar. L'acte ha aconseguit reunir les fam¨ªlies de 20 dels 21 morts: des de xavals fins a persones molt grans. Ha estat bestial l'emoci¨® de les seves cares i les seves ll¨¤grimes 30 anys despr¨¦s.

Asseguts sota el monument de pedra grisa, han contemplat l'espectacle dels ballarins voluntaris no professionals que s'han mogut al so del piano. Despr¨¦s, un per un, acompanyats pels ballarins s'han aixecat per deixar un objecte del seu familiar mort a l'atemptat sobre una cadira buida. Hi havia ll¨¤grimes en els ulls de bona part dels assistents. Familiars, p¨²blic, autoritats --encap?alades per l'alcaldessa Ada Colau-- i periodistes. Una pilota, un ordinador, una foto, una m¨¤scara, unes castanyoles, fils de cosir, papers, una llibreta, un nas de pallasso, un rellotge, unes ulleres, un llibre, teles i sabatilles, una samarreta, bol¨ªgrafs, una flor, uns anells, un potet amb pedres i un encenedor, uns pe¨¹cs de nounat i un vestit de nad¨®.

No hi ha hagut parlaments tampoc en la posterior visita a la placa que recorda l'atemptat i que l'Ajuntament ha col¡¤locat davant el centre comercial. Una commemoraci¨® que si ha trigat tres d¨¨cades ¨¦s perqu¨¨ encara hi ha ferides obertes. En l'homenatge han participat representants de tots els grups municipals del consistori excepte la CUP, el comissionat de Memoria Hist¨®rica i art¨ªfex de l'acte, Ricard Vinyes, policies i bombers i per part de la Generalitat hi havia el director general dels Mossos d'Esquadra, Albert Batlle. Tampoc ha participat en l'acte el president de la Associaci¨® Catalana de V¨ªctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), Jos¨¦ Vargas. L'ACVOT celebrar¨¤ el seu propi acte dilluns que ve.

Amb els ulls enrogits, o amagats despr¨¦s d'ulleres de sol, les fam¨ªlies de les v¨ªctimes han agra?t un acte que consideren un desgreuge. Expliquen que ning¨² de l'administraci¨® els ha cridat en tots aquests anys. Fins que l'actual govern municipal els va visitar un a un. Molts encara necessiten atenci¨® psicol¨°gica. "Ha estat preci¨®s. M¨²sica, cadires buides i un objecte personal. Quina manera de dir tant amb tan poc. No podien fer-ho millor", agra?a Alberto G¨¹ell, fill d'una v¨ªctima. "I sense discuros de pol¨ªtics. Sense pol¨ªtica. Homenatjant a persones", celebrava. Tamb¨¦ estava molt emocionat Robert Manrique, que va presidir la delegaci¨® catalana de l'Associaci¨® de V¨ªctimes del Terrorisme fins l'any 2002, quan se'n va apartar al t¨¦mer que es politz¨¦s. Darrere de cadascuna de les cadires buides hi ha hist¨°ries humanes impressionants. D'un beb¨¨ que no va arribar a n¨¦ixer. D'un home que va perdre a la seva dona i les dues filles. D'un nen que es va quedar sense pares ni germ¨¤. Alguns no han volgut participar en actes p¨²blics fins avui. Uns altres, ho han fet perqu¨¨ els ho ha demanat el n¨¦t que volia homenatjar a l'avi que no ha conegut. Per fi Barcelona ha reconegut tant de dolor.