Per qu¨¨ l¡¯avi est¨¤ ingressat a 40 quil¨°metres?

Una dona del Barcelon¨¨s va viure durant 10 anys a casa lligada a una cadira per culpa d'un ictus. Va acabar ingressada a la Fundaci¨® Amiba, un centre de dia, i va morir l¡¯any passat: "Valia 700 euros al mes i a les tres de la tarda ja tornava a ser a casa, per¨° era l'¨²nica manera de no enviar-la fora de la comarca", explica el seu gendre, Juanjo ?lvarez. "Vam haver de sortir molts cops de la feina perqu¨¨ a la tarda queia de la cadira i quedava estesa a terra", recorda. L¡¯alternativa era ingressar-la a Lleida, a l¡¯Arag¨® o al Maresme, on els serveis socials els asseguraven que hi havia lloc. El problema era com s'ho podien combinar per visitar-la tan lluny.

El 67% d¡¯avis de m¨¦s de 80 anys sol¡¤liciten els serveis d¡¯una resid¨¨ncia a Catalunya, segons les dades de l'informe de Serveis Socials del 2016. Al Barcelon¨¨s, les llistes d'espera per entrar a una resid¨¨ncia p¨²blica poden arribar als quatre anys, com, per exemple, a la resid¨¨ncia p¨²blica de Santa Coloma de Gramenet. Aquest ¨¦s l'¨²nic centre p¨²blic de tota la ciutat i t¨¦ 165 places.

Un estudi de la Federaci¨® d¡¯Associacions de Ve?ns i Ve?nes de Barcelona (FAVB) destaca que a la ciutat hi ha 5.208 places p¨²bliques i 11.844 sol¡¤licituds en llista d'espera (tenint en compte que cada persona pot demanar tres peticions a tres centres diferents). Els avis que necessiten entrar urgentment a una resid¨¨ncia acaben optant per despla?ar-se fora de la seva zona o per pagar una pla?a privada. Avui, els graus II i III ¨Cpersones amb un alt nivell de depend¨¨ncia¨C?al Barcelon¨¨s han de marxar al Maresme o al Vall¨¨s Oriental, a m¨¦s de 40 quil¨°metres de casa seva, o fins i tot a comarques de Lleida. A la resid¨¨ncia p¨²blica de Canet de Mar la meitat de les 195 places les ocupen persones del Barcelon¨¨s.

¡°Tot era diferent quan els diumenges din¨¤vem junts¡±, diu la filla de Jos¨¦ Acosta, un home de Barcelona que va patir un ictus fa quatre anys, que l¡¯ha deixat incapacitat. Els primers mesos va estar en un centre sociosanitari de Sant Adri¨¤, no gaire lluny de casa seva. Quan ja estava estable, el van traslladar a una resid¨¨ncia p¨²blica de Sant Feliu de Codines (Vall¨¨s Oriental). Ell vol ser prop de la fam¨ªlia, per¨° nom¨¦s cobra la pensi¨® m¨ªnima, les llistes d'espera s¨®n massa llargues i les places privades, massa cares. "Encara queden vuit mesos perqu¨¨ pugui entrar a la resid¨¨ncia p¨²blica del seu barri", comenta la seva filla, Vanessa Acosta. La fam¨ªlia del Jos¨¦ s'organitza com pot per no deixar-lo mai sol. "La meva mare no hi va tant com voldria perqu¨¨ no condueix. Se'ns ha complicat la vida a tots", lamenta la filla. El Jos¨¦ se sent lluny i sempre demana a la Vanessa: "Com va?". Ella se'l mira resignada perqu¨¨ sap que l'¨²nica alternativa ¨¦s: "Esperar, esperar i esperar un torn que potser arriba tard".

L'informe elaborat pel Departament d'Afers Socials el 2015 mostra que 465.974 avis de m¨¦s de 65 anys del Barcelon¨¨s s¨®n susceptibles de necessitar un servei d'assist¨¨ncia per depend¨¨ncia. Les ¨²ltimes dades del departament confirmen que 27.085 persones han estat reconeguts per accedir als serveis d'una resid¨¨ncia. Des de la Generalitat i els Ajuntaments s'ofereixen 999 places, tot i que tamb¨¦ se n¡¯atorguen de concertades i prestacions econ¨°miques.

Al departament asseguren que prefereixen fer convenis amb centres privats que no pas obrir centres p¨²blics, ja que a Catalunya s¡¯opta per oferir als ciutadans l¡¯opci¨® d¡¯escollir on volen ser atesos. No obstant aix¨°, integrants de SOS Gent Gran Barcelona i Santa Coloma assenyalen que els cuidadors s¨®n insuficients: "S'obliden de curar els avis, sovint nom¨¦s hi ha dos treballadors per planta". Tamb¨¦ denuncien falta de material: "No hi ha tovalloles, s'eixuga la gent gran amb llen?ols vells i et fan portar de casa tots els productes de neteja personal".

La tieta de Teresa Franco est¨¤ ingressada a la resid¨¨ncia privada de Santa Coloma de Gramenet. El seu marit, de 91 anys, ha d'agafar tres combinacions d'autobusos des de casa seva per anar-hi. Els nebots van optar per un centre privat perqu¨¨ no era gaire lluny de casa seva: "Ens costa 1.950?euros mensuals i el servei ¨¦s pitjor que el de les resid¨¨ncies p¨²bliques", diu Teresa Franco. Fa dos anys i mig que s'esperen per entrar en un centre a Barcelona a dues passes de casa seva. "Els de serveis socials ens han dit que a Canet, Sant Feliu de Codines o Sant Fost de Campsentelles hi ha places". La Teresa sap que portar la tieta a una p¨²blica els canviaria la vida, per¨° no pot separar-la 40 quil¨°metres del marit: "Com pots fer rec¨®rrer aquesta dist¨¤ncia a una persona tan gran?", es pregunta.