¡°A Catalunya s¡¯haurien de multiplicar els recursos en molts nivells¡±

Albert Quintana (Matar¨®, 1978) dirigeix el Quintana Lab, un laboratori que investiga malalties neuronals vinculades a la degeneraci¨® dels mitocondris. La seva recerca se centra en un problema que afecta un de cada 5.000 nounats. Quintana va marxar el 2008 a la Universitat de Washington, a Seattle (Estats Units), per realitzar el postdoctorat, i amb la seva dona, la tamb¨¦ neurocient¨ªfica Elisenda Sanz. ¡°La idea era ser-hi dos anys i tornar amb una bona pla?a acad¨¨mica, per¨° va comen?ar la crisi i vam canviar de plans¡±. Quintana va crear a Seattle el seu laboratori i el 2015 el va poder traslladar i engrandir a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB) gr¨¤cies a un pla de finan?ament del Consell Europeu de Rercerca (ERC), de la Comissi¨® Europea. Nom¨¦s s¨®n acceptats el 10% dels projectes que apliquen a l'ERC. El Quintana Lab compta amb deu investigadors i tamb¨¦ es beneficia de dues l¨ªnies d'ajut del Ministeri d'Economia espanyol, en especial una beca Ram¨®n y Cajal, que garanteix a Quintana un sou i 40.000 euros per a cinc anys de recerca. Tot i aix¨°, la subvenci¨® de l'ERC ¨¦s el que va permetre Quintana i Sanz complir el somni de retornar a Catalunya.

Pregunta. La crisi financera als EUA va afectar la seva recerca?

Resposta. El centre on treball¨¤vem es va recuperar r¨¤pid. En un any les universitats van tornar a recuperar projectes p¨²blics i privats. El laboratori on est¨¤vem instal¡¤lats estava finan?at per l'Institut M¨¨dic Howard Hughes; amb el llegat d'aquest milionari es financen uns 300 investigadors. Un investigador Howard Huges t¨¦ finan?ament cada cinc anys i no s'ha de preocupar pr¨¤cticament de res. El meu cap de laboratori era un d'aquests i vivia a?llat d'altres coses. Aqu¨ª la despesa en recerca es va retallar un 25% i ara diem que estem millor perqu¨¨ no es retalla m¨¦s. Als EUA van veure que per sortir-se'n calia invertir m¨¦s en recerca.

P. Per context no era millor continuar all¨¤?

R. Tenim l'avantatge que tothom vol visitar Barcelona i que ara ¨¦s m¨¦s f¨¤cil treballar a dist¨¤ncia. Per¨° als EUA s¨ª que ¨¦s m¨¦s ¨°ptim l'ambient, per exemple pels seminaris i perqu¨¨ cada setmana et ve gent de Calif¨°rnia o Harvard. All¨° tamb¨¦ t¨¦ coses negatives. La vida cient¨ªfica all¨¤ ¨¦s molt dura. El nivell de seguretat laboral est¨¤ molt lluny del d'aqu¨ª.

P. Per consolidar una fam¨ªlia tamb¨¦ era important tornar?

R. All¨¤ nom¨¦s la guarderia, subvencionada pel centre on treball¨¤vem, costava uns 2.000 d¨°lars al mes. I aix¨° era la subvencionada. La vida all¨¤ ¨¦s molt cara. I pel que fa a la sanitat, com a estranger l'empresa et cobreix l'asseguran?a m¨¨dica, te la resten del sou i a m¨¦s pagues 400 d¨°lars quinzenals. Si s'acaba el contracte pots contractar el sistema COBRA, l'asseguran?a p¨²blica federal, que s¨®n entre 800 i 1.200 d¨°lars mensuals. Si no mantens de manera continuada una asseguran?a, quan tornes a tenir feina, si l'asseguradora creu que tens condicions preexistents, una malaltia que no va estar coberta, ning¨² et vol assegurar. A les escoles p¨²bliques, el finan?ament p¨²blic ¨¦s molt menor del que necessiten per funcionar; depenen molt dels diners que posin els pares i aix¨° genera desigualtats entre centres, segons el barri. I si el teu fill ha d'anar a la universitat, has de comen?ar a estalviar ben aviat; fins i tot la universitat estatal p¨²blica costa uns 8.000 d¨°lars al trimestre.

P. La contractaci¨® de personal estranger era m¨¦s f¨¤cil all¨¤? Suposo que ¨¦s una q¨¹esti¨® clau per contractar investigadors.

R. Arreu el problema ¨¦s el visat. All¨¤ s¨®n m¨¦s flexibles. Aqu¨ª el proc¨¦s est¨¤ molt definit per¨° trigues m¨¦s a aconseguir-ho. A la UAB tenim sort que hi ha una oficina que assessora els investigadors estrangers. ?s m¨¦s f¨¤cil contractar un europeu i no hauria de ser aix¨ª perqu¨¨ potser necessites una persona determinada en un moment determinat. Una cosa bona dels americans ¨¦s com solucionen el two body problem: quan contracten alg¨², el contracten amb les seves circumst¨¤ncies. Si t'hi instal¡¤les amb parella, miren de trobar feina per a ella.

P. Qu¨¨ necessita Catalunya per acomplir el somni d'Artur Mas de ser el Massachusetts d'Europa?

R. S'haurien de multiplicar els recursos en molts nivells. Ara b¨¦, la suma de tots els projectes europeus de l'ERC que atrau Catalunya ¨¦s superior al de la resta d'Espanya. El sistema ICREA [Instituci¨® Catalana de Recerca i Estudis Avan?ats] que va instaurar la Generalitat, va donar bons resultats. Barcelona ¨¦s molt atractiva, si l'ICREA l'haguessin fet a un altre lloc, seria m¨¦s dif¨ªcil reclutar gent. Per¨°, a part de l'ICREA, Catalunya no t¨¦ programes de recerca propis.

P. Es planteja captar finan?ament privat i de fundacions?

R. La UAB t¨¦ una oficina per afavorir aix¨°. F¨¤cil no ¨¦s, i nosaltres no hi hem entrat. Les coses estan canviant des que vam tornat, hi ha m¨¦s apropament a l'empresa, per¨° queda molt per fer. La Comissi¨® Europea t¨¦ un programa que t'ajuda si el teu estudi pot tenir una sortida de mercat. Les universitats dels EUA tenen departaments exclusivament dedicats a buscar donacions, convenis, i no ¨¦s feina de l'investigador, que ha de centrar-se en recerca.