M¨¦s de 14.600 nens catalans falten a classe de forma regular

Fer campana, fer rod¨® o saltar-se l'escola. S¨®n els malnoms que es fan servir en l'argot estudiantil per referir-se al fet que un alumne, en edat d'escolaritzaci¨® obligat¨°ria, falti a classe. No obstant aix¨°, si l'abs¨¨ncia ¨¦s reiterada i no justificada es tracta d'absentisme escolar, un fenomen que, pels riscos psicosocials que comporta, requereix la intervenci¨® de l'escola i dels serveis socials del territori. El curs 2014-2015, ¨²ltim any del qual es tenen xifres, 14.618 nens d'infantil, prim¨¤ria i secund¨¤ria eren absentistes regulars, ¨¦s a dir, que faltaven a m¨¦s del 25% de les hores lectives. Es tracta d'un 11% m¨¦s que l'any anterior.

¡°Es recull tot l'absentisme perqu¨¨ els centres passen llista dels alumnes cada dia. Per¨° es considera preocupant a partir que faltin a m¨¦s del 25% de les hores lectives¡±, puntualitza Jordi Mir¨®, director general d'Atenci¨® a la Fam¨ªlia i a la Comunitat Educativa del Departament d'Ensenyament. En el curs 2014-2015 es van registrar 6.017 casos d'absentisme en educaci¨® infantil, 4.050 a prim¨¤ria i 4.551 a secund¨¤ria. En total, es tracta d'un 11% m¨¦s que l'any anterior, encara que Ensenyament sost¨¦ que la xifra est¨¤ estabilitzada. ¡°Que hi hagi un ¨²nic nen absentista ja ¨¦s un problema, per¨° no ha crescut significativament. La situaci¨® est¨¤ estabilitzada per¨° cal minimitzar-la i estem treballant en aix¨°¡±, postil¡¤la Mir¨®.

Cada cas ¨¦s singular i es tracta d'un fenomen en el qual incideixen molts factors, sostenen els experts. Per comen?ar, hi ha difer¨¨ncies entre l'abs¨¨ncia a classe d'un alumne d'infantil i un de secund¨¤ria. ¡°En termes generals, quan els absentistes s¨®n nens ¨¦s per problemes familiars i quan s¨®n adolescents ¨¦s perqu¨¨ els pares no poden amb ells¡±, assenyala Carlos Alarc¨®n, membre de la comissi¨® d'inf¨¤ncia del Col¡¤legi de Treball Social de Catalunya. En qualsevol cas, agrega, l'absentisme ¡°¨¦s un indicador d'inf¨¤ncia en risc¡±.

¡°Hi ha molts tipus d'absentisme. El cr¨°nic, per exemple, es veu m¨¦s entre la poblaci¨® gitana. I aqu¨ª hi intervenim amb promotors escolars que actuen a 11 zones i ja hem aconseguit reincorporar el 52% dels absentistes¡±, apunta Mir¨®. Tamb¨¦ n'hi ha un altre d'estacional, assenyala, m¨¦s com¨² en determinades ¨¨tnies centrafricanes durant les ¨¨poques de l'any en les quals fan viatges familiars als seus pa?sos d'origen. A m¨¦s, agrega l'alt c¨¤rrec d'Ensenyament, hi ha una altra classe d'absentisme vinculat a algun conflicte familiar o al centre, com pot ser un cas d'assetjament escolar.

En qualsevol cas, si es detecta que un alumne est¨¤ faltant a classe amb freq¨¹¨¨ncia, la intervenci¨® ¨¦s a c¨¤rrec, en primer lloc, del centre educatiu, que disposa d'un protocol d'actuaci¨® segons la gravetat del cas. ¡°El 90% de les vegades se soluciona en el centre educatiu, perqu¨¨ s¨®n els que estan en millors condicions per intervenir. Parlem amb la fam¨ªlia i l'alumne i busquem mesures per recuperar l'absentista¡±, diu Mir¨®.

En cas que la intervenci¨® del centre falli o no sigui suficient, el centre deriva el cas als serveis socials del territori. ¡°Nosaltres hi intervenim perqu¨¨ ¨¦s un indicador d'inf¨¤ncia en risc¡±, apunta Alarc¨®n.

Els experts diuen que l'absentisme ¨¦s un element d'exclusi¨® social

Els serveis socials posen especial atenci¨® a l'entorn familiar. ¡°Se cita els pares i, segons l'edat, l'alumne, i fem un diagn¨°stic social per veure on ¨¦s la dificultat¡±, apunta Alarc¨®n. El treballador social assegura que l'absentisme acostuma a ser el punt de partida d'alguna cosa m¨¦s profunda. ¡°?s un s¨ªmptoma m¨¦s i t¨¦ a veure amb una situaci¨® i relaci¨® parental que est¨¤ danyada. Cal fer una exploraci¨® amb la fam¨ªlia i veure quins recursos tenen¡±, agrega.

L'absentisme pot donar-se en nens de tots els estrats socials, per¨° Alarc¨®n assegura que, en qualsevol cas, ¡°¨¦s un element m¨¦s de risc d'exclusi¨® social¡±. Per aix¨° la intervenci¨® ha de ser immediata i eficient, adaptada a la realitat de cada cas. ¡°Si parlem de casos de menors en qu¨¨ per als pares no ¨¦s prioritari que vagin a l'escola, cal fer una intervenci¨® de conscienciaci¨®, com donar ajudes a domicili per donar un cop de m¨¤ en les din¨¤miques familiars de preparar l'esmorzar als nens o portar-los a l'escola¡±, apunta el treballador social.

Amb tot, els serveis socials b¨¤sics tenen compet¨¨ncia per assistir els casos en els quals el risc per al menor ¨¦s lleu o moderat. Quan es creua aquesta barrera i assumeixen que els nens corren un risc m¨¦s elevat en el seu nucli familiar, deriven el cas als Equips d'Atenci¨® a la Inf¨¤ncia i l'Adolesc¨¨ncia (EAIA), els serveis socials especialitzats en menors. ¡°Si nom¨¦s hi ha absentisme, ¨¦s dif¨ªcil que es derivi el cas a l'EAIA. Aix¨° es fa quan constates que les necessitats del nen no estan sent cobertes i hi ha un possible dany al menor¡±, conclou Alarc¨®n.