Antologies gregues i llatines

Sembla que, a poc a poc, el Servei de Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona es posa al dia: ara ens n¡¯arriben dues antologies de literatura, l¡¯una de les lletres de Gr¨¨cia, l¡¯altra de les lletres llatines de la Roma antiga, amb cobertes atractives ¡ªno com les que eren habituals, que sempre feien pensar en els dossiers que publiquen les entitats financeres¡ª, bon paper i bona tipografia. Les dues tenen el prop¨°sit de fer arribar al gran p¨²blic trossos de les literatures respectives, en tots dos casos triats i tradu?ts per professors dels tamb¨¦ respectius departaments, mal avinguts ab uniuersitate condita.

Com que la paraula antologia cont¨¦ la veu grega anthos, que vol dir ¡°flor¡± ¡ªd¡¯aqu¨ª deriven les paraules sin¨°nimes de florilegi, floresta o, simplement, flor, com volia Men¨¦ndez Pidal, per a reculls de poesia¡ª, tenim la impressi¨® que l¡¯antologia grega hauria de ser dues vegades m¨¦s extensa que la llatina, perqu¨¨ ¨¦s florida tota ella, o quasi; la llatina, que t¨¦ enormes valors, sempre fa la impressi¨® de ser un palimpsest de la grega, escrita quasi sempre com a imitaci¨® dels g¨¨neres grecs i de les seves formes m¨¨triques. Per¨° en aquest cas ha estat al rev¨¦s: l¡¯antologia de literatura grega, Anthologia / Antologia, Selecci¨® de textos grecs, d¡¯Homer a Libani, edici¨® a cura de Francesca Mestre (Universitat de Barcelona, 2017), en octau, nom¨¦s t¨¦ cap a cent p¨¤gines, perqu¨¨ les altres cent corresponen als originals en llengua grega; mentre que la llatina, editada en quart menor i sense les versions originals, en t¨¦ cap a quatre-centes.

Si tenim present una observaci¨® que ja s¡¯ha fet, aix¨° sembla lleugerament desmesurat, i val a dir que la floresta romana, Antologia de la literatura llatina, a cura de Javier Velaza (Universitat de Barcelona, 2017), arriba a aquestes dimensions gr¨¤cies a incloure autors tan secundaris com Apici, Aureli V¨ªctor o Pacuvi: hauria estat millor estendre¡¯s m¨¦s en els grans autors del per¨ªode imperial, no incloure fragments ¡ªno ¨¦s el mateix, en filologia, que passatges¡ª quasi sense significaci¨®, com el de Corneli Gal (¡°... tristesa per la teva maldat..., L¨ªcoris¡± ¡ª ?!), i deixar a banda llibres com ara L¡¯ase d¡¯or, d¡¯Apuleu, o les obres dels comedi¨°grafs, tota vegada que nom¨¦s adquireixen sentit quan es presenten en tota l¡¯amplada del seu argument.

Altrament, com ens hauria agradat veure-hi tradu?da l¡¯¨¨gloga segona de Virgili! Com, trobar-hi els episodis de la decad¨¨ncia moral de Roma que es llegeixen a Petroni o a la Hist¨°ria Augusta! Com, llegir-hi m¨¦s p¨¤gines de Catul i menys de la Madame Tussauds de Roma, val a dir Publi Ovidi Nas¨®! Quin goig, per¨°, trobar-hi el discurs contra Catilina, de Cicer¨®, avui tan avinent: Quo usque tandem abutere, Puigdemonte, patienta nostra! Tot aix¨° ve a confirmar una hip¨°tesi: la millor antologia de qualsevol literatura hauria de consistir en l¡¯edici¨® de tots els seus textos, baldament fos en tres mil, trenta mil, o tres-cents mil volums!

L¡¯antologia de textos grecs ho tenia tot a favor per poder ser m¨¦s coherent. Est¨¤ dedicada a Eul¨¤lia Vintr¨®, professora que va ser del departament que escau, i cont¨¦ menys autors que la llatina, per¨° tots de primera magnitud, des d¡¯Homer a Lluci¨¤ de Sam¨°sata. ?s biling¨¹e, com s¡¯ha dit, cosa que honora l¡¯edici¨®. Tamb¨¦ hi passa que els passatges de la Il¨ªada i de l¡¯Odissea no s¨®n precisament els que m¨¦s haurien pogut satisfer un lector universal: ¨¦s notable l¡¯estada d¡¯Ulisses a l¡¯Hades, per¨° els lectors comuns haurien agra?t una nova traducci¨® ¡ªcom ho s¨®n quasi totes, i molt bones¡ª dels episodis de Nausica, de Polifem, de Circe, o del retorn d¡¯Ulisses a ?taca. Els passatges d¡¯Els acarnesos, d¡¯Arist¨°fanes, estan molt b¨¦, per¨° m¨¦s ho hauria estat el passatge d¡¯Els n¨²vols que fa mofa de la filosofia socr¨¤tica, o el de Les granotes fent riota dels tr¨¤gics. En canvi, ¨¦s magn¨ªfica la tria del passatge de l¡¯Ant¨ªgona sofoclea. Home! I Plat¨®? ?No hauria estat molt adient incloure passatges del Fedre, o del Banquet, sobre l¡¯amor, i, en el cas de La Rep¨²blica, trossos del llibre III o X, en qu¨¨ els poetes i els artesans (id¨¨ntica cosa per a Plat¨®) s¨®n blasmats i condemnats a l¡¯exili per l¡¯estat guardi¨¤ somniat pel fil¨°sof? Per contra, torna a estar molt b¨¦ la tria dels passatges de La Constituci¨® d¡¯Atenes, encara exemplars. A m¨¦s, aquesta antologia de literatura grega explica de quina edici¨® procedeixen els textos triats ¡ªperqu¨¨ de manuscrits originals no n¡¯hi ha cap¡ª i els contextualitza molt adequadament per tal que no caminem a les palpentes.

?No saludarem amb entusiasme aquestes dues iniciatives editorials, despr¨¦s d¡¯haver transitat les edicions universit¨¤ries una terra eixorca durant molts anys? Ja ho crec que ho fem.