L¡¯altre barri g¨°tic de Barcelona

El barri G¨°tic de Barcelona ¨¦s una de les zones m¨¦s concorregudes i fotografiades de la ciutat, sobretot per milers de turistes que passegen pels carrers estrets del nucli medieval que es va superposar a la col¨°nia romana de Barcino, nucli primigeni de l¡¯actual ciutat. Per¨° existeix un altre barri g¨°tic a Barcelona d¡¯aspecte menys monumental, menys concorregut i gaireb¨¦ desconegut pels mateixos barcelonins, per¨° tan g¨°tic com el que acull la catedral, Santa Maria del Mar o del Pi, la pla?a del Rei i tots els seus voltants. Es tracta del barri del Bes¨°s, una zona al suburbi de Barcelona que limita amb la ve?na Sant Adri¨¤ del Bes¨°s on des del 1960 es pot passejar per m¨¦s de 50 carrers, un al costat de l¡¯altre, que tenen el nom de pintors i artistes g¨°tics de primer nivell.

La llista ¨¦s digna d¡¯un manual de bon art medieval. En pintura, des del gran mestre influ?t per la pintura flamenca Bartolom¨¦ Bermejo, fins al representant m¨¦s important del g¨°tic internacional Bernat Martorell, passant per Ferrer Bassa, Jaume Huguet, Llu¨ªs Borrass¨¤ o Llu¨ªs Dalmau, aut¨¨ntic dream team de la pintura g¨°tica catalana. Tamb¨¦ s¨®n presents en aquesta zona apartada de la ciutat arquitectes i mestres d¡¯obres com Arnau Bargu¨¦s i Jaume Fabre, que van treballar i van realitzar la tra?a de la catedral de Barcelona, Guillem Sagrera, que va intervenir en la catedral de Girona i la llotja de Palma de Mallorca i Pere Blai, una mica posterior, que va reformar el palau g¨°tic de la Generalitat. Entre els escultors, Pere Joan, autor del medall¨® de Sant Jordi del pati de la Generalitat o Pere Moragues i Pere Oller; escriptors i poetes com Bernat Metge, Felip de Malla, Joan Ro¨ªs de Corella, Ferran Valent¨ª, Andreu Febrer; cronistes com Bernat Desclot, i fins i tot reis com Alfons IV, el Magn¨¤nim. Tots van viure entre els segles XIV i XV, en plena edat mitjana.

Per ambientar, un bon nombre de carrers m¨¦s, els que van paral¡¤lels al mar, tenen el nom de ciutats de la Corona d¡¯Arag¨® tals com Messina, Palerm, Besiers, Cardona, Prades, Narbona, Perpiny¨¤, Epir, Tess¨¤lia, Rodes i Cat¨¤nia, i aix¨ª fins a 31 carrers.

¡°Artistes g¨°tics? G¨°tic soc jo¡±, exclama un jove assegut en un dels bancs de les petites places que conformen aquests blocs de cases en aquest barri creat al final dels anys 50 del segle XX en un lloc on fins llavors hi havia un extens camp d¡¯unes 40 hect¨¤rees de productius cultius situats entre el final de la Gran Via, l¡¯actual rambla Prim, el riu Bes¨°s i el mar. ¡°No tinc ni idea de qui s¨®n aquests tipus, jo pensava que eren m¨¦s moderns¡±, assegura la Pepi a la sortida d¡¯un dels petits comer?os que hi ha al carrer m¨¦s regi, el d¡¯Alfons IV el Magn¨¤nim que va governar de manera autorit¨¤ria al segle XV durant 40 anys a Arag¨®, Catalunya, Val¨¨ncia, Mallorca, Cerdenya i N¨¤pols, 28 dels quals en guerra.

El 1958 l¡¯Ajuntament de Josep Maria Porcioles va posar l¡¯ull en aquests terrenys per construir un nou pol¨ªgon dins del Pla d¡¯Urg¨¨ncia Social del Patronat Municipal de l¡¯Habitatge, anomenat Poblat Dirigit Sud-oest del Bes¨°s, que ocuparia la meitat dels terrenys. Segons l¡¯expedient conservat a l¡¯Arxiu Contemporani de Barcelona, el concurs es va convocar al maig del 1959 i la primera pedra es va col¡¤locar el dia de la Merc¨¨ d¡¯aquell any. Abans va caldre expropiar els terrenys, situats en gran part al terme de Barcelona i una petita part de Sant Adri¨¤ del Bes¨°s, separats per la s¨¦quia de la Madriguera. El projecte, guanyat per l¡¯equip d¡¯arquitectes Enric Giralt, Xavier Subias, Josep Puig i Pedro L¨®pez, contemplava construir en una primera fase 3.000 habitatges ¡°modestos¡± per a ¡°un usuari necessitat de casa digna, per¨° m¨ªnima¡±, per aix¨° els habitatges tenen una mitjana de 60 metres quadrats de superf¨ªcie. El pla calculava que el nombre d¡¯habitants ¨°ptim seria de 16.500, amb una densitat de 856 habitants per hect¨¤rea.

Havien d¡¯afanyar-se perqu¨¨ calia allotjar a gran part dels 18.000 barraquistes que hi havia al Somorrostro ¨Cla resta es portarien a Montbau, on l¡¯Ajuntament duia a terme una altra actuaci¨® prevista de 1.440 habitatges, que van acabar sent m¨¦s¨C, que es volia eliminar per construir el passeig mar¨ªtim, que realitzarien els mateixos arquitectes. I aix¨ª va ser. En sis mesos les obres estaven acabades i a finals del 1960 ja estaven ocupats.

Per¨° abans va caldre donar nom a tots aquests carrers nous. El 17 de maig del 1960 el Patronat Municipal de l¡¯Habitatge es dirigeix al gerent de l¡¯Ajuntament, per dir-li que ¨¦s ¡°indispensable que es determinin al m¨¦s urgent possible els noms dels carrers i numeraci¨® de les cases, com a mitj¨¤ per a la identificaci¨®¡±, ja que ¨¦s imminent el lliurament dels habitatges de Montbau i el Bes¨°s. El 7 de juny ja est¨¤ elaborat el projecte de nomenclatura: per a les dues vies m¨¦s importants que ¡°limiten el poblat¡± es va designar els noms del rei Alfons el Magn¨¤nim i de Sant Ramon de Penyafort, eminent jurista del segle XIII. Per a la resta, les que es dirigeixen d¡¯est a oest, els noms ¡°es prenen de reconegudes personalitats catalanes excel¡¤lents en les lletres, ci¨¨ncies i en les arts, als segles d¡¯expansi¨® de la Corona d¡¯Arag¨®¡±. Per les que van de nord a sud noms de ¡°comarques, ciutats o viles que un dia van dependre del regne d¡¯Arag¨® i Catalunya i que han quedat lligades hist¨°ricament o culturalment al nostre pa¨ªs¡±. El 27 de juliol del 1960 l¡¯Ajuntament ho aprova i es van incloure en el nomencl¨¤tor.

Francesca Espa?ol, historiadora de l¡¯art i medievalista, assegura que qui estigu¨¦s darrere de l¡¯elecci¨® d¡¯aquests noms era un aut¨¨ntic especialista en la mat¨¨ria. ¡°No t¨¦ aspecte de barri g¨°tic, per¨° ho ¨¦s¡±, explica aquesta professora de la Universitat de Barcelona. En l¡¯expedient no es dona cap nom per¨° ella n¡¯apunta diversos que en aquells moments estaven en l¡¯¨°rbita de l¡¯ajuntament de Porcioles: Joan Ainaud de Lasarte, director dels museus d¡¯art de Barcelona entre el 1948 i el 1985; Agust¨ª Duran i Sanpere, que va dirigir l¡¯Institut Municipal d¡¯Hist¨°ria de Barcelona fins al 1957, ¡°una persona molt respectable en aquells moments¡± i Frederic-Pau Verri¨¦, historiador que entre el 1970 i el 1972 i despr¨¦s entre el 1980 i el 1985 va dirigir el Museu d¡¯Hist¨°ria de Barcelona. El que ¨¦s clar per Espa?ol ¨¦s que ¡°qui fos va marcar un gol a les autoritats. Aquests personatges estaven lliures de qualsevol sospita per al r¨¨gim, per¨° no per als qui els proposaven, que sabien el sentit que tenia per a Catalunya¡±, ressalta.

Fins al 26 d¡¯abril del 1961, l¡¯Ajuntament no va aprovar la numeraci¨® de tots aquests carrers, amb la qual cosa podem imaginar l¡¯embolic que devia suposar per als ve?ns. I encara sis anys despr¨¦s, el juliol del 1967, l¡¯Ajuntament va rebre una queixa per la qual 15 dels 50 carrers continuaven ¡°sense plaques de retolaci¨®¡±, fet que motivava ¡°queixes del ve?nat at¨¨s que les persones desconeixedores de la barriada que han de dirigir-se a algun d¡¯aquests carrers troben dificultats¡±. Un problema menor comparat amb la falta d¡¯equipaments i zones verdes, l¡¯escassetat d¡¯autobusos o el fet que el metro no va arribar-hi fins a 22 anys despr¨¦s. De totes maneres, el principal problema estava present en el projecte inicial del pol¨ªgon: la dificultat de desgu¨¤s per la falta de cota, ja que els terrenys estaven al costat del mar fet que els convertia en f¨¤cilment inundables. Ho van comprovar els ve?ns en les dram¨¤tiques inundacions del setembre del 1962.

?