Una rosa sobreviu a Nodeirinho

Fa dos dies que a Nodeirinho no es fa de dia com de costum. El cel ¨¦s gris, blanquin¨®s, per¨° el pitjor ¨¦s el silenci. No hi ha ning¨², no hi ha res. Dissabte eren 50 ve?ns, ara en s¨®n 11 menys. El poble fa pudor de fum i mort. No queden ni els supervivents. Portes tancades, cotxes carbonitzats i ni un animal al carrer.

Dissabte,?l'infern en forma de boles de foc va arribar aqu¨ª i s'hi va quedar. L'¨²nic rastre de vida ¨¦s una rosa penjada de la porta d'un cotxe cremat. A dins hi anaven una ¨¤via, la filla i la neta. Van pensar que era millor fugir amb el cotxe que quedar-se a casa. Aquesta rosa ¨¦s l'¨²nica cosa que va sobreviure.

A la localitat ve?na de Figueira van tenir m¨¦s sort, almenys en un primer moment. Dissabte els va sobrevolar la trag¨¨dia, per¨° diumenge les flames es van acarnissar amb les cases de la localitat. La Celeste, de 80 anys, descriu el que ha viscut com la fi del m¨®n: ¡°Volaven, volaven boles de foc i all¨¤ on queien, s'encenien. Alguns van decidir agafar el cotxe i sortir, per¨° jo vaig pensar que si m'arribava la fi del m¨®n, que fos a casa meva, amb les meves coses. Vaig tancar les finestres i em vaig salvar¡±.

La Celeste, amb la seva ve?na Laura, plora per les cases perdudes diumenge a la nit. La Laura ha viscut els seus 75 anys a Figueira. ¡°He perdut la casa dels meus sogres i dues m¨¦s, les gallines es van carbonitzar i els conills, tamb¨¦¡±. La Celeste i la Laura expliquen els horrors que han patit els seus ve?ns, amb l'¨²nic consol que no hi ha hagut v¨ªctimes mortals al poble.

¡°A dos germans els va separar el foc¡±, explica l'Antonia, que tamb¨¦ ha passat els 83 anys de la seva vida a Figueira. ¡°Un dels dos va sobreviure, per¨° va haver de veure com el seu germ¨¤ es cremava al cotxe sense poder-lo ajudar¡±. L'Antonia, que t¨¦ un bra? amb cremades per haver lluitat contra el foc, tamb¨¦ ha perdut algunes cases i barracons. ¡°He perdut totes les patates que guardava¡±, assegura.

Els bombers es van passar tot el dilluns al mat¨ª tirant aigua sobre les cases de la Celeste, la Laura i l'Antonia. L'Avelino, el b¨¤rman del poble, dona de menjar als bombers. ¡°Ajudem en el que podem¡±. La seva mare, amb un barret negre, entra a casa seva, plena de fum, de la qual nom¨¦s queden quatre parets.?No tenen llum ni tel¨¨fon des de fa dos dies. ¡°Vaig esmorzar dissabte i ja no he menjat m¨¦s¡±, diu la Laura. ¡°Nom¨¦s bec llet. Tampoc he dormit des que va comen?ar tot".?

Cauen gotes sobre el poble. ¡°Els avions, que tornen¡±, diu la Laura. Per¨° no, ¨¦s pluja de deb¨° perqu¨¨ els avions no poden volar amb les columnes de fum. Un llampec ho confirma. "Ens l'envia Nostra Senyora de F¨¤tima. Arriba despr¨¦s de molt de mal, per¨° ¨¦s d'ella, segur¡±, diu la Laura. Malgrat tot, la dona s'acomiada amb una educaci¨® que commou: "Disculpi que el deixi, per¨° he de marxar. Gr¨¤cies per la seva atenci¨® i inter¨¨s".

Les tert¨²lies de Figueira, de Pedr¨®g?o Grande, dels pobles on encara queda alg¨², s¨®n d'hist¨°ries incre?bles, de com es va salvar un llebrer, de l'hero?citat d'un bomber que va salvar una fam¨ªlia ficant-la per un t¨²nel d'aire entre el foc, i de desgr¨¤cies, moltes desgr¨¤cies. A Cani?al nom¨¦s hi queda una casa, la que t¨¦ piscina. Les del darrere i el davant, les de la dreta i l'esquerra, estan totalment calcinades.

No obstant aix¨°, la rutin¨¤ria salutaci¨® matinal entre els ve?ns de Pedr¨®g?o Grande, d'Alvelas, de G¨®is o d'Avelar?no ha canviat.

-Tot b¨¦?

I la resposta t¨ªpica portuguesa, malgrat la desgr¨¤cia, no varia:

-Ja he estat pitjor.