Deixeu-me escriure sobre el que importa

Avui no tenia pensat escriure sobre la Rambla de Barcelona. Encara no estic gaire segur que sigui moralment leg¨ªtim que ho faci. En principi, tenia pensat escriure sobre Blanes. No de la Blanes de Roberto Bola?o, que aquesta ¨¦s nom¨¦s seva, sin¨® d'una altra anterior, breu i intensa, que vaig viure en els primers anys setanta. Precisament la setmana passada vaig comen?ar a llegir la novel¡¤la de l'escriptora Tina Vall¨¨s La mem¨°ria de l'arbre. Al p¨°rtic l'autora posa com a ep¨ªgraf una citaci¨® de l'escriptor portugu¨¨s Gon?alo M. Tavares que em va fer pensar i que diu aix¨ª: ¡°Deixem, doncs, que els patriotes exaltats preparin guerres, tractats, la nostra l¨¤pida i les seves est¨¤tues, i parlem de l'important: el meu avi¡±. ?s veritat, no sempre podem parlar del que ¨¦s important, sempre hi ha alg¨² que ve a amargar-nos aquesta vida que tant necessitem que sigui una festa. Quan no s¨®n els patriotes de torn, s¨®n els representants fan¨¤tics d'una secta islamista que no s¨¦ si a Mahoma li hauria fet gaire gr¨¤cia que exist¨ªs. No pensava parlar dels meus avis, tot i que si ho hagu¨¦s volgut fer hauria hagut d'inventar-me'ls, tenint en compte les nul¡¤les dades que tinc sobre la seva vida. Aix¨ª que estic for?osament obligat, per raons ¨°bvies, a parlar del primer paviment que vaig trepitjar quan l'abril del 1970, cap a les nou del vespre, vaig sortir de la meva pensi¨® i vaig enfilar un passeig del qual mai havia sentit a parlar. Desconeixia tant la seva exist¨¨ncia com el seu nom. M'hi vaig topar de cara i vaig baixar fins al port.

Han passat moltes coses des de llavors. Els ¨²ltims anys del franquisme, la Transici¨®, l'intent de cop d'Estat del 1981, el pujolisme, les Olimp¨ªades, la crisi del 1993, el canvi de la pesseta per l'euro, el Tripartit, la impugnaci¨® de l'Estatut de Catalunya del 2010, la crisi sist¨¨mica del 2008, el Moviment del 15-M, l'aparici¨® de dos nous partits antag¨°nics (Cs i Podem), la caiguda en picat del PSC i la progressiva consolidaci¨® de l'independentisme, que s'ha cristal¡¤litzat en l'anomenat proc¨¦s. He estat testimoni de tots aquests esdeveniments hist¨°rics. Per¨° nom¨¦s al voltant de l'antifranquisme i tota la d¨¨cada dels vuitanta i els primers anys dels noranta, vaig tenir la sensaci¨® que la hist¨°ria de Catalunya i la d'Espanya, a Catalunya, la compart¨ªem fonamentalment a la Rambla. ?s clar que llavors ¨¦rem tots m¨¦s joves. La Rambla era un lloc de trobada, on et creuaves amb amics i coneguts. Per a mi va ser el m¨¦s semblant al carrer Corrientes de Buenos Aires de la d¨¨cada dels seixanta. Hi compraves premsa, llibres. No sorties d'all¨¤ fins que els escombrariaires buidaven el passeig amb els seus potents i gaireb¨¦ temibles dolls d'aigua. Pot ser que tamb¨¦ aqu¨ª es forgessin els primers festejos fuga?os (llavors a la xicota o el xicot calia presentar-los com a amiga o amic, no fos cas que et consideressin un burg¨¨s). Les tert¨²lies al Caf¨¨ de l'?pera o en aquell antic petit caf¨¨ que hi havia a Sant Pau, que feia cantonada amb la Rambla, a molt pocs passos d'on la furgoneta assassina dijous passat va posar fi a tantes vides. Per a mi la Rambla va ser el lloc del meu baptisme barcelon¨ª. Va ser on vaig llegir el meu primer article impr¨¨s a les tres de la matinada, aquella hora que Louis Aragon, en un c¨¨lebre poema, deia que era la millor hora als Camps Elisis. No segueixo m¨¦s. No crec que sigui ara mateix est¨¨ticament l¨ªcit seguir parlant de la Rambla, almenys no amb aquest to eleg¨ªac que sembla que ens obliguin a adoptar aquests recents i tr¨¤gics successos.

Per¨° s¨ª que vull dir, abans d'acabar, que fa molt que no em creuo amb els qui veia fa vint anys. Ni amb ells ni amb els seus fills. No veig pol¨ªtics ni escriptors ni actors passejant-s'hi. Em semblen massa abs¨¨ncies en un lloc tan sagrat i universal. No fa m¨¦s de dues setmanes que un antic conegut em va dir que ell ja fa molt de temps que no baixa a la Rambla. ¡°Molts turistes, no es pot fer ni una passa¡±. Al juny, a pocs metres de l'atemptat, vaig llegir amb perplexitat un esl¨°gan terrible: ¡°Vosaltres, els turistes, sou els veritables terroristes¡±. Estic segur que qui va escriure aix¨° ja en deu estar absolutament penedit.

Ara llegeixo encara m¨¦s perplex articles cantant les del¨ªcies de la Rambla. En vaig llegir un fa uns dies, on l'autor aconsegueix fer una mescla de lletania i text d'iniciaci¨®. Ara l'¨²nica cosa que espero ¨¦s que els patriotes d'una riba i l'altra i els int¨¨rprets m¨¦s sanguinaris de l'Alcor¨¤ em deixin parlar del que realment m'importa, aquella llunyana Blanes que vaig con¨¨ixer.