Nous combois per a una ciutat diferent

La transformaci¨® pels Jocs Ol¨ªmpics va enterrar per sempre situacions i paisatges profundament arrelats en l'ess¨¨ncia del barcelon¨ª. La llista ¨¦s ¨¤mpliament coneguda: els banys de Sant Sebasti¨¤, els xiringuitos de la Barceloneta, el barraquisme a primera l¨ªnia de platja¡­ Per¨° la cita ol¨ªmpica va coincidir amb altres canvis m¨¦s subtils, gaireb¨¦ imperceptibles per la seva quotidianitat. Des de llavors, per exemple, no es pot canviar de vag¨® al metro, experimentant aquest vertigen momentani de sortir als t¨²nels.

Fa 25 anys, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va estrenar els combois de la s¨¨rie 2.000, un nom amb una clara intenci¨® futurista escollit per identificar els primers trens continus de la xarxa. En aquests no era necessari obrir la porta, sortir a l'exterior, i aix¨ª poder passar al vag¨® seg¨¹ent. Una maniobra que tot barcelon¨ª preol¨ªmpic recorda i que a les noves generacions els sona a hist¨°ria de les cavernes. Tant com un rodet de fotografia o la m¨²sica en cassete.

El llavors alcalde Pasqual Maragall i el president del Comit¨¨ Ol¨ªmpic Internacional (COI) Joan Antoni Samaranch van presidir el recorregut inaugural a bord dels nous combois. Les noves joguines del transport p¨²blic barcelon¨ª eren sis trens (30 cotxes) amb una estructura molt quadrada i la construcci¨® va ser encarregada a CAF, Meinfesa i GEC-Alstom. Tenien motors Mitsubishi i el cost va ser de 2.880 milions de pessetes. L'¨²ltim es va lliurar a TMB el 1997.

Maragall i Samaranch, informa la premsa de l'¨¨poca, van viatjar el sis d'agost des de l'estaci¨® de Maria Cristina fins a la del Paral¡¤lel de la l¨ªnia tres. Els nous trens, no obstant aix¨°, s'havien comprat pensant en la futura l¨ªnia dos del metro, que es va estrenar el 1995 i que es trobava en plena construcci¨®. I s¨ª, a la Barcelona ol¨ªmpica enlluernada pel peveter enc¨¨s per la fletxa d'Antonio Rebollo o la primera participaci¨® del Dream Team de b¨¤squet en uns Jocs, l'experi¨¨ncia de pujar al tren continu generava curiositat entre els ciutadans.

Viatjar amb metro, llavors, era una altra cosa. El bitllet senzill per al subterrani costava 90 pessetes enfront dels 2,15 euros d'avui. La targeta de 10 viatges, 510 pessetes o 460, si es comprava amb possibilitat d'intercanvi amb tren. Per als Jocs, TMB va treure una targeta especial de tarifa plana per a un, tres, set o 16 dies i amb la qual, expliquen des de l'empresa, es van fer gaireb¨¦ tres milions de viatges.

I viatjar pel metro tamb¨¦ era diferent. El 1992 va comen?ar, de fet, amb l'engegada del tram Santa Coloma ¨C Fondo. Aquesta ¨²ltima estaci¨®, de fet, va ser la primera a ser adaptada amb ascensors. El subterrani de la Barcelona ol¨ªmpica constava d'una xarxa de 71 quil¨°metres i 99 estacions. D'acord a la mem¨°ria d'aquest any de TMB, la xarxa va moure 272 milions d'usuaris. Malgrat l'impuls dels Jocs, el passatge va caure un 2,3% pel que fa al 1991, alguna cosa que l'empresa va atribuir a la desacceleraci¨® econ¨°mica i a l'engegada de les rondes.

L'actual xarxa de metro disposa de 119 quil¨°metres i 156 estacions. Un visitant de l'¨¨poca que torn¨¦s a la ciutat es trobaria amb un mapa del subterrani no gaire diferent per¨° s¨ª m¨¦s ampli: La l¨ªnia dos es va obrir el 1995. El 2001, la l¨ªnia tres va arribar fins a Canyelles. Per al F¨°rum de las Cultures es va adaptar una nova parada a la l¨ªnia groga i va comen?ar a funcional la L11. El 2009 , va arrencar l'encara inacabada l¨ªnia nou i el metro va arribar al Carmel, amb esglai incl¨°s. I l'any passat, per fi, el subterrani va arribar a l'aeroport. La gran assignatura pendent: la uni¨® dels dos trams de la L9.

I els trens 2.000? Doncs encara circulen pels t¨²nels de la l¨ªnia tres, on conviuen amb els de les s¨¨ries 3.000 i 5.000. El gener del 2015, TMB va anunciar que passarien pel taller per un l¨ªfting que permetr¨¤ mantenir-los en funcionament durant molts anys. En termes ferroviaris 25 anys no s¨®n gaireb¨¦ res. L'empresa espera que l'any vinent els sis trens hagin passat pels tallers per a canvis t¨¨cnics, est¨¨tics i d'equipament.

Al taller els espera un canvi general de terra i una nova il¡¤luminaci¨® basada en tecnologia LED. Es canviaran tots els seients per unificar-los en disposici¨® longitudinal. Tamb¨¦ s'instal¡¤lar¨¤ un sistema de videovigil¨¤ncia que permeti gravar en sincronia amb les palanques d'emerg¨¨ncia. Tamb¨¦ es posar¨¤ un detector de pres¨¨ncia a la cabina contr¨¤ria per evitar esglais.