Els mobles barrocs del Palau Mox¨®, a la venda

No existeix un inventari detallat del ric mobiliari que es conservava al Palau Mox¨® de Barcelona fins fa uns mesos, quan l¡¯edifici que pertanyia a la fam¨ªlia que el va construir al segle XVIII el va vendre per 7,5 milions d¡¯euros. La compra de l¡¯edifici situat a la pla?a Sant Just i Pastor, en ple barri G¨°tic, es va fer sense mobiliari. ¡°Les finques es venen buides si no hi ha inter¨¨s pels mobles¡±, va explicar In¨¦s Mox¨® fa unes setmanes a aquest diari, quan va assegurar que el mobiliari era a Sevilla, on resideix aquesta arist¨°crata.

Per¨° no tot. Al desembre del 2016, un mes abans que l¡¯edifici s¡¯ofer¨ªs, per segona vegada, a l¡¯Ajuntament perqu¨¨ exerc¨ªs el dret de prefer¨¨ncia pel fet de tractar-se d¡¯un b¨¦ cultural d¡¯inter¨¨s local, la fam¨ªlia va posar a la venda una de les peces m¨¦s excepcionals de tot el mobiliari: una gran llibreria vitrina amb taula escriptori creada entre el 1780 i el 1790, poc despr¨¦s que es constru¨ªs el palau, que havia rom¨¤s all¨¤ durant m¨¦s de dos segles, de manera que a l¡¯inventari post mortem de Francisco Graell, el noble que va ordenar construir el palau en 1770, hi apareix citat.

El moble, que subhastava la sala Balclis de Barcelona amb un preu de sortida de 20.000 euros, no es va adquirir i al cap d¡¯uns mesos ¡ªencara era a la sala a principis de mar?¡ª la fam¨ªlia el va retirar i se n¡¯ignora el parador actual. L¡¯originalitat d¡¯aquesta pe?a, realitzada en noguera, palissandre i boix, l¡¯ha portat a ser la protagonista del n¨²mero de juliol de la revista Estudio del Mueble, de l¡¯Associaci¨® per a l¡¯Estudi del Moble, que la qualifica d¡¯excepcional i ¨²nica per la seva tipologia i en destaca la gran labor de talla, marqueteria i xapatge, exemple del bon treball d¡¯ebenisteria de la Barcelona del segle XVIII; una cosa que, pel que sembla, encantava a l¡¯alta societat de llavors, ja que representava el seu estatus social.

Ning¨² no sap si han sortit a la venda m¨¦s mobles en els ¨²ltims mesos, perqu¨¨ cap administraci¨®, ni la municipal ni la Generalitat, que vetlla pels b¨¦ns mobles catalans, no s¡¯ha preocupat de saber quines peces hi havia al palau fins fa uns mesos, ni quina import¨¤ncia patrimonial tenien.

¡°Al desembre del 2005 tres persones de l¡¯associaci¨® vam fer una catalogaci¨® de part del mobiliari del Palau Mox¨® i en vam destacar 25 peces¡±, explica M¨°nica Piera, presidenta de l¡¯Associaci¨® per a l¡¯Estudi del Moble. ¡°Fins fa molt poc aquest tipus de mobles excepcionals fets a Barcelona passaven per mallorquins, perqu¨¨ en tenim pocs exemples, ja que ens els hem carregat gaireb¨¦ tots¡±.

Quant al preu a qu¨¨ sortia a la venda, l¡¯experta destaca que ¡°el mobiliari antic ¨¦s molt barat i els mobles catalans no els compra ning¨²¡±. No obstant aix¨°, ressalta que ¡°es tracta d¡¯una pe?a que podria estar perfectament al Museu del Disseny, on no hi ha cap moble bo del segle XVIII¡±. De les 25 peces que es van catalogar fa uns anys, Piera destaca com a m¨¦s rellevant, a part d¡¯aquesta vitrina i del retaule del segle XVI que hi havia a l¡¯entrada atribu?t a Joanot de Pau, una alcova amb un llit pintat estil Carles IV i un cadirat blanc del mateix estil, a m¨¦s d¡¯una fant¨¤stica arquella de noguera del segle XVI amb tem¨¤tica geom¨¨trica de tradici¨® musulmana i marqueteria de pinyolet ¡°que era de les m¨¦s pures que he vist¡± i que Piera tamb¨¦ creu que es mereixeria estar ¡°en el museu per la seva singularitat¡±.

Piera assegura que ¡°m¨¦s enll¨¤ del valor de cadascuna d¡¯aquestes peces, el que fa interessants aquestes cases ¨¦s el conjunt¡±. Per aix¨°, lamenta que s¡¯hagi perdut aquesta oportunitat que Barcelona tingu¨¦s un edifici aix¨ª. Malgrat tot, Piera justifica que es venguin mobles com aquests: ¡°Els privats n¡¯estan farts, ¨¦s un sacrifici, perqu¨¨ ¨¦s complicat mantenir-los en bones condicions i no tenen ajudes, sin¨® tot el contrari: se¡¯ls renyeix i se¡¯ls multa per part de l¡¯administraci¨®. Per¨° ¨¦s un error, perqu¨¨ aix¨° els porta a desprendre-se¡¯n quan poden i en tenen una oportunitat. ?s un tema delicat que caldria arreglar entre tots¡±, rebla Piera.