Raimon: ¡°Fins aqu¨ª va arribar la riuada¡±

Raimon ¨¦s llumin¨®s. La hist¨°ria no li fa just¨ªcia, perqu¨¨ el veuen en els escenaris: aqu¨ª ¨¦s mesurat, fins i tot meditat, la seva camisa vermella, o blanca, o negra; alguna vegada balla (¡°b¨¦, a que ballo b¨¦?, ha ha ha¡±), i fa alguna broma. Per¨° all¨¤ a dalt ¨¦s la poesia, una guitarra, l'orquestra. El serrell, blanc, guarda el tallat que li besava la mare quan tornava al carrer Blanc de X¨¤tiva. Des del 1964, quan va con¨¨ixer Analissa, que venia ¡°d'aquell pa¨ªs d'It¨¤lia¡±, ¨¦s ella la que dona vida a aquest serrell. El serrell del noi que amb Al vent va revolucionar, amb senzillesa i crit, l'esperan?a de milers de joves que volien, en aquell any 1961, menjar-se el m¨®n a for?a de pessics de m¨²sica.

Raimon, 77 anys. Es va retirar al maig, un mes molt simb¨°lic per a ell, i ho va fer al Palau de la M¨²sica de Barcelona. La primera nit, despr¨¦s del concert, va agafar el son a les tres de la matinada. I fins a l'¨²ltim concert (que ser¨¤ l'¨²ltim, ¡°no n'hi haur¨¤ m¨¦s, no hi ha res a fer¡±) va aguantar aix¨ª el tipus, ballant, cantant les seves antigues can?ons, les seves can?ons actuals, la m¨²sica dels poetes, la seva pr¨°pia m¨²sica. Darrere de la seva inspiraci¨®, a part de la l¨ªrica de la seva llengua, Analissa. I aqu¨ª, a X¨¤bia, on el veiem aquest estiu, ella sempre hi ¨¦s. Analissa ¨¦s l'altra part del somriure de Raimon. La gent creu que ¨¦s un tipus seri¨®s, sec i espiritual, com Salvador Espriu.

Per¨° Raimon ¨¦s divertit. A mitjan mes d'agost es va trobar per tel¨¨fon amb un amic dels temps del TEU (el Teatre Espanyol Universitari), Emili Balan?¨®, escriptor, que viu a Menorca. Van recordar an¨¨cdotes. Simulaven als carrers de Saragossa la conquesta de Val¨¨ncia, el Cid i els seus companys d'armes. Reien com si fos ara. I per ells havien passat gaireb¨¦ seixanta anys.

Quan era part de la moguda de Barcelona (Serrat, Pi de la Serra, Ovidi, Guillermina) anava amb Pi inventant-se somriures per posar de manifest que tampoc n'hi havia per tant. Estaven de gira, en un hotel: ¡°I sort¨ªem al passad¨ªs en pilotes, amb corbata i sabates i esbronc¨¤vem en Serrat per arribar tard!¡±.

La foto d'aquest Raimon que posa al sol davant el mar de X¨¤bia ha de ser rient. Aquells dies de maig van ser dif¨ªcils de muntar (¡°resumir d¨¨cades, abandonar-les¡±). Va intentar treure-hi ferro, diu, ¡°em vaig imposar que no fos ni emotiu ni sentimental¡±. Per¨° no va negar la broma, que com que la diu tan seri¨®s la gent no la capta. Despr¨¦s d'una llarga introducci¨®, el cantant de X¨¤tiva va dir: ¡°El concert estar¨¤ compost per tres can?ons i alguns bisos¡±. ¡°La process¨® anava per dins la nit de l'adeu¡±, reconeix.

M¨²sic sense adjectiu, des que va escriure (i va cantar, esquin?ant la guitarra) Al vent?el van ficar en la can?¨® protesta. Va escriure (i va cantar) Diguem no, quan van ficar a la pres¨® a companys seus, per¨° no era un himne, era una lletra extreta de L'home rebel d'Albert Camus. I ara es canta a l'alba com si Raimon hagu¨¦s endevinat cada ¨¨poca successiva.

I aquella nit de l'adeu, esclar, la seva ment es va poblar de passat. Els seus pares, Joan Fuster, Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n (¡°hi va ser Anna Sell¨¦s, la seva esposa¡±)¡­ Va ser, diu Raimon ara, ¡°una pres¨¨ncia d'abs¨¨ncies¡±, per¨° a ell no se li va notar el reflex d'aquest onatge. ¡°Aqu¨ª soc molt exigent amb mi mateix, perqu¨¨ soc dels qui es dona una h¨°stia si s'equivoca¡±. F¨ªsicament, una h¨°stia, se la dona davant nostre perqu¨¨ l'exemple no sigui una pantomima.

Li preguntem:

¡ªVost¨¨ tindr¨¤ nost¨¤lgia de Raimon?

¡ªEncara no, per¨° potser d'aqu¨ª dos o tres mesos. Encara estem en la digesti¨® de tot!

Quan va acabar l'¨²ltim concert, Analissa i Raimon per fi?van dormir tranquils. Conscients que ¡°s'ha acabat el br¨°quil¡±, el cantant va dir als amics, i ens va repetir a nosaltres a X¨¤bia, el que es diu a Val¨¨ncia quan l'aigua deixa marques a les cases: ¡°Fins aqu¨ª va arribar la riuada¡±.

I ja est¨¤. Fins aqu¨ª va arribar la riuada. Per¨° res det¨¦ el vent de Raimon.