I Barcelona va comprar el bitllet per a la hist¨°ria

Com en un llarg sospir, ara ja fa 25 anys, Barcelona es va acomiadar dels Jocs Ol¨ªmpics que molts qualifiquen encara avui com els millors de la hist¨°ria. En un article publicat en aquest diari, el llavors president del Comit¨¨ Ol¨ªmpic Internacional, Juan Antonio Samaranch, agra?a a Catalunya, Espanya i Barcelona els esfor?os per celebrar l'Olimp¨ªada. Missi¨® complerta.

L'organitzaci¨® dels Jocs va ser una iniciativa amb llums i ombres, per¨° va aconseguir posar al mapa mundial la capital catalana. Unes rendes de les quals la ciutat segueix vivint avui dia i sense les quals, segurament, la crisi econ¨°mica hauria tingut efectes encara m¨¦s profunds. Es tracta d'un triomf que, despr¨¦s d'un quart de segle, revela excessos i problemes de conviv¨¨ncia que cal abordar per no morir d'¨¨xit.

S¨®n moltes les cr¨ªtiques al model i a la marca Barcelona. Veus tan cr¨ªtiques com les de l'antrop¨°leg Manuel Delgado veuen en totes dues coses una venda descarada de la ciutat. S'al¡¤lega que amb els Jocs es va obrir la porta a les privatitzacions i a l'especulaci¨® immobili¨¤ria. L'arribada d'Ada Colau a l'Ajuntament fa dos anys, amb Iniciativa dins de la coalici¨® electoral, va ser motiu de q¨¹estionaments per part de molts intel¡¤lectuals que consideren que no hi podia haver una ruptura real a la ciutat amb uns companys de viatge responsables d'un model q¨¹estionat. Els barcelonins viuen una paradoxa particular: somien a ser una gran capital mundial, una ciutat global, per¨° sense perdre ni un cent¨ªmetre de la seva vida de barri. I aix¨° ¨¦s gaireb¨¦ impossible.

La veritat ¨¦s que la teleg¨¨nia de la Barcelona ol¨ªmpica va ser fonamental perqu¨¨ la ciutat tingu¨¦s l'any passat 20 milions de pernoctacions hoteleres i 7,5 milions de visites registrades en hotels i pensions. Unes xifres que s'han duplicat en nom¨¦s dotze anys. Els hotelers i experts en turisme reconeixen que es tracta de volums en qu¨¨ hi ha grups de visitants prestats per la inestabilitat pol¨ªtica i de seguretat en altres destinacions com el nord d'?frica. Per¨° la capital catalana t¨¦ el seu atractiu i d'entrada cap indicador alerta d'un possible decreixement tur¨ªstic a l'horitz¨®.

A Am¨¨rica Llatina i a ?sia es reconeix m¨¦s Barcelona per l'esport i la cultura ¡ªel Bar?a, els Jocs Ol¨ªmpics i Gaud¨ª¡ª i a la resta d'Europa se li reconeix la capacitat innovadora i universit¨¤ria. La platja pesa, s¨ª, per¨° la marca ofereix m¨¦s. L'estil de vida, la manera com s'ha configurat, per b¨¦ o per mal, la ciutat d'avui.

La transformaci¨® que va viure Barcelona amb els Jocs, la premissa de tenir un espai p¨²blic de qualitat independentment del barri on es visqu¨¦s, ha fet escola al m¨®n. La transformaci¨® d'una ciutat com Medell¨ªn, per exemple, vol seguir aquest rastre. Hong Kong en la seva recerca d'obrir el litoral als ciutadans es mira al mirall dels plans de Josep Acebillo. Els Jocs Ol¨ªmpics de Rio de Janeiro, un frac¨¤s des del punt de vista social, van intentar apostar pel model Barcelona perqu¨¨ la ciutat hi sort¨ªs guanyant.

L'¨¨xit de Barcelona, amb els seus problemes, contradiccions i avantatges, el simbolitza el ple total que la ciutat es penja cada any amb el Mobile World Congress. La fira va tancar el 2017 amb una xifra r¨¨cord de 108.000 visitants, un 7% m¨¦s que l'any passat. Visitants de 208 pa?sos i 2.300 companyies de la ind¨²stria m¨°bil i sectors adjacents, com el de l'autom¨°bil. L'impacte econ¨°mic va ser, segons els organitzadors, de 465 milions d'euros.